Mónica Oltra demana comparéixer en el parlament per desmuntar la lectura que fa el PP d’un informe sobre abusos a menors

La vicepresidenta i titular d’Igualtat del Govern valencià, Mónica Oltra, ha sol·licitat comparéixer en el parlament autonòmic per explicar l’informe sobre abusos a menors tutelats en centres d’acolliment, centres socioeducatius i en règim d’acolliment familiar a la Comunitat Valenciana. La portaveu també del Govern autonòmic ha remés un escrit a les Corts Valencianes, que decidiran dimarts la data de la seua compareixença en la Diputació Permanent, l’òrgan parlamentari que opera quan no hi ha període de sessions ordinari.

La sol·licitud de compareixença s’emmarca en la campanya iniciada pel PP arran d’un document del Síndic de Greuges, l’equivalent valencià del defensor del poble, sobre abusos en menors tutelats, en resposta a una queixa del PP mateix sobre la falta de protocols de detecció. L’informe, elaborat amb els documents de la Conselleria d’Igualtat i a què el PP ha tingut accés, assenyala que el Govern autonòmic ha detectat en l’últim any 175 casos amb sospita de violència sexual en menors sobre els quals hi ha alguna mesura de protecció. Tant el dirigent del partit a la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón, com el dirigent nacional, Pablo Casado, han exigit a Ximo Puig i Pedro Sánchez “depurar” responsabilitats en el Govern valencià i la seua portaveu en les Corts Valencianes, Maria José Catalá, considera que la gestió “s’ha convertit en un escàndol”, perquè “el 72% [dels menors víctimes] estaven en acolliment residencial”. Els populars associen aquests casos detectats amb la condemna a un educador, exmarit de la vicepresidenta, per haver abusat d’una menor tutelada el 2017 i des del PSPV carreguen contra l’“ús partidista” dels casos.

El document del Síndic de Greuges, que és l’exdiputat socialista Ángel Luna, resumeix la informació que el departament d’Oltra va facilitar davant els requeriments de la institució. De les dades recaptades pels serveis de protecció de menors es desprén que la meitat dels abusos a menors tutelats s’han produït per persones amb algun parentiu amb la víctima, que més de la meitat dels presumptes agressors són majors d’edat i que cap presumpte agressor és un professional del sistema de protecció. En concret, en 145 casos s’investiga persones alienes al sistema i en 26 es desconeix; mentre que en quatre s’investiga professionals de centre educatiu, activitats d’oci i relacionats.

El document del Síndic, annex a la resolució que respon a la petició del PP, subratlla que “el 9,7% dels casos notificats es van produir a l’interior del centre residencial, mentre que el 42,7% es van produir en el domicili familiar de la víctima”. El text remés per la conselleria d’Oltra indica expressament que, en els detectats en un centre, “tots els casos esdevinguts han sigut provinents d’altres persones menors d’edat residents”.

L’informe de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, a què ha tingut accés elDiario.es, recalca que les derivacions fetes inclouen diferents causes. “A més de possibles agressions sexuals s’han fet derivacions per situacions d’abús sexual (assetjament sexual, tocaments i conductes sexuals inadequades)”, que també es deriven a valoració psicològica, encara que no siguen delictius. L’informe del Síndic recull aquesta dada i assenyala que “la diversitat de formes en què es produeixen aquests abusos ha anat diversificant”, i esmenta la difusió de contingut sexual de tercers sense consentiment i la ciberseducció de menors o grooming –assetjament que implica el contacte entre un adult i un menor per a involucrar el segon en actes sexuals–. Tant l’informe de Luna com el del departament d’Oltra assenyalen que hi ha casos comptabilitzats que responen a “conductes sexuals inadequades no delictives” i que, en els casos en què el pretés agressor és menor de 14 anys –i per tant inimputable– també s’han traslladat a la Fiscalia. En concret, s’han interposat 118 denúncies judicials dels 175 casos detectats i traslladats a la Fiscalia.

Transparència en la publicació de dades

El 2020 Igualtat va establir l’obligatorietat de comptar amb una base de dades específica que reculla els relatius a denúncies i procediments oberts relacionats amb violència sexual a menors amb mesures de protecció, dels 4.000 menors sota tutela pública a la Comunitat Valenciana. Els recursos d’infància i adolescència estan obligats a comunicar expressament des de febrer del 2020 “qualsevol comunicació que faça el xiquet o xiqueta d’haver patit algun tipus d’abús o agressió”, siguen aquests fets “comesos o patits” en la llar, residència, unitat externa o fora del recurs, “per part de les persones menors d’edat acollides o joves ateses, del qual es tinga coneixement per qualsevol mitjà” i que afecten directament les persones acollides o ateses pel sistema públic. El document destaca una sèrie d’activitats i informació facilitada als mateixos menors perquè siguen conscients dels seus drets i dels recursos disponibles si pateixen o coneixen algun abús o agressió.

Els abusos sexuals a menors tutelats s’han convertit en una pugna política en les diferents autonomies. Els populars carreguen durament contra els governs de coalició liderats pel PSOE a les Balears i a la Comunitat Valenciana –en aquest cas, un departament de titularitat de Compromís–, mentre que, en el cas de la xarxa d’explotació de menors a la Comunitat de Madrid, la formació ha demanat que la investigació es tracte amb respecte, recordant que els menors tutelats són persones d’una vulnerabilitat extrema.