Ximo Puig: “Fer partidisme del cicle electoral en un moment pandèmic no és la cosa més convenient per a ningú”

Això era una vegada un periodista fent de polític. Això era una vegada un socialista defensor d’una Espanya federal com a solució a la crisi territorial amb Catalunya. Això era una vegada un baró del PSOE vingut a més. Això era una vegada un president autonòmic que fa ja més de sis anys va forjar amb altres partits d’esquerres, Compromís i Unides Podem, una coalició de govern que va aconseguir expulsar al PP de la Generalitat valenciana, al cap de més de 20 anys d’hegemonia política i de corrupció institucionalitzada. Això era una vegada un faedor d’aliances transversals, defensor del diàleg i l’acord, que igual s’entén amb l’esquerra que tix complicitats amb els seus homòlegs populars en matèria de finançament autonòmic. Això era una vegada un defensor de l’harmonització fiscal, d’un model “explicable, transparent i que garantisca la igualtat i l’equitat entre els espanyols, però també la singularitat dels territoris”. Això era una vegada Ximo Puig (Morella, 1959).

Ací, un partidari de la promoció de les regions perifèriques que, com tots els seus homòlegs, quan creia que tot anava millor, va vindre la sisena onada de la pandèmia; que afirma que amb una llei de pandèmies no hauria sigut res diferent; que enmig del debat sobre si calen restriccions més dures o no, manté que en el seu cas sempre va anteposar “la salut a les cerveses” i que emfatitza que en l’agenda valenciana hui, a diferència de Castella i Lleó i potser a Andalusia, no és possible un marc per a l’avançament electoral. 

Quan semblava que anàvem bé, tornem a fer entrevistes per Zoom. En què hem fallat?

Crec que és evident que encara hi ha moltes incerteses pel que fa a aquesta pandèmia. És veritat que sobre la nova variant sembla que tothom coincideix que és molt contagiosa, però al mateix temps tenen més resistència les vacunes, que afavoreixen que els contagis no arriben finalment a ser hospitalitzacions o morts. Evidentment estem també en un entorn de cansament, de fatiga i per això no podem adoptar les mateixes mesures ara que en el passat.

I no deu ser que entre fer prevaldre els bars o fer prevaldre els centres de salut, la política –o l’olfacte electoral– ho té massa clar?

Nosaltres sempre hem pres les decisions en funció del que és l’interés general, pensant què podem fer millor per preservar la salut en tots els àmbits, també en l’àmbit emocional i de la salut mental, que és fonamental. I per això en aquesta part de la pandèmia hem pres un altra mena de decisions. Però el que és evident és que, al capdavall, caldrà avaluar què ha passat a cada moment, i el que és clar és que totes les accions tenen conseqüències d’una part o d’una altra. Per descomptat, nosaltres sempre hem posat per damunt la salut, i no les cerveses.

Llavors, no s’ha imposat “la doctrina Ayuso” en la major part del territori?

No, per descomptat que no. La gestió de la pandèmia en les comunitats autònomes ha sigut diversa i ja hi ha prou dades per a saber que en un moment determinat haver tingut una actitud molt laxa o no haver adoptat mesures restrictives, ha tingut conseqüències.

Doncs, hi ha ciutadans que poden tindre la sensació que fiar-ho tot a la vacunació i a la responsabilitat individual és una manera d’eludir la responsabilitat política.

Bé, és que no, no és només així. La vacunació, per descomptat, és el gran actiu que tenim per a la superació de la pandèmia, i això és bastant indiscutible en aquests moments. Veiem, per exemple, que gràcies a la vacunació, amb un nivell de contagi altíssim, estem en el 90 per cent menys de morts. Per tant, la vacuna és el gran actiu i ací hem de continuar vacunant les persones que encara no s’han vacunat i posant terceres dosis, sobretot, als serveis essencials que es van vacunar amb AstraZeneca. El nostre objectiu és que els majors de 60 anys estiguen vacunats tots abans de final d’any i que tots els professors ho estiguen també abans de començar les classes. Per tant, la vacunació és fonamental i és indiscutible.

I després, hi ha mesures de caràcter preventiu que hem anat posant en marxa, per exemple, el passaport COVID, que està funcionant d’una manera molt important per als no vacunats, ja que s’estan animant a la vacunació. A la Comunitat Valenciana estem en el 94% de vacunació i això en una part ara bastant important dels no vacunats és gràcies al passaport, que és una mesura preventiva que ajuda també a dimensionar la pandèmia en el moment actual. I sobre la màscara obligatòria als carrers, que jo sé que ha sigut una mesura més o menys qüestionada en alguns àmbits, el que està clar és que evidincia clarament que estem en una situació d’alarma. Per tant, no es tracta que no s’hagen fet mesures, es fan mesures, el que passa és que en aquests moments també és cert que no estem com estàvem l’any passat. Per tant, la resposta no pot ser la mateixa.

Va ser un error suprimir l’obligatorietat d’usar màscares a l’exterior abans de l’estiu?

Bé, en aquell moment semblava que estàvem en una etapa diferent. Cal ser flexible pel que fa a la presa de decisions, perquè no és fàcil. No hi ha un llibre d’instruccions ni hi ha un receptari que ens diga exactament quan s’encerta o no. Ara amb una certa perspectiva, doncs, la veritat és que s’hauria pogut limitar més l’espai on no s’usara la màscara. Però nosaltres sempre vam defensar que a la platja o als parcs naturals no calia, però també érem partidaris, i de fet es va recomanar, que a la Comunitat Valenciana s’usara sempre. 

“La llei de pandèmies no hauria canviat res”

I mes enllà de les mesures que han anat implementant els diversos governs autonòmics, el Govern d’Espanya podria haver fet una mica més del que ha fet?

Tots hauríem pogut fer alguna cosa més, de segur. El que és cert és que les mesures que es diu al Govern d’Espanya que havia d’haver adoptat, com la famosa llei de pandèmies, realment des de l’efecte pràctic no hauria canviat res. El que és cert és que, a mesura que anem sabent més, també hem de buscar fórmules de més cohesió perquè la resposta siga més homogènia i més potent. Això és evident. El virus no sap de fronteres, però no sap de fronteres nacionals ni internacionals. Per tant, quan les mesures en un moment determinat siguen més globals, millor. Per això la vacunació global és fonamental. I jo crec que el Govern d’Espanya ha encertat en una qüestió fonamental, que és la cogovernança. Es pot millorar? De segur, i a més s’ha de millorar. Però crec que aquest espai de cooperació a través del Consell Interterritorial ha sigut molt positiu. De fet, fins i tot alguns que estan més en l’espai independentista exigeixen en ocasions reiterades més coordinació, cosa que és positiva. És un avanç positiu, perquè el futur va per la coordinació, no per la separació.

La llei de pandèmies que vosté esmentava ara i que l’exvicepresidenta del Govern Carmen Calvo va prometre en seu parlamentària i la dreta encara reclama, creu que és innecessària?

No és una qüestió fonamental. Una altra cosa és que les lleis actuals, que donen cobertura a la salut pública, puguen tindre algun tipus d’actualització. De segur que serà bona una actualització, però des del punt de vista legal hem tingut els instruments. Nosaltres totes les decisions que hem pres, i algunes han sigut molt dures, han sigut avalades pel Tribunal Superior de Justícia, seguint els criteris que a més el Tribunal Suprem ha marcat. Al final no hi ha cap llei que no estiga sotmesa a la llei. Per tant, qualsevol llei que es faça finalment ha de sotmetre’s també a l’escrutini dels jutges.

Altres comunitats autònomes, no obstant això, han implementat mesures que després han tombat els Tribunals Superiors de Justícia respectius, com ha sigut el cas del País Basc… Una llei de pandèmies no hauria servit per a harmonitzar decisions judicials?

Però és que les decisions que prenen els jutjats en tots els àmbits són també producte de l’autonomia del poder judicial. I això és així. A vegades ens sorprenen sentències diferents de jutjats diferents. Però és que això és el sistema i no crec que es puga pensar que una llei per si mateixa ha d’harmonitzar.

Les autonomies necessiten més recursos per a afrontar aquesta sisena onada de la pandèmia?

Les comunitats autònomes són les que gestionen en aquests moments la sanitat, l’educació i els serveis socials. Per tant, ja abans necessitàvem més recursos per a la sanitat. Una de les lliçons fonamentals de la pandèmia ha de ser el reforçament, de veritat, del sistema sanitari públic. Tenim un sistema sanitari molt potent, però que òbviament ha de tindre prou capacitat per a fer front a diferents situacions de crisis. Ja veníem d’un procés de raquitització en part de la sanitat pública, després de la crisi financera, en què hi hagué un cert desmantellament i en alguns casos, com en el cas de la Comunitat Valenciana, un procés de privatització. I tot això té les seues conseqüències. Per tant, ara hem de tindre una visió clara que la sanitat pública ha de ser preservada, ha de ser vigoritzada. I per fer-ho calen recursos i s’ha d’actuar amb la màxima eficiència. S’han de buscar les fórmules de millor gestió, de segur, però cal enfortir la sanitat pública. Hem vist que no hi ha res més important que la salut i una sanitat pública de qualitat que finalment iguale les oportunitats.

Quants diners rebran el 2022 per concepte COVID?

Bé, en principi enguany no hi ha una partida específica, com passa en els fons COVID que hi hagué els anys anteriors. Un de 16.000 milions i un altre de 13.000. La veritat és que mai cap govern en situació de crisi havia actuat com aquest, perquè cal ser rigorosos també. Abans li deia que necessitem més recursos, però al mateix temps és veritat que hem tingut més recursos i que ara en caldranmés d’una manera o d’una altra. La ministra també ha dit que, com que no hi ha regles fiscals, es poden adoptar mesures pròpies des de cada comunitat autònoma. I és cert, nosaltres les adoptarem d’una manera o d’una altra, perquè cal reforçar absolutament el sistema sanitari, i després mantindre tot el reforç educatiu i també en l’àmbit social. Hem de buscar ja una velocitat de creuer en l’aplicació de l’ingrés mínim vital i, juntament amb la renda valenciana d’inclusió, tapar tots els forats que permeten que una societat finalment estiga cohesionada. La pitjor cosa que pot passar és que hi haja una eixida de la crisi desigual i que deixe al marge un muntó de persones.

Quants valencians han rebut aquest ingrés mínim vital que esmentava i la gestió del qual en el conjunt del territori nacional no ha sigut òptima?

Bé, nosaltres ja estem prop de les 100.000 famílies. Però és cert que hem de buscar una cooperació millor entre les rendes autonòmiques i l’ingrés mínim vital i també des de l’aportació fonamental de la proximitat que donen els ajuntaments. Hem de ser capaços de tindre una posició més proactiva contra la pobresa infantil. I jo crec que ací és fonamental comptar amb els equips de base de serveis socials, els equips municipals, per fer una política, més que passiva, activa. Cal anar directament a les famílies que estan en aquesta situació per aconseguir que no entren en una dinàmica d’exclusió que quan es cronifica ja és molt difícil eixir-ne.

El Tresor espanyol ja ha rebut 10.000 milions dels fons Next Generation. Hi ha motius per a la desconfiança en la gestió d’aquests fons, com afirma la dreta?

Motiu de desconfiança, no. Motiu de preocupació respecte de la manera com som capaços de gestionar-ho, jo sí que en tinc, però no pel que fa a aquesta espècie que està llançant el Partit Popular, que està tornant al passat més perniciós quan anomenaven pidolaire Felipe González i ara estan intentant posar pals a la roda al president Sánchez en l’aplicació dels fons. Ha sigut un gran èxit el canvi de política de la Unió Europea. L’eixida de la dreta ja vam veure on ens va conduir. Ara hi ha una eixida progressista, molt més relacionada amb les necessitats socials i les necessitats de reactivació econòmica. I per tant, ací estem, en el camí encertat. Ara, és veritat que tenim una gran responsabilitat en la gestió d’aquests fons i qui més el Govern d’Espanya. Òbviament nosaltres ja en aquests moments tenim adjudicats gairebé 1.000 milions d’euros en diferents programes, i el que intentem és que siguem capaços de gestionar com més de pressa millor perquè puguem accelerar tots els processos de modernització, de digitalització, de sostenibilitat… Tot el que és el plantejament en favor de les energies netes i, al mateix temps, que això no tinga costos per a una part de la societat i que no hi haja perdedors en aquesta crisi.

Entrem en el 2023 amb Castella i Lleó obrint el nou cicle electoral. Mañueco ha fet un favor o una faena a Pablo Casado amb l’avançament?

Doncs, no ho sé, la veritat és que jo el que crec és que els calendaris electorals els ha de marcar fonamentalment l’agenda de cada regió en funció de l’interés general. Fer partidisme del cicle electoral en un moment pandèmic com l’actual, crec que no és el més convenient per a ningú.

Una derrota del socialisme castellanoleonés seria una derrota de Pedro Sánchez i, per contra, una pista d’enlairament per a Pablo Casado en el seu pretés camí cap a la Moncloa?

Jo crec que no es poden veure aquestes eleccions amb aquest paràmetre. Pel que llig aquests dies sembla que serà candidat el senyor Casado. I no, això no és raonable. L’àmbit de discussió és l’àmbit regional, que té les seues pròpies coordenades. I en aquest marc, els ciutadans de Castella i Lleó prendran les decisions. Jo no puc entendre que al final les comunitats autònomes o els ajuntaments siguem, en moments determinats, simplement com a espais per a escalar una posició determinada d’un partit determinat. Crec que això és simplement deslleialtat amb el comportament institucional mateix. Les comunitats autònomes en aquest país tenen una dinàmica pròpia i tenen un espai propi, i això és l’autogovern. I els partits han de saber avaluar a cada moment què es discuteix. I el que es discuteix en aquests moments és què li convé a una societat determinada, en aquest cas la de Castella i Lleó.

Set pressupostos valencians consecutius

I vosté, que té bona relació amb el senyor Moreno Bonilla, sap si seguirà Andalusia el mateix rastre de Castella i Lleó o esgotarà el mandat?

Hi tinc bona relació i respecte la seua capacitat autònoma i què decidirà. I crec, però també espere i estic segur que així serà, que decidirà en funció de l’interés general d’Andalusia, no de l’interés propi. És cert que en aquests moments a Andalusia no tenen pressupost. Nosaltres hem aprovat per seté any consecutiu el pressupost dins del termini i en la forma escaient, cosa que genera més estabilitat que no tindre pressupost. I això ha sigut molt positiu per a la Comunitat Valenciana, també per al Govern d’Espanya mateix, que ha aprovat els seus dos anys consecutius, cosa que és un espai d’estabilitat fonamental per a tot el que és la recuperació. En el cas d’Andalusia seran enguany, de segur, uns mesos abans o després. Però en qualsevol cas, espere que el calendari es fixe en l’interés general d’Andalusia.

Si tirem la vista arrere, l’aprovació d’un pressupost no és sinònim sempre d’estabilitat política o parlamentària. Només cal recordar com va acabar l’última legislatura de Mariano Rajoy, unes setmanes després d’haver aprovat els pressupostos. Per això li pregunte, més enllà que vosté haja sigut capaç de tirar avant set pressupostos consecutius, hi ha cap possibilitat d’avançament electoral a València o el seu govern també gaudeix de bona salut, com diuen tots els presidents cinc minuts abans de convocar eleccions?

No, gaudeix de bona salut i d’ànim. Nosaltres tenim el pressupost aprovat i hem d’executar-lo. És molt important també el pressupost del Govern d’Espanya que s’ha d’executar a les terres valencianes i tenim els fons europeus. Tenim moltíssima faena, hem d’accelerar al màxim les reformes, que és fonamental que siguem capaços de fer-ho bé en aquest temps. És una dècada d’oportunitats que no podem perdre. I si no hi haguera un canvi substancial en algun element –que en aquests moments no puc observar–, la nostra voluntat clara és acabar la legislatura, perquè en aquest moment no tenim un dia a perdre en una altra cosa més que a ser capaços d’aprofitar les oportunitats per a assolir els nostres objectius de prosperitat social, que és el que volem.

Un canvi substancial? En quins elements?

No ho sé. Diguem que en un moment determinat pot haver-hi circumstàncies diferents, però que, que no, no… En aquest moment no en puc observar cap que precipitara un avançament electoral. Ja li dic, acabem d’aprovar el pressupost. Tenim en aquests moments ja una proposta de fons europeus important i hem d’accelerar tot aquest temps de recuperació. I a més, el més important és que estem encara en la pandèmia. És que, clar, cada dia cal prendre decisions i aquesta és l’agenda. L’agenda valenciana és la recuperació pandèmica, és a dir, sanitària. I després l’economia i la societat. I, no cal dir-ho, també allò emocional. Jo crec que en aquests moments no hi ha un marc gens raonable per a l’avançament electoral.

El com pitjor, millor és cínic i improductiu electoralment

El Govern acaba d’arribar a un acord històric al voltant de la reforma laboral. Hi ha qui diu que és l’estafa del tocomocho; altres, que són retocs equilibrats respecte de la reforma aprovada pel Partit Popular i algun, que és la quinta essència dels marcs laborals que regiran en el segle XXI. En quina posició està vosté?

En primer lloc, crec sens dubte que és un pas molt important, decisiu per a la consolidació de la recuperació. És un senyal inequívoc i favorable per a la inversió i per a l’estabilitat d’Espanya com a país. Jo, per descomptat, més enllà de l’adjectivació que es puga donar a aquesta reforma, la cosa més important, l fonamental, és és que una reforma laboral que s’ha fet des de l’acord entre els sindicats, els empresaris i el Govern. Això en si mateix és un actiu, un valor intangible, extraordinari. I a partir d’aquesta qüestió, s’intenta abordar un dels grans problemes que tenim, que és la temporalitat, la precarietat. Les reformes tenen també el seu recorregut i veurem com van evolucionant. També es torna a dotar de més capacitat de negociació sindical, cosa és positiva per a reequilibrar el debat entre les parts. Jo crec que, sens dubte, s’emet un senyal extraordinari: que es pot acordar, que és fonamental acordar i que acordar i pactar no és trair, sinó el contrari, és l’exigència d’un país modern. Per això no puc entendre i em sembla molt absurd que la dreta política estiga en aquesta actitud tan destructiva. No té cap sentit. Sincerament, crec que en aquest moment, quan hi ha un acord social d’aquestes característiques, el que han de fer els actors polítics és acompanyar perquè al final això de com pitjor, millor és no solament cínic i nociu, sinó que a més tampoc és productiu electoralment.

Sense el PP, no hi haurà model de finançament nou

La Moncloa diu que el govern de Sánchez és un govern complidor, que ha aprovat dins del termini i en la forma escaient els pressupostos i que va comprometre una reforma laboral que ja està feta. Creu que el president del Govern podrà també complir el seu compromís pel que fa al nou model de finançament autonòmic?

Està fent tant com pot perquè això es produïsca. Cal tindre en compte que aquest model de negociació està caducat des de l’any 2014, que s’hauria hagut de començar a negociar l’any 2013. I que durant tota la legislatura del Partit Popular no hi hagué possibilitat de ni d’acostar-nos a la reforma. Ara, finalment, el Govern ha presentat una proposta. El dia 31 de gener, cada comunitat autònoma ha de presentar la seua posició. Nosaltres estem elaborant-la, l’acordarem amb el conjunt de les forces polítiques de la Comunitat Valenciana, amb els sindicats i amb els empresaris. Hi haurà una posició de Comunitat i dialogarem i a parlar. És cert que el model de finançament ha de comptar, per a canviar-se, amb la participació del Partit Popular. Sense el Partit Popular, no serà possible, perquè l’aritmètica parlamentària és la que és i, per tant, el Partit Popular és un actor fonamental a l’hora de resoldre aquesta qüestió. Una qüestió que és de justícia, que és d’equitat, que és de cohesió entre els espanyols. No es pot estar, per tant, al marge d’aquest procés que va més enllà, per descomptat, del govern, de l’oposició i de les comunitats autònomes, que hem de fer un exercici de possibilisme i un exercici de responsabilitat col·lectiva, que és del que es tracta per a afavorir la cohesió d’Espanya, la igualtat entre els espanyols i també per a enfortir l’estat social espanyol. Les comunitats autònomes gestionem, com déiem abans, la sanitat, l’educació i els serveis socials. I per a aquest nou model caldran més recursos i un repartiment, una distribució que siga explicable. El que no és explicable és que la Comunitat Valenciana, que està a la cua, tinga una diferència de 30 punts amb la regió més ben finançada. Això no es pot explicar. Per tant, cal fer un model que siga explicable, que siga transparent i que finalment garantisca la igualtat, l’equitat entre els espanyols i també la singularitat entre els territoris.

El primer document que ha remés al Ministeri d’Hisenda a les Comunitats autònomes i que ha tingut en compte el criteri de població ajustada, com demanaven Múrcia, Andalusia o València, en principi per a vostés és un document acceptable, però a Andalusia no sembla que haja generat massa entusiasme. 

Bé, nosaltres el document també el valorem positivament, perquè és un inici per a una discussió seriosa que es basa en la població ajustada, però hi ha alguns elements que clar que ens preocupen. Hi ha unes forquetes tan grans que al final cal veure com queda el resultat final. El resultat final és el que importa. I el resultat final ha de ser que trenquem un statu quo que no representa l’equitat entre els espanyols. Necessitem una fórmula que garantisca la suficiència financera i que al mateix temps hi haja una distribució de recursos basats en aquesta població ajustada, però sense fons, que al final acaben generant poca transparència, que és el que ha passat en l’últim model. Nosaltres, des de l’any 2000, estem en una posició en què clarament hem estat perjudicats. Això no pot anar de partidisme ni pot anar de confrontació. El model de finançament autonòmic no pot ser un espai de debat identitari ni un debat de confrontació. Cal buscar les màximes complicitats pensant en els ciutadans, que al capdavall la cosa fonamental. Perquè aquests serveis públics fonamentals que gestionem les comunitats autònomes tracten de persones, no tracten d’una altra cosa. Tracten de com podem millorar la vida de les persones i de com podem donar seguretat a les persones.

Que Madrid és un paradís fiscal ho diu l’OCDE, no jo

Madrid és un paradís fiscal?

No ho dic jo, ho diu l’OCDE.

Té sentit l’harmonització fiscal en un estat de les autonomies?

Clar. Sí. Si nosaltres aspirem a una Europa federal i volem que hi haja un grau important d’harmonització fiscal, com no ha d’haver-hi una certa harmonització fiscal a Espanya.

Pot acordar-se un nou model de finançament autonòmic amb l’independentisme català assegut en una taula bilateral de negociació amb el Govern d’Espanya?

La realitat política d’un país no la decideix ningú des de la Moncloa ni des de cap altre àmbit, la decideixen els ciutadans, i els ciutadans han decidit que el Congrés dels Diputats estiga com està. El que cal intentar és transformar la realitat política des dels mecanismes democràtics, però també cal saber entendre-la i cal gestionar la diversitat. I en aquest moment jo el que crec és que evidentment hi ha una corresponsabilitat. Fa un moment em preguntava sobre la fiscalitat i si ha d’haver-hi corresponsabilitat fiscal, i també entenc que pot haver-hi uns paràmetres que cada comunitat autònoma puga prendre les seues decisions, com les prenen els ajuntaments també d’altra banda, però ha d’haver-hi un espai comú en què no puga existir aquesta deslocalització i aquesta situació de dúmping fiscal. I en el pla del finançament, el que nosaltres demanem als governants nacionalistes és que estiguen presents en les meses multilaterals, perquè és la manera d’avançar. Escolte, jo no demane a l’independentisme català que abandone les seues idees, el que els dic és que mentrestant són partit de govern, que actuen com a tal. I igual, a la resta dels partits, al Partit Popular, al Partit Socialista, a qui siga. Al final som depositaris de la confiança dels ciutadans i les institucions estan per damunt de qualsevol altra cosa. I aquest fet de la institucionalitat és el fonamental, des del qual cal abordar aquesta qüestió. Nosaltres l’abordem des de la lleialtat federal, que a parer meu té a veure amb la defensa dels interessos propis, amb la defensa dels interessos generals i també entenent els interessos dels altres, perquè és l’única manera. Des d’aquesta lleialtat federal es pot avançar. Si no, no hi ha cap possibilitat.

Què l’acosta a Juan Manuel Moreno Bonilla i què l’allunya o el distancia d’Isabel Díaz Ayuso?

Mmm. Mmm… Mire, jo respecte totes les persones, cadascú tenim les nostres coses i, per tant, cada persona, per a mi, té el màxim respecte des del punt de vista polític. Nosaltres tenim interessos en algun àmbit, com el finançament, molt, molt pròxim a la posició d’Andalusia. No tant de nosaltres els presidents que ara estem, sinó que històricament hem tingut una relació amb Andalusia en aquesta qüestió, perquè estàvem perjudicats i perquè estem en una situació de discriminació objectiva. D’altra banda, també amb Madrid tenim una relació molt important a la Comunitat Valenciana. No hi ha cap mena d’enfrontament. Això seria irracional. Ara bé, quan s’exerceixen les polítiques, hi ha una diferència clara, i això és el que hi ha amb Madrid. Nosaltres, per descomptat, pensem que l’estat social dona cobertura a la igualtat d’oportunitats; no estem per les privatitzacions; no estem per fer dúmping fiscal… Tenim una política diferent més associada al que és la majoria d’idees socialdemòcrates i les idees que estan en aquests moments executant-se a Europa. Però bé, cadascú té el seu camí. El que jo no vull és que els camins de ningú acaben interferint en el que és el sentiment general.

Diria que Moreno Bonilla pertany a la dreta civilitzada amb què es pot parlar, dialogar i pactar i Isabel Díaz Ayuso representa el populisme de l’extrema dreta com VOX?

No m’agrada adjectivar. I de veritat que, a més, són col·legues. No vull de cap manera consolidar enfrontaments estèrils, però crec que hi ha una cosa, una cançó de Raimon que diu Qui pregunta ja respon.

Doncs, canviem de terç. Yolanda Díaz és un problema o és una ajuda per al Partit Socialista?

Bé, jo crec que el que està fent és una faena positiva per a cohesionar i consolidar un govern de progrés que hi ha a Espanya, que és el que han decidit els ciutadans majoritàriament. Per tant, valore positivament aquesta faena.

Yolanda Díaz o els moviments “personalistes que manquen de consistència ideològica”

Mes allà dels marges de la seua responsabilitat governamental, li preguntava pel seu projecte polític i pel seu parer sobre el fet que no es conforme amb aquest raconet a l’esquerra de l’esquerra del PSOE en què la situen vostés. Es poden guanyar unes eleccions sense tindre un partit darrere?

Els partits tenen molts defectes, però són l’instrument més democràtic que hi ha per a la representació política. No se n’ha inventat cap altre. Els moviments personalistes manquen de mecanismes democràtics representatius del funcionament i manquen d’una consistència ideològica. Però en qualsevol cas, és la meua manera d’entendre la política i en aquests moments no he vist espais, diguem-ne, que al final no acaben convertint-se en partits. Comencen sent moviments i acaben sent partits, agrupacions de partits o coalicions de partits. Però bé, en qualsevol cas cal veure amb què es presenta, amb quina formulació ideològica es presenta. I clar que ací no es tracta que a ningú se’l tire a cap racó. Cadascú està on ha volgut estar en la seua vida política, i amb respecte absolut. I jo no dic que hi haja un racó que siga millor o pitjor. Cadascú pot estar on ha estat i on històricament s’ha format políticament, i després es pot evolucionar, per descomptat, i tant que sí!

Què li suggereixen aquests tipus d’articles que situen Yolanda Díaz fent sorpasso al Partit Socialista en les pròximes eleccions generals?

Que ho he sentit bastants vegades anteriorment. Diguem que està en episodis anteriors.

Veu Pedro Sánchez a la Moncloa més enllà del 2023?

 Sí.

I com albira el PSOE de després de Sánchez?

Per favor… Vivim el carpe diem, el. La veritat és que no. No pense en això.

Li preguntava si…

Crec que té un recorregut com a líder del Partit Socialista de bastants anys. Crec que a més és bo que hi haja un lideratge sòlid i durant bastant temps perquè aquests lideratges sòlids i amb temps són els que finalment enforteixen un país, i en aquest cas no sols el Partit Socialista. Sánchez té a més un paper important a fer en la socialdemocràcia europea.

Sí, bé… En tot cas, els lideratges, fins i tot els més sòlids, acaben esgotant-se. Quan ha de començar el PSOE a pensar en el relleu?

Per descomptat, no ara. Ara tenim tantes coses a pensar, i per descomptat això no forma part de la preocupació de ningú. En aquest moment el que hem de fer és gestionar bé l’eixida de la crisi, tant de la pandèmica com l’econòmica. I en aquests moments tenim un president que ha eixit enfortit del nostre Congrés Federal, que té la potència suficient a Europa i que malgrat comptar ací amb una oposició que està permanentment en estat de crispació i d’alarmisme sorprenent, Sánchez està amb força i amb garantia. 

Què li suggereix que el nou company de fatigues a Abu Dhabi de l’emèrit siga un mercader d’armes en crida i cerca?

Tot el que se situa en aquest àmbit, em produeix molta decepció.

Joan Carles I ha de tornar a Espanya o és millor per a la institució monàrquica que fixe ja la seua residència fora del nostre país?

Crec que és la monarquia constitucional qui ha d’establir les regles del joc per a enfortir-se a si mateixa i enfortir Espanya. Felip és espanyol.

Felip VI ha fet les reformes que necessita la institució monàrquica per a connectar amb la societat del segle XXI?

Crec que està fent passos en aquesta direcció, està fent un esforç considerable. El que és cert és que tot això és un itinerari i no ho ha tingut fàcil.

Moltes gràcies, bon any i molta sort amb el nou model de finançament.

Doncs moltíssimes gràcies. La veritat és que ha sigut una alegria. Hauria sigut molt millor ací, físicament, però ja ens veurem prompte.

Entrevista completa a Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana

Vídeo: Nando Ochando