Sentiments sacrílegs

“Mare nostra que esteu en el zel

sigui santificat el vostre cony

l’epidural, la llevadora,

vingui a nosaltres el vostre crit

el vostre amor, la vostra força.

Faci’s la vostra voluntat al nostre úter sobre la terra.

El nostre dia de cada dia doneu-nos avui.

I no permeteu que els fills de puta

avortin l’amor, facin la guerra,

ans deslliureu-nos d’ells

pels segles dels segles, vagina.

Anem!“

Aquests són els versos que va declamar la poetessa Dolors Miquel en l’acte de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona i que van ser objecte de dues denúncies interposades per organitzacions d’advocats cristians, que també es dirigien contra l’alcaldessa Ada Colau. No sorprén que grups ultres siguen incapaços d’entendre i de compartir el missatge feminista i pacifista del poema, ni que vulguen coartar la llibertat d’expressió quan no és del seu grat, però sí que ho és el fet que la fiscalia i un jutjat òbriguen diligències –més tard arxivades– per un presumpte delicte contra els sentiments religiosos.

Oh, wait! Delicte “contra els sentiments”? Sí, ho han llegit bé. Els articles 524 i 525 del Codi penal castiguen amb penes que oscil·len entre sis mesos i un any de presó els qui ofenguen els sentiments dels membres d’una comunitat religiosa per mitjà d’actes de profanació o d’escarni públic dels seus dogmes, creences, ritus o cerimònies. És el que abans es coneixia com a delicte de blasfèmia, absolutament impropi d’una democràcia avançada, on els drets fonamentals han de prevaldre per damunt de les “qüestions sentimentals” d’una confessió determinada. Però ja saben vostés que Spain is different i els vestigis del nacionalcatolicisme franquista continuen presents en tota la nostra legislació, mitjançant concordat: immatriculacions, finançament públic, privilegis fiscals...

Tornant al tema de l’ofensa als sentiments religiosos –els d’una altra mena no tenen aquesta protecció penal–, hi ha bastants casos que acaben en el jutjat per obra i gràcia de grupuscles integristes que cerquen notorietat perseguint artistes o personalitats de renom. L’enyorat Javier Krahe va ser jutjat –i afortunadament absolt– per un vídeo antic en què eixia guisant un Crist; l’irreverent Leo Bassi ha hagut de fer front a unes quantes denúncies per les seues paròdies de la missa Patòlica; fa poc, la regidora de l’Ajuntament de Madrid Rita Maestre ha estat condemnada per una protesta pacífica a la capella de la Universitat Complutense. Tot això en un país en què alguns bisbes no paren d’ofendre amb total impunitat els sentiments de les persones homosexuals o de les dones que avorten.

Ara que es torna a negociar un acord de govern, que els uns anomenem “regeneracionista”, els altres “de canvi” i uns quants més “a la valenciana”, esperem que no s’obliden de mesures per a avançar envers la laïcitat de l’Estat, entre les quals caldria incloure la reforma del Codi penal. Perquè els que mereixen protecció –davant dels delictes d’odi– són els creients, no les seues creences. Aquests dies tristos en què creix la islamofòbia, la dignitat que ha de protegir l’estat de dret és la de Mohamed l’immigrant (#RefugeesWelcome), no la de Muhammad el profeta (#JeSuisCharlieHebdo).

Jo renuncie a la part del privilegi medieval que em corresponga. Sóc un home de conviccions atees ben profundes. Estic absolutament segur que no hi ha Déu en cap de les formes imaginades i faig un balanç negatiu de la influència de les religions en la història de la humanitat. Aquestes són les meues creences i demane respecte per a mi, no per a les creences, de la mateixa manera que jo respecte profundament els cristians, els musulmans o els jueus, no els seus dogmes de fe, que em semblen irracionals. Reconec ara i ací que em diverteixen les sàtires anticlericals, però admet que vostés ofenguen lliurement els meus sentiments sacrílegs.