El 20% dels aliments produïts a la Unió Europea es malgasten, la meitat en les llars

Els països de renda mitjana malgasten cada any gairebé 74 quilograms i prop del 20% dels productes alimentaris que es produeixen a Europa acaben en el fem. La quantitat, a més d’un problema moral, suposa un gran impacte econòmic i climàtic, estimat entre el 8% i el 10% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

Desenes d’experts han analitzat dilluns a València l’impacte del desaprofitament alimentari i han compartit experiències per reduir-lo en unes jornades organitzades pel Centre Mundial de València per a l’Alimentació Urbana Sostenible (CEMAS). La jornada ‘Accions contra la pèrdua i el desaprofitament alimentari’ ha sigut inaugurada per la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, Mireia Mollà, i el director del CEMAS, Vicente Domingo, i ha comptat amb la participació de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i l’European Food Information Council (EUFIC).

Domingo, director del centre des de la seua fundació, ha posat el focus en el canvi de cultura de l’alimentació: “No podem tindre una relació amb els aliments d’usar i tirar (...) És un insult a la vida”. Segons Rosa Rolle, responsable del departament de Pèrdua i Desaprofitament Alimentari de la FAO, un gran percentatge d’aliments es perden abans d’arribar al mercat i el 17% del menjar acaba malgastat en els comerços i pels consumidors, particularment en les llars. La xifra té més impacte si es compara amb les persones que pateixen fam, 828 milions el 2021, 115 milions més que el 2019: “Mentre tot aquest menjar es perd, tenim un problema creixent de fam i malnutrició al món”, ha denunciat.

Els experts posen l’accent en el fet que gran part del desaprofitament alimentari, quasi la meitat, es produeix en les llars. Per a Laura Fernández, representant d’EUFIC, el 53% dels aliments es tira en les llars i l’altra meitat al llarg de la cadena alimentària. El 2021, últim any complet amb dades, van ser 88 milions de tones d’aliments malgastats, amb un cost associat de 143 milions d’euros.

A més del problema nutricional, implica un problema ambiental, segons apunta la FAO. El seu responsable indica que la pèrdua d’alimentació representa entre el 8-10% dels gasos d’efecte d’hivernacle i cada any s’usen 75 bilions de metres cúbics d’aigua en la producció de fruites i verdures que es perden. La directora general de Canvi Climàtic valenciana, Celsa Monrós, també ha fet èmfasi en l’impacte en el canvi climàtic, en què el sistema agroalimentari suposa el 37% de les emissions, per a incorporar mesures contra el malbaratament alimentari i de millora logística en plans de mitigació estatals i territorials per reduir un 20% les emissions. En treballar en un sistema més eficient i sostenible també estalviem fent ús de sòl, aigua o fertilitzants, apunta la directora general.

El Govern valencià treballa en accions contra el desaprofitament amb programes com ‘Bon profit’, que a través de les dades massives analitza les baules de la cadena en què es produeix el malbaratament per mitigar-lo. Fins hui, la Generalitat Valenciana ha quantificat 32.300 empreses amb potencial generador de desaprofitament, de les quals una mica més del 61% corresponen a la restauració i el consum fora de la llar, el 27% a la distribució, el 6% a la producció i el 5,4% a la manufactura. Segons la titular d’Emergència Climàtica, l’enfocament en què treballen busca “optimitzar els recursos, guanyar en eficiència, abaixar els costos de producció i avançar en la transició justa”.