Ábalos afirma que les obres que llastren els trens de Rodalia entre València i Castelló acabaran l’any que ve

El ministre valencià de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos (PSOE), va donar unes quantes claus sobre l’estat de situació de diferents trams del Corredor Mediterrani en resposta a una interpel·lació del senador de Junts per Catalunya, Josep Lluís Cleries, el 8 de juny passat.

La principal conclusió és que les obres d’implantació del tercer fil en la segona via del tram entre Castelló i València que tants problemes està causant en la xarxa de Rodalia estaran acabades l’any que ve i que amb aquesta actuació i la resta de les faenes que es desenvolupen, tot l’arc Mediterrani des de València fins a la frontera francesa estaran connectats en amplada europea l’any 2024.

En concret, segons Ábalos, “després de la recent posada en servei del tram Tarragona-Vandellòs, queda pendent l’operació del canvi d’amplada en el tram Tarragona-Vandellòs, que no es podrà dur a terme fins que estiguen en servei el tercer carril entre Castellbisbal i Vilaseca i la segona via amb tercer carril de València a Castelló, per la qual cosa aquesta actuació haurà de coordinar-se amb el canvi d’amplada Vandellòs-Castelló”. La inversió total prevista supera els 750 milions d’euros, dels quals ja s’han executat un 93%.

Amb aquests condicionants, “l’horitzó per a la fi de les obres del canvi d’amplada de via a estàndard serà el 2024”. Finalment, “el final de les obres d’implantació de l’amplada de via estàndard en el tram entre Vandellòs i Castelló està supeditat a la posada en servei dels trams adjacents”.

En aquest sentit, “actualment entre València i Castelló la previsió de finalització de les faenes és el 2022”. La inversió total prevista supera els 310 milions d’euros, dels quals ja s’han executat més d’un 26%. Segons Ábalos, “en aquest cas, l’horitzó per a la fi de les obres també és el 2024”.

Cleries va replicar a Ábalos sobre el problema dels temps de viatge excessius que hi ha entre Barcelona i València, cosa a què el ministre va contestar que com a valencià, ell és el primer interessat: “Però hem baixat quasi mitja hora amb la variant de Vandellòs. L’any 97 eren dues hores i cinquanta-cinc minuts; curiosament del 2015 al 2018, eren tres hores i cinc o deu minuts; més temps. Ara ho hem baixat a dues hores i trenta-cinc minuts i a vegades a dues hores i quaranta-cinc minuts. Aquest és el repte que tenim, i efectivament hem d’intentar millorar la connexió, i en això estem”, es va limitar a dir.

Tanmateix, la connexió en amplada europea del Corredor fins a València, que s’estendrà a Alacant, i també a Múrcia i a Andalusia, no servirà de molt per a donar eixida de manera més eficient a les mercaderies espanyoles si França no fa el mateix.

Fa poc, la coordinadora de la Comissió Europea per al Corredor Mediterrani, Iveta Radicova, va respondre a una sèrie de preguntes formulades per l’eurodiputada socialista Inmaculada Rodríguez-Piñero sobre les gestions dutes a terme davant el Govern francés per a accelerar la finalització del Corredor Mediterrani en terres franceses i evitar que Espanya o Itàlia es convertisquen en illes ferroviàries.

Radicova va assegurar que França “està molt implicada en la rehabilitació de la línia convencional que hi ha de Perpinyà a Montpeller amb la finalitat de duplicar la seua capacitat i poder acceptar així el creixent trànsit ferroviari de mercaderies procedent d’importants nuclis industrials en el tram entre València i Barcelona”. Segons va explicar, “aquesta és una solució temporal, cal fer més esforços per a completar la línia d’alta velocitat que falta a la banda francesa al més prompte possible ”.