Així acabarà València amb el ‘monstre’ de les tovalloletes: 30 milions per a la remodelació integral del col·lector nord

L’Ajuntament de València es va veure obligat a invertir 10 milions d’euros entre els anys 2017 i 2019 per desembossar el Col·lector Nord, infraestructura de clavegueram d’11,3 quilòmetres que recull les aigües residuals de gran part de la zona nord de la ciutat, de la zona situada al sud del vell llit del riu Túria, i de part de Ciutat Vella, a causa d’un col·lapse de 3 quilòmetres generat per les tovalloletes humides. En total, van extraure 6.050 tones de residus, la majoria tovalloletes, cosa que equival a 900 elefants africans.

Ara, des de la Regidoria del Cicle Integral de l’Aigua que dirigeix la socialista Elisa Valía es treballa en un projecte per evitar que aquests residus o altres puguen col·lapsar aquest sistema que està en servei ininterromput més de 40 anys i que condueix les aigües negres a la depuradora metropolitana de Pinedo, de manera contínua sense possibilitat d’interrupció.

“Tenim pràcticament acabada la redacció dels projectes de la rehabilitació completa del col·lector nord i dels sis depòsits de tempestes que aniran distribuïts en la conca d’aquesta infraestructura, que són els projectes estratègics a mitjà i llarg termini per a millorar la gestió, així com l’adaptació al canvi climàtic a la nostra ciutat, i quan els tinguem valorarem el finançament europeu a què podem optar, perquè parlem en total de 80 milions d’euros, dels quals entre 25 i 30 correspondrien al col·lector”, explica la regidora.

Sobre el col·lector, Valía comenta que “és una infraestructura molt gran que travessa la ciutat, que té caràcter metropolità i que s’ha anat construint en diferents fases, motiu pel qual no té un disseny homogeni, per tant hi ha punts que són més delicats en la gestió que amb l’increment que hem tingut de pressupost per a manteniment de la xarxa ho tenim controlat, però la idea al final és tindre infraestructures que costen el mínim de mantindre i ací entra la reforma integral d’aquest col·lector”.

El servei ha d’estudiar ara si l’obra, que s’escometran per fases, s’executa com a inversió pròpia de l’Ajuntament optant a fons europeus o si s’inclou en el plec de condicions de la contracta de manteniment de clavegueram.

Com va informar elDiario.es, la concessió atorgada fa 15 anys pel PP a Acciona, en el punt de mira de la Justícia durant la primera fase del cas Azud que va saltar a la llum el 2019, va caducar al desembre i llavors es va optar per executar la pròrroga de dos anys prevista en el plec. Seria doncs amb vista al nou contracte que s’adjudicaria després del pertinent concurs públic el 2024 que podrien iniciar-se les obres, si finalment s’opta per aquesta via.

Quant als depòsits de tempestes, la regidora socialista afirma que tenen especialment interés en els depòsits de la depuradora del Saler i el de la Malva-rosa. “Per la implicació mediambiental que tenen, serien els dos primers a executar-se”.

El del Saler “és un entorn a protegir amb tota la cura del món i permetrà augmentar la capacitat de la depuradora sense haver d’ampliar-la”. Gràcies al depòsit, “en els moments en què cal més capacitat, perquè hi ha més població, per exemple a l’estiu, hi ha la capacitat de gestionar aquest episodi de pluja per a ser capaços d’enviar-ho tot a depuradora segons les necessitats”.

En el cas de la Malva-rosa, “per la cota que té al nivell de la mar, interessa tindre més capacitat en aquest punt per a ser capaços de retindre i d’aquesta forma ser capaços de reutilitzar l’aigua per a mantindre en bona salut aqüífers o per a usos secundaris com reg o aigualeig”.