Destrucció d’ocupació i minva de drets dels usuaris, els conflictes de la fusió entre el Sabadell i el BBVA

La probable fusió del BBVA i el Banc Sabadell, la seu social del qual està a Alacant arran de l’absorció de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM), ha despertat recels i preocupació entre els representants de treballadors i d’usuaris i consumidors davant la destrucció d’ocupació que comportaria conjuminar en una marca les dues entitats, fet que suposaria, al seu torn, una pèrdua de drets per als clients actuals, asseguren.

D’una banda, el secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, s’ha referit dimarts en termes de “magnitud” a la possible destrucció de llocs de treball que puga derivar-se de la fusió entre BBVA i Banc Sabadell. Álvarez, en declaracions a RNE recollides per Europa Press, ha demanat a les entitats financeres que siguen “conscients” de l’esforç que van fer els ciutadans en l’anterior crisi per a sostindre-les.

“Ara no poden tornar en aquesta crisi amb més acomiadaments i destrucció d’ocupació. Treballarem des d’UGT en BBVA i Banc Sabadell perquè això no es produïsca”, ha afirmat. Al mateix temps, Álvarez ha expressat preocupació per la relació de la banca amb el sistema productiu, ja que, segons ha argumentat, el Sabadell té una arrel industrial, de suport a les empreses, que ha de mantindre’s.

“Per tant, en aquesta fusió hem de mantindre l’element clau que la banca estiga al servei del sistema productiu”, ha insistit. A més, el líder d’UGT ha assegurat que “comença a preocupar-lo molt” tot el procés de digitalització de la banca, perquè es traduirà en més tancaments d’oficines i arribar a menys persones.

“La bretxa digital que es pot produir al nostre país no sols entre zones urbanes i rurals, sinó també entre les persones majors que no tenen accés al sistema digital, pot ser absolutament difícil de saltar”, ha advertit Álvarez. Per això, ha advocat per “democratitzar” la digitalització a fi que arribe a totes les capes socials i a totes les persones, amb independència de l’edat.

D’altra banda, l’Associació Valenciana de Consumidors i Usuaris (Avacu) ha advertit al Banc d’Espanya “dels riscos que aquesta fusió podria ocasionar en els usuaris de totes dues entitats” després de recordar que, entre el BBVA i el Banc Sabadell, segons dades del registre d’entitats del Banc d’Espanya, tenen actualment més de 530 sucursals a la nostra Comunitat.

I tot després que, en els últims anys, els consumidors valencians han vist reduir considerablement el nombre d’oficines bancàries a la Comunitat. Des de la desaparició de la ja extinta Bancaixa, la fusió posterior entre Bankia i CaixaBank i la prevista entre el BBVA i el Banc Sabadell “no sols perdrem el domicili social d’una gran entitat bancària, sinó que seran centenars d’oficines les que tancaren les portes després d’aquesta nova fusió i desenes de poblacions tornaran a quedar-se sense oficina bancària”, assenyalen en un comunicat.

“Tot això ocasionarà que centenars de milers de persones tornen a veure reduïdes les seues possibilitats d’acudir a oficines físiques i hauran, obligatòriament, de començar a fer les seues operacions a través d’Internet”, afigen.

Per tot això, Avacu apunta que “el joc del sistema bancari espanyol, secundat clarament pel Banc d’Espanya i el Banc Central Europeu, ens porta irremeiablement a una pèrdua de drets dels consumidors i usuaris de la banca tradicional”. En primer lloc, perquè es redueix el nombre d’entitats bancàries i, amb això, “les possibilitats d’una competència millor”; en segon lloc, també es redueixen el nombre d’oficines físiques “i ens obliguen a operar a través d’Internet”; en tercer lloc, “ens augmenten considerablement les comissions bancàries per serveis que abans eren gratuïts o bé ens incrementen el cost dels que no eren gratuïts, i obliguen així a buscar entitats que operen solament via en línia (que habitualment són les úniques que mantenen les seues comissions més reduïdes o, fins i tot, a 0)”.

En paraules del president d’Avacu, Fernando Móner: “Els usuaris estem jugant al seu joc, amb les seues regles i sense capacitat de poder imposar condicions (que en molts casos són abusives). I, mentrestant, els òrgans reguladors i que supervisen es mantenen mirant cap a una altra banda amb l’excusa que continuem tenint un bon nivell de competència en el sector i que és bo tindre a Espanya entitats financeres més fortes que puguen competir amb estrangeres”.