Bankia ven a un grup tancat de fons i bufets d’advocats 206 milions en actius immobiliaris a preu de saldo
El procés de desinversió immobiliària de Bankia, entitat financera controlada per l’Estat, a què l’ha obligat la Unió Europea podria estar eixint car als espanyols, que van injectar 23.000 milions al banc durant la crisi financera. Segons la documentació en poder d’eldiario.es, l’entitat que presideix José Ignacio Gorigolzarri va vendre entre el final del 2015 i el començament del 2016 les seues participacions en societats immobiliàries valorades en 206 milions d’euros a preu de saldo.
La cartera en qüestió va ser batejada com a “Juliet” i en aquesta Bankia es va desfer de les participacions en 16 societats immobiliàries (una en venda, tres en concurs de creditors i 13 en liquidació ordenada) que tenien actius per valor de 206 milions d’euros, amb un deute associat de 247 milions. La taxació es va fer el 2015, per la qual cosa en l’actualitat el seu valor es deu haver disparat. Malgrat aqueixes previsions de millora del mercat el 2016, Bankia Habitat –el departament que va tutelar l’operació– va vendre les accions per preus molt inferiors.
Des de l’entitat expliquen que el procés de venda de participacions en societats no financeres és una obligació marcada per la Unió Europea: “Es van vendre mitjançant una cartera per accelerar el procés de desinversió, al qual estàvem compromesos entre les obligacions que vam assumir amb Brussel·les al seu moment per a accedir a les ajudes europees”.
Per a optar a aquest procés de venda, Bankia va convidar un grup reduït d’empreses, segons l’entitat seleccionades per la consultora PriceWaterhouse i amb un procediment “competit, públic i amb concurrència suficient”, perquè licitaren per les participacions en les sis societats. La llista tancada d’escollits incloïa majoritàriament fons d’inversió i despatxos d’advocats. L’entitat financera no ha volgut revelar el nom dels aspirants i, en molts casos, ara propietaris, però eldiario.es si que ha tingut accés als seus noms.
Entre les societats que van poder optar a aquesta avantatjosa operació hi ha els despatxos d’advocats Rodesca, Forest Partners, Cajigas Partners o Broseta Abogados. També hi van ser convidats fons d’inversió coneguts com Vertrauen Real Estate, Hiperion Capital, Block Arquitectura, Drago Capital, Kaufman Jacobs, Patron Capital, Inveravante o Renta Corporación. També hi van acudir prèvia invitació, encara que en menys nombre, promotors seleccionats per la consultora com Sitges Creu, Fanumceo, Betubedei SL, Via Celere o Provia. Fins a 29 aspirants.
Des de Bankia veuen habitual que bufets d’advocats participen en aquest tipus d’operacions perquè “són despatxos que treballen habitualment en liquidacions i administracions concursals, ja que tenen el know-how que els permet sentir-se còmodes en la gestió de societats en situacions de liquidació i concurs com són les que integraven la cartera”.
Entre les vendes de la cartera Juliet confirmades per aquest diari hi ha una operació de traspàs d’unes participacions en una societat amb uns actius immobiliaris valorats en 11 milions d’euros que va ser adquirida per 3 milions i d’una altra taxada en 42 milions i sense deutes que anava a ser transferida per quatre. Dues vertaderes gangues per als compradors. Fonts de Bankia no van voler xifrar el global dels ingressos aconseguits en el paquet denominat “Juliet” per motius de confidencialitat. Això sí, van defensar que entre els anys 2013 i 2015 van aconseguir vendre 65.000 milions en actius no estratègics, mentre que la previsió n’eren 50.000.
Els actius immobiliaris venuts en aquest paquet estan repartits per 14 províncies de tot Espanya i s’han revalorat en els dos últims anys de manera exponencial, ja que molts es troben en sòl urbà de ciutats mitjanes.
Una de les participades que es va posar a la venda va ser Navicosa Asturias, propietària dels terrenys de l’antiga fàbrica de Gijón Ceares i el sòl de la qual es va reclassificar per a construir-hi 1.200 habitatges. La societat estava en concurs i amb uns actius de 70 milions i deute de 120. Si en l’actualitat es construïren els habitatges els ingressos podrien superar els 180 milions d’euros.
Una altra societat venuda present en aquesta operació va ser Numzaan, en la qual Bankia tenia el 14%. En total, 4,5 milions de metres quadrats de sòl rústic per a una macrourbanització al polígon El Zorongo de Saragossa.
Una altra de les societats més suculentes en què Bankia participava en un 74% va ser Alianza Inversión en Inmuebles Dos SL. La firma té uns actius valorats en 37,8 milions i disposa de sòls urbans a Madrid, Valdemoro (Madrid), Antigua (Fuerteventura), Badajoz, Mijas (Màlaga), Pinto (Madrid), Almodóvar del Río (Còrdova) o Alcalá de Guadaira (Sevilla), entre una dotzena de municipis.
En Bankia defensen l’operació i entenen que el preu de venda va ser el millor que van poder aconseguir en aqueix moment i amb les urgències que imposava Brussel·les. “Calia vendre”, sentencien.
0