Batalla judicial entre empreses de vehicles d’Uber o Cabify i el Govern valencià: 500 llicències pendents de sentència

La competència voraç existent entre el sector del taxi i el dels vehicles de transport amb conductor (VTC) davant un perfil molt similar de potencials usuaris viu pendent dels tribunals.

I és que, actualment les empreses amb vehicles que presten serveis per a plataformes com Uber o Cabify (encara que la primera va deixar d’operar a la Comunitat per la normativa autonòmica que estableix una precontractació de 15 minuts) mantenen recorregudes en els tribunals 500 llicències que en el seu moment va denegar la Conselleria de Mobilitat.

Segons han explicat fonts del departament esmentat de la Generalitat Valenciana, n’hi ha 200 pendents de recurs contenciós administratiu i 300 de recurs d’alçada.

A més, han afegit que es van denegar per incompliment dels requisits que exigeix la normativa actual, com ara disponibilitat de vehicles o característiques d’aquests.

El conflicte, no obstant això, ve de l’any 2009, quan el Ministeri de Foment, competent en la matèria, va modificar la normativa i va deixar un buit legal que van aprofitar unes quantes empreses per a sol·licitar centenars de llicències fins l’any 2015, moment en què la llei es va aclarir i es va establir la ràtio legal per la qual es considera que, perquè hi haja un equilibri entre totes dues modalitats de transport, ha d’haver-hi una llicència de VTC per cada 30 taxis.

No obstant això, en aqueix període es van sol·licitar milers de llicències a tot Espanya a canvi d’una taxa entre 35 i 40 euros.

Llicències que hui poden valdre fins a 30.000 euros. Les administracions van tractar de frenar aquest boom denegant llicències acollint-se a la ràtio, però les empreses que van comprar les llicències de VTC, acollint-se a aqueix buit, hi van recórrer i fins ara els jutjats els estan donant la raó quan es tracta de permisos denegats en aqueix període de temps.

Actualment, la ràtio d’una VTC per cada 30 taxis ja no es compleix a la Comunitat Valenciana i, si ixen aquestes 500 judicialitzades, el desfasament serà més gran.

Segons Mobilitat, actualment hi ha 717 llicències de VTC concedides (quasi el triple que el 2017, en què n’hi havia 232) per 4.700 de taxi, és a dir, una per cada set.

Per al president de la Federació Sindical del Taxi, Fernando del Molino, la possible eixida de 500 permisos més de VTC pot suposar “la ruïna per a tot el sector” fins al punt que espera que, encara que finalment es legalitzen, no se’ls done ús, perquè “difícilment seran rendibles”.

De la seua banda, Unauto, patronal de les VTC, no ha considerat oportú fer valoracions sobre aquest tema.

Més VTC a Alacant que a València

La província d’Alacant va tancar el 2019 amb un total de 471 llicències de vehicles de lloguer amb conductor (VTC), els que donen servei a plataformes com Cabify, quasi cinc vegades més que el 2018, mentre que a València hi ha 199 autoritzacions concedides (un 15% més que el 2018) i 47 a Castelló.

Madrid compta amb un total de 8.312 llicències de VTC, cosa que suposa un creixement del 26,7%, això és, sumar 1.753 cotxes més respecte de l’exercici anterior. D’aquesta manera, per la capital ja circula un vehicle d’aquest tipus per una mica menys de cada dos taxis, enfront de la ràtio d’un per trenta que fixa la Llei d’ordenació del transport terrestre per a concedir llicències a aquesta activitat.

Per contra, Barcelona, va concloure l’any amb 2.344 autoritzacions de VTC, la qual cosa llança un augment del 2,67%, uns 61 cotxes més.