Del KO inicial del Brexit a l’OK actual, la colònia britànica s’aferra a Alacant

“No em preguntes més per aqueix tema, tots els polítics anglesos són fem”. Aquesta percepció de Martin Roger, un britànic establit a Torrevella des de fa 13 anys, resumeix el fastig d’una colònia que assisteix atònita a la petició de la primera ministra May d’una segona pròrroga en el període negociador per a la seua eixida de la Unió Europea prevista per al 29 de març i ajornada al 12 d’abril.

El triomf del Brexit al juny del 2016 no solament va portar un estiu calent a la comunitat ‘guiri’ de la província d’Alacant, la majoritària a Espanya amb 67.883 residents censats al final del 2018, segons l’INE, dels 248.824 de tot el país. Al referèndum el va seguir el pànic inicial que es va traduir, per exemple, en llargues cues en agències immobiliàries, com la que regenta José Orts al carrer principal de Rojals. “Els va entrar el pànic i van vendre molts habitatges”. No obstant això, la tendència actual és la contrària. “Ara estan comprant més que venen”, assegura.

Perquè en línies generals, la incertesa davant les seqüeles que podria deixar un Brexit dur no està provocant un èxode, com han titulat uns quants mitjans. Ho testifica Fidel, taxista des de fa 40 anys a Sant Fulgenci, on els veïns britànics arriben al 40% del total, uns 3.000. “Tinc contacte amb ells perquè usen molt el taxi, no com els espanyols”, es queixa. Ha notat menys britànics en els últims tres anys? “Gens”, respon. “Ni estan anant-se’n ni estan venint-ne més”, assumeix Sofia Álvarez, regidora de Residents Internacionals a Oriola, el litoral de la qual acull 9.500 expatriats o, com es coneixen comunament, els expats. L’edil del PP recorda la confusió que hi ha hagut al voltant dels nombres reals de britànics censats pel fet que l’INE i els ajuntaments no encreuaven dades fins al 2015 i això va provocar que, quan es van actualitzar, va caure el nombre de britànics. A Oriola Costa es va passar de 13.000 a 8.800.

Però la realitat ara és, segons totes les fonts consultades, que la comunitat british ha passat de les cues en les agències immobiliàries a fer-les en els últims mesos en les oficines municipals per a empadronar-se, un registre a què sempre havien sigut reticents i amb el qual ara busquen curar-se en salut per a garantir-se la cobertura sanitària espanyola. A la capital del Baix Segura, l’augment del cens d’anglesos ha crescut un 5% en l’últim any, el mateix percentatge que en la ja esmentada Rojals, on està la concentració més gran d’estrangers del país (70%). D’ells, el 35% són britànics, és a dir, 6.256 habitants a data de divendres passat, segons fonts municipals, 298 persones registrades més que fa quatre mesos.

Aquesta tendència obeeix a la consciència que estan prenent després de rebre nombroses xarrades del consolat britànic, la Diputació d’Alacant o les que ofereixen els diferents municipis, explica Derek Monks, regidor d’Integració de Residents a Rojals des del 2011. “Ja no hi ha sensació de pànic, els meus compatriotes confien que no hi haurà canvi radical en el cas d’una eixida sense negociació en qüestions com la sanitat, com ha garantit el president Ximo Puig”, esgrimeix aquest socialista que va arribar a Espanya fa 20 anys.

Sanitat

La qüestió sanitària no preocupa per exemple a Christine Arnsby. Fa 40 anys que viu a Torrevella, on ha regentat una botiga de discos i de roba. “He cotitzat bona part de la meua vida ací, així que la sanitat pública la tinc garantida”, conta aquesta jubilada. “Jo, la veritat és que tinc més dubtes de com m’afectarà”, reconeix Christine Martin, també jubilada i resident a Torrevella 13 anys, per la qual cosa va poder votar en el referèndum perquè dins dels 15 que, com a màxim, permetia el Regne Unit als seus emigrants. “Lògicament, vaig votar per la permanència, tinc la meua pensió allà, encara que pague els meus impostos ací, així que si em preguntes, la veritat és que no veig un futur clar”, reconeix.

A José Antonio Valentín, metge d’Urgències del Centre de Salut de Rojals, on el 90% de les seues atencions tenen rostre anglés, certifica que “quasi cap britànic” li ha mostrat preocupació per si es queden sense sanitat pública. “Estan molt contents amb el servei que prestem, diuen que és molt millor que al Regne Unit”, encara que avisa de la “despesa” que suposa l’atenció a les persones majors, ja que “molts van quedant-se vidus i necessiten més atencions”. Tornem a José Orts, que a més d’agent immobiliari ven assegurances de salut, encara que no als britànics. “En aquests tres anys quasi no he rebut consultes de britànics interessats a fer-se’n una. Potser esperen que arribe el canvi o potser és perquè no tenen molts recursos”, reflexiona.

Turisme

Unes altres de les possibles conseqüències que preocupen, no als britànics, sinó als polítics en particular i als alacantins que viuen del turisme en general, és el turisme davant la perspectiva del Brexit. S’hi veurà afectat? De moment menys del que s’esperava, però una mica sí. La venda de paquets turístics per a l’estiu del 2019 estava caient al gener un 6% respecte del 2018 i l’en la Fira de Turisme de Londres, la World Travel Market, es va vaticinar que un Brexit dur afectaria de ple Benidorm i la Costa Blanca.

Davant aqueix escenari, avisa Karen Mailing, presidenta de l’Associació de Comerciants Britànics de Benidorm, “l’obligació de fer-se un visat i pagar-lo per a vindre a Espanya condicionaria l’arribada de molts turistes anglesos”. Aquesta professora i traductora d’anglés fa 28 anys que viu a la província alacantina i es mostra optimista “de moment”, perquè considera que “continuen venint igual”, però reconeix que “tothom està pendent dels possibles canvis que pot haver-hi”.

Política i 'fake news'

La desinformació no solament va marcar la campanya en què va guanyar el yes, sinó que també està present entre els britànics establits a Alacant, reconeix Mailing. “Tractem de facilitar-los informació, però moltes vegades es queden amb els rumors”. “L’altre dia em van passar una pretesa informació que assegurava que, quan isquem de la Unió Europea, els nostres passaports i permisos de conduir no seran vàlids, cosa que és totalment falsa”, afig Darren Parmenter, periodista reconvertit en candidat regidor socialista de Sant Fulgenci.

Sobre això, i entre els dubtes que genera el divorci del Regne Unit i la UE, està la certesa que els britànics residents podran votar en les municipals gràcies al conveni signat entre tots dos països el mes de gener passat. Els partits estan immersos en la precampanya i en localitats concretes d’Alacant poden fer un paper fonamental… si s’hi impliquen.

A Sant Fulgenci, per exemple, en les eleccions locals del 2015 només van participar 900 britànics dels 3.000 amb dret a vot. “Parlen molt, es queixen, però després no fan res”, explica Parmenter, 28 anys a Espanya. I per què no s’integren? “Sí que ho fan, però a la seua manera. Mira, jo soc una mica estrany entre ells, perquè parle bé l’espanyol, però has de tindre en compte que a certes edats els costa aprendre l’idioma, però els agrada el menjar espanyol i aquest estil de vida”, justifica.

Li contem que sembla difícil trobar una opinió positiva entre els britànics dels polítics de Londres. “No en trobaràs cap i, si d’alguna cosa ha servit el Brexit, és perquè millore entre ells la percepció que tenen dels polítics d’Espanya; ací no estem tan malament”, assumeix.