Els altres ‘herois’ que també pateixen: les penúries dels transportistes que omplin fàbriques i supermercats durant l’estat d’alarma

El sector del transport és un dels considerats imprescindibles en aquest estat d’alarma generat per la malaltia del Covid-19. Encara que la majoria dels comerços romanguen buits, la realitat és que des del Govern es demana que no es pare del tot l’activitat empresarial, ja que suposaria un colp ben dur a l’economia del país del qual resultaria molt més dolorós eixir.

Perquè mentre l’activitat continua, encara que a mig gas, resulta indispensable portar les matèries primeres o els productes elaborats al punt següent en la cadena de producció. A més, no oblidem la rapidesa amb què es buiden els estants dels supermercats, que cal reomplir unes quantes vegades al dia. I és que, encara que l’economia pare, la vida continua.

El sector del transport té les seues particularitats. La seua activitat no es desenvolupa en un centre de treball, no disposa d’horaris fixos i requereix llargues jornades en soledat. El 13 de març passat es va publicar en el BOE la derogació dels temps de conducció i descans relatius al transport de mercaderies a causa de la crisi sanitària. El Govern prevenia la necessitat d’arribar més enjorn a les destinacions o de facilitar que els treballadors descansen a casa, però no tot ha sigut un camí de roses.

Des que es va iniciar l’estat d’alarma el 14 de març, es van tancar tota mena d’establiments de venda al públic, incloent-hi restaurants, pensions i hotels, i es va disminuir l’atenció prestada en gasolineres i estacions de servei, que va passar a ser de serveis mínims, moltes vegades d’autoservei.

Per exemple, un conductor que faça un lliurament de València a Jaén passarà almenys dos dies sol en la carretera, sense poder prendre un café calent, sense poder menjar res més que entrepans de supermercat i sense poder dutxar-se.

I els conductors estan patint molt la situació. Álex, al cap d’un dia sencer en ruta va parar a repostar en una gasolinera en què va demanar l’accés al bany, cosa que se li va negar i hagué de fer les seues necessitats en un camp limítrof.

Fa pocs dies, la Federació Espanyola de Transport Discrecional de Mercaderies (Fetransa) denunciava públicament que s’estava incomplint l’ordre dictada pel Ministeri de Transports per la qual tant les gasolineres com els centres de càrrega i descàrrega havien de facilitar l’ús dels serveis d’endreça (banys i dutxes) als conductors professionals. A més, per facilitar el descans necessari dels conductors, els establiments de restauració han de facilitar al transportista professional un servei d’àpats.

Segons Benjamín Carmona, això no es compleix. De les poques àrees de servei obertes en l’AP7, tan sols en la del Penedès i la de Cambrils ofereixen entrepans, encara que amb avís previ. A més, afirma que, com que es tracta d’un servei mínim, els lavabos estan en unes condicions pèssimes d’higiene.

El 22 de març passat, en El Diario del Transporte es va anunciar que les gasolineres Galp oferien màscares als transportistes. Però la realitat va tombar la proposta. En cap de les tres estacions consultades per Alejandro li va ser possible trobar màscares. És més, en tots els establiments li van assegurar que no sabien res de la iniciativa.

No obstant això, si alguna cosa hem aprés en aquest viatge, és que la solidaritat és la tendresa dels pobles i sorgeixen iniciatives com la de la Venta del Borrego a Banyeres de Mariola, on, malgrat mantindre el restaurant tancat, han instal·lat un lloc d’autoservei amb café calent per als transportistes, un gremi del qual el seu restaurant es nodreix diàriament.

A més, en els fòrums del transport van augmentant les iniciatives com aquesta al llarg de tot el país, que es comparteixen amb gran alleujament entre tots els usuaris.