Camps se salva de la causa de la visita del papa per la naturalesa privada de la Fundació, a pesar que el 75% del seu capital era públic

L’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps s’ha deslliurat definitivament de la investigació de les presumptes irregularitats en l’organització de la visita del papa Benet XVI a València. La secció quarta de l’Audiència Provincial de València ha avalat l’arxivament de la instrucció per no haver detectat “cap propòsit delictiu˝ en l’acord de creació de la Fundació V Trobada Mundial de les Famílies (FVEMF). 

L’acte rebutja l’argumentació de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana i del ministeri fiscal i confirma que, malgrat les injeccions dineràries milionàries del Govern autonòmic del PP, la Fundació que va organitzar la trobada era de naturalesa privada i no estava, per tant, sotmesa a la normativa de contractació pública. L’Audiència Provincial de València titla d’“extensa i desmesurada duració” el període d’instrucció, que s’ha prolongat durant cinc anys.  

La interlocutòria, de la qual ha sigut ponent el magistrat Pedro Castellano, destaca la projecció de la visita del papa i “l’objectiu del bon desenvolupament dels actes”, per “ser de coneixement notori i públic l’immens nombre de persones assistents directament a aquests i el seguiment ingent que va tindre a través dels mitjans de comunicació, amb la consegüent i paral·lela projecció mundial de la imatge de la ciutat de València, i ha vingut, doncs, a prestar la fundació un servei públic irrefutable finalment auxiliada en els costos pel Govern autonòmic”. 

La Fundació, definida com a privada en l’escriptura de constitució, va passar a ser pública el 2010, quan la Generalitat va incrementar la dotació fundacional en dos milions d’euros i la va integrar en el sector públic. Així doncs, la jutgessa instructora va descartar que l’FVEMF haguera de sotmetre’s a les “formalitats de la contractació pública”. 

La investigació no ha pogut acreditar que la fundació es creara deliberadament amb la finalitat d’eludir la normativa de la contractació pública. Així doncs, Camps era simplement el president d’honor de la fundació, “sense cap atribució concreta”. No consta que participara en les seues activitats i ningú el va veure en les reunions de treball. 

Sobre el pretés delicte de malversació de cabals públics, la resolució de la jutgessa que avala l’Audiència Provincial de València recorda que l’aportació de dos milions d’euros i l’assumpció dels deutes d’1,3 milions per part del Govern autonòmic va ser una “decisió política del Consell”, a més amb els informes favorables de la Intervenció i de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana. 

Els magistrats de l’Audiència de València lamenten la “discussió interminable” entre les parts que s’han vist tancades en un “laberint juridicoadministratiu completament tangencial a la jurisdicció penal”. La Fiscalia insistia que la dotació fundacional era pública en un 75%, cosa que qüestiona la naturalesa privada. 

“Presumir que els creadors de la Fundació la van dotar de la formalitat privada per eludir els controls públics no es lliga bé des d’un punt de vista lògic amb la presumpció simultània d’imputar als autors la intenció d’abonar en el futur els deutes amb la visibilitat consegüent, igual que amb l’interés perquè en la seua composició foren presents totes les institucions públiques més representatives de la ciutat, i per descomptat l’estament eclesiàstic, del qual depenia en bona part l’assenyalament de les fites que pogueren demanar les autoritats eclesiàstiques del Vaticà, naturalment part essencial, decisòria i influent en la missió de la Fundació”, diu la interlocutòria. 

A més, després de cinc anys d’instrucció, no s’ha pogut demostrar que s’afavorira determinades empreses contractistes, que “han justificat i han explicat tant els seus treballs com la remuneració percebuda”. Simplement, afirma la interlocutòria, s’han descobert “defectes comptables en el sistema de facturació”, especialment de l’empresa pública Vaersa.