Carles Mulet, senador de Compromís: “Em queden ganes i energia per a huit anys reals més fent política”

Es llig el Govern les preguntes del Senat? Quins protocols té adoptats el Govern davant la possibilitat d’una apocalipsi zombi? S’ha “comprat” el silenci de Bárbara Rey? Aquestes han sigut algunes de les intervencions més sonades que Carles Mulet, representant de Compromís, ha fet al Senat des que va ser nomenat el 2015.

Mulet va ser elegit senador per designació territorial per les Corts Valencianes amb d’Alberto Fabra, Rita Barberá, Joan Lerma, Pilar Lima i Luis Crisol a mitjan 2015, quan la cambra valenciana va obtindre una majoria de representació progressista que va configurar el Pacte del Botànic. El senador, cansat de veure que la seua faena no feia fruit en la cambra alta, i considerant que el Govern –presidit llavors per Mariano Rajoy– menystenia la faena de l’oposició, va decidir fer servir el seu caràcter irreverent en les intervencions parlamentàries. Així van sorgir iniciatives virals, com dos minuts de pregunta només esmentant la paraula Catalunya, trencar una foto de Susana Díaz o la del protocol de defensa davant una apocalipsi zombi, que el representant de Compromís recopila en un llibre.

En compte de l’infern de Rimbaud, Carles Mulet passa Una temporada en el Senado, un lloc que fa una dècada estava plenament injuriat en la seua imatge pública, però que en l’última legislatura, amb l’entrada de nous partits, ha pres veu. “Davant tanta informació i saturació, més enllà de les xarxes socials, volíem fer un recopilatori en format físic de la nostra faena”, apunta el representant valencià, que ha elaborat el llibre amb el seu assessor, Jordi Maura, i la periodista Emma Zafón. El volum arranca amb una entrevista, segueix amb articles d’opinió, reflexions del senador, fragments del diari de sessions i un espai amb codis QR que porten el lector a les intervencions parlamentàries en YouTube. En les seues pàgines parla dels últims dies de Rita Barberá al Senat i com madura la seua relació parlamentària, de les vivències polítiques al voltant de l’activació de l’article 155 de la Constitució com a eina contra l’independentisme català o la moció de censura que va propiciar un canvi de govern del PP al primer del PSOE amb Pedro Sánchez al capdavant.

“Enviàvem moltes preguntes al Govern de Rajoy, vam fer 600 preguntes sobre restes franquistes als pobles i la resposta va ser un paràgraf que no tenia sentit. Vam veure que érem invisibles, que el Govern no se sotmetia al control parlamentari”, apunta Mulet en conversa amb elDiario.es. Així que les preguntes es van convertir en “un intent de cridar l’atenció. Em queixava de la falta de respecte a preguntes de l’oposició. Era una manera de posar el focus, de denunciar la falta de rigor”, assenyala el senador, sobre aquestes intervencions.

En les cinc legislatures que han passat des del 2015, Mulet ha sigut el representant amb més nombre d’iniciatives. Segons els seus càlculs, ha presentat 25.000 iniciatives, 17.000 preguntes i 4.000 peticions de documentació, al marge de les intervencions en el ple. “Hem intentat canviar la utilitat del Senat; si ho he fet és perquè ho puc fer”, incideix, preguntat sobre la percepció d’aquesta cambra parlamentària, que es va batejar com un cementeri d’elefants, el lloc en què les velles glòries de la política anaven a morir. “Hi ha un volum de faena enorme darrere, només amb dues persones en el grup, però som corretja d’altres partits” com la Chunta Aragonesista o Unió del Poble Lleonés. Amb tot, el representant considera que no ha sigut un temps massa productiu, que la voràgine política no li ha permés traure tot el suc a les possibilitats parlamentàries.

“M’agradaria repetir com a senador. Em fa la sensació que no han sigut huit anys, hi ha hagut dues legislatures fallides, algunes de caòtiques, el Covid... Ha sigut un interruptus constant”, lamenta el senador, que afirma: “Em queden ganes i energia perquè siguen huit anys reals de fer política”. Mulet vol repetir com a representant territorial per insistir en els temes que a escala autonòmica té “molt clars”, com el finançament o la invisibilitat dels valencians: “No pintem res”, lamenta, en referència a l’agenda política estatal. “La nostra presència ací ha servit perquè en tots els plens es parle del País Valencià. Tothom dona per fet que hi ha un problema d’infrafinançament. Hem aconseguit que s’aproven mocions, que els pressupostos accepten compromisos d’inversions en el Senat... Hem aconseguit que es parle dels problemes; ara, la tercera fase és solucionar-los”, recalca el parlamentari.