Cas Alquería: la contractació d’alts càrrecs en la Diputació de València, a judici

La Sala Tirant II de la Ciutat de la Justícia de València acull a partir de dilluns el judici pel cas Alquería que es prolongarà en quasi una trentena de sessions fins al mes de novembre. El tribunal de l’Audiència Provincial de València ha d’establir si els set contractes d’alta direcció en l’empresa pública Divalterra, ja dissolta, a membres del PSPV-PSOE i de Compromís, van ser delictius. L’operació del cas Alquería, comandada per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) de la Policia Nacional i per la Fiscalia Anticorrupció, es va cobrar el cap del president de la institució provincial llavors, que va abandonar el PSPV-PSOE i, després de crear una nova marca electoral, va revalidar el seu mandat com a alcalde d’Ontinyent.

En el banc dels acusats s’asseuen Jorge Rodríguez, expresident de la Diputació de València; el seu cap de gabinet, Ricard Gallego; l’exsecretari del consell d’administració de Divalterra, Jorge Cuerda; els exgerents de l’empresa pública, Xavier Simón, Agustina Brines i Josep Ramon Tiller; a més de l’assessor Manuel Reguart i els set càrrecs amb contracte d’alta direcció. Els fets, segons la Fiscalia Anticorrupció, serien constitutius dels presumptes delictes de prevaricació, malversació de cabals públics i falsedat en document oficial. Així doncs, sol·licita penes de fins a huit anys de presó i 20 d’inhabilitació per als acusats.

A la sala desfilaran quasi mig centenar de testimonis, a més de 13 perits, entre ells quatre agents de la Policia Nacional i una interventora estatal. Els acusats, malgrat els nombrosos informes jurídics en contra, van fitxar amb contractes d’alta direcció persones vinculades a les formacions polítiques que governaven la Diputació de València arran del canvi el 2015. L’empresa pública de la institució provincial s’havia erigit com l’epicentre del cas Taula i constituïa un autèntic agent tòxic hereu de l’anterior etapa del popular Alfonso Rus.

Els nous responsables de Divalterra “van anar dissenyant un sistema artificiós d’àrees de Direcció, costós per a l’empresa pública i inútil i ineficaç per al compliment dels fins públics que realment feia i que responia a una voluntat exclusiva d’afavorir els membres, afins o simpatitzants dels partits polític PSPV i Compromís, que estaven repartint-se les diferents àrees en perjudici del funcionament correcte i eficaç que ha de presidir la gestió d’una empresa pública”, diu l’escrit d’acusació del Ministeri Fiscal.

A pesar que els càrrecs amb contractes d’alta direcció no exerceixen aquestes funcions i que Divalterra no tenia una “necessitat real i efectiva” de la seua faena, el cost del personal va ascendir a 1,1 milions d’euros, segons apunta el fiscal Pablo Ponce.

Els acusats, per part seua, defensen la legalitat de les contractacions escudant-se en els informes jurídics que les avalaven. Agustina Brines, ex-cogerent de l’empresa pública, va defensar davant el jutge instructor que els llocs es cobrien per mèrit, capacitat i confiança i va destacar que el cap jurídic llavors, José Luis Vera, “no hi va posar cap objecció”. El lletrat, un dels principals col·laboradors d’Anticorrupció durant la investigació, figura com a investigat en el marc del cas Azud.