Castelló retira la creu franquista del Parc de Ribalta després de quatre anys de pugna judicial amb els ultres

L’Ajuntament de Castelló de la Plana retira la simbologia franquista del Parc de Ribalta després de quatre anys de conflicte amb associacions ultres. L’empresa adjudicatària ha traslladat dimecres la creu, que serà cedida a l’arquebisbat de Sogorb-Castelló, i inicia les faenes de retirada del conjunt del monument als caiguts, que finalitzarà d’ací a sis setmanes. Passades les sis la creu creada per enaltir el franquisme després de la guerra ha sigut retirada.

El consistori municipal ha viscut un autèntic viacrucis per a retirar els vestigis franquistes del parc i donar compliment a la llei de memòria històrica. L’equip de govern local, format pel PSPV, Compromís i Unides Podem, s’ha topat en els últims quatre anys amb el torpedinament del PP, Ciutadans i l’associació ultracatòlica Advocats Cristians, que ha recorregut contra les decisions relacionades amb la retirada, tant per la via administrativa com per la judicial. Aquesta fundació es va querellar contra la regidora de Memòria Democràtica, Verónica Ruiz, acusant-la de prevaricació pels plans d’enderrocament del monument.

La retirada del monument franquista ha provocat una escalada de tensió a la ciutat en l’últim mandat que ha culminat dimecres amb una concentració per a evitar-ne el trasllat. Dirigents del PP i de la fundació ultracatòlica s’han concentrat per demanar-ne la paralització. Al seu torn, un grup d’ultres han assetjat els dirigents de Compromís que han acudit a les obres, com el senador Carles Mulet, escortats per agents de la Policia Nacional, a qui han cridat “terroristes”, entre insults i agressions verbals.

La creu es va intentar retirar l’agost passat, però el procés va quedar paralitzat. Diversos problemes amb la infraestructura i la petició de l’empresa de parar la faena per un recurs interposat per l’associació Advocats Cristians van deixar a mig fer el desmuntatge. En el segon intent, l’adjudicació de l’obra va quedar deserta.

El monument es considera un vestigi del franquisme segons la Llei de memòria democràtica i és lloc de reunió per als que enalteixen la dictadura celebrant el 20N. La creu es va construir el 1944 amb la llegenda “en honor als caiguts per Déu i per Espanya”, que es va modificar el 1979 per dir: “A totes les víctimes de violència”. Per a l’oposició, aquest canvi en la inscripció suposa una resignificació del monument que, al seu criteri, passa a ser merament religiós. La creu llatina s’ha cedit a l’arquebisbat de Sogorb-Castelló i el monument als caiguts serà retirat per complet d’ací a sis setmanes, recuperant l’estructura del parc del 1926.

Compliment de la Llei de memòria democràtica

Els regidors de l’Ajuntament de Castelló defensen que la retirada del monument es fa en compliment de la Llei de memòria democràtica, aprovada pel Congrés el 2017. La regidora de Memòria Democràtica, Verónica Ruiz, ha considerat que és “un dia històric per a la democràcia, malgrat que quatre persones llancen consignes que atempten contra la democràcia”. “És un dia en què complim la Llei de memòria democràtica”, ha recalcat, celebrant que els dos últims recursos judicials contra la retirada de la creu, interposats per Vox i Advocats Cristians, s’han desestimat.