La competència extracomunitària i la falta de força del sector afonen la campanya citrícola valenciana

La forta irrupció en el mercat citrícola de fruita sud-africana, la competència deslleial que això suposa i davant de la qual els agricultors de la zona de llevant no són capaços de competir, ha suposat que l’actual campanya resulte la més desastrosa en anys. Els acords de Sud-àfrica amb la Unió Europea són un factor clau, però no l’únic. A la forta competència deslleial cal sumar els problemes de pluges, de minifundismes, retards en la maduració d’un parell de setmanes i una contracció del consum.

José Vicente Guinot, president de la Federació Provincial d’Agricultors i Ramaders de Castelló (FEPAC-ASAJA Castelló), relata que pràcticament no hi ha opcions de compra i que, les poques que es duen a terme, es fan a preus massa baixos o directament de pèrdua. En alguns casos s’ha arribat a modificar a la baixa el preu d’acords ja signats a l’agost.

“Esperem que això repunte amb l’entrada de fred, circumstància que sol comportar un augment del consum de cítrics. La campanya, fins ara, funciona francament malament, encara que esperem que les varietats que es donen a partir d’ara puguen equilibrar les pèrdues per a l’agricultor”, relata Guinot.

La reivindicació principal dels llauradors se centra en la situació de desavantatge en què se situen a l’hora de competir contra el producte extracomunitari. A ells, denuncien, se’ls exigeix uns estàndards de qualitat molt alts –pel que fa a l’ús d’herbicides i de determinats tipus de fitosanitaris, etc.– que impliquen unes despeses molt més grans per als agricultors. Des de la federació insten les autoritats a prendre mesures, ja que aquests mateixos estàndards, tanmateix, no s’exigeixen als exportadors de fora d’Europa.

I és que amb les noves dates d’entrada –fins al 30 de novembre– la campanya sud-africana se solapa totalment amb la campanya de fruita primera i amb l’inici de la campanya de clemenules, que és vital per als agricultors castellonencs. Això fa que el perjudici econòmic produït siga molt important actualment i, a més, s’espera que l’enviament de fruita a Europa augmente fins al mig milió de tones, aproximadament, durant els pròxims 5 anys.

Sense solucions des de l’Administració

La setmana passada el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, es va entrevistar amb el president Ximo Puig i amb les organitzacions professionals agràries per tractar d’afrontar la crisi del sector citrícola. Tots dos van manifestar la necessitat que els agricultors s’organitzen i la conveniència d’afrontar una reestructuració de la gestió per a possibilitar l’accés a ajudes europees.

En aquest sentit, des de FEPAC-ASAJA manifesten que “és cert que el sector necessita modernitzar-se”, però subratllen la necessitat d’entendre que, per a poder modernitzar una explotació agrària, cal que l’agricultor dispose del capital necessari per a invertir diners i convertir-lo en un sector atractiu capaç d’atraure mà d’obra i emprenedors joves.

“Haurien d’entendre la necessitat d’aportar ajudes als agricultors i de lluitar en la Unió Europea per a aplicar unes clàusules de salvaguarda que facen que el llaurador no haja de vendre a pèrdua. Si no faciliten que l’agricultor i els joves accedisquen al sector i tinguen capacitat econòmica per a encetar un projecte o adequar noves explotacions és molt difícil que puguem modernitzar el sector”, explica Guinot.

La solució no és posar portes al camp

Des de la federació no pensen que la solució passe per imposar barreres a l’exportació, sinó que plantegen que des de la UE s’hauria de fer tots els possibles per a establir un pla d’igualtat en el comerç. Exigeixen, a més, l’establiment de clàusules de salvaguarda perquè els agricultors no hagen de veure’s forçats a vendre a pèrdua.

“El ministre ens ha dit que el conveni està en període de prova i que fins que no passen tres anys no es poden prendre unes mesures determinades. Ens sembla correcte, però si no es dota els agricultors d’una seguretat econòmica mínima, en tres anys molts s’hauran arruïnat”, sentencien des de la federació.