Huawei posa a prova la seua 5G a Vila-real en plena guerra tecnològica

Els mercats mundials contenen aquestes setmanes la respiració mentre esperen veure com conclouen les negociacions que mantenen des de principis de mes la Xina i els Estats Units, i que, segons els més optimistes, podrien culminar amb un alto el foc en la guerra comercial que venen mantenint totes dues superpotències des del 2018. Les conseqüències dels acords que es prenguen –o que no es prenguen– preocupen molt en una Unió Europea que veu amb nerviosisme la penetració imparable de la nova Ruta de la Seda xinesa, que se sumava fa poc un punt a Itàlia. A Espanya, si bé el Govern manté el pas que marquen des de Brussel·les, el gegant asiàtic ja controla el port de Barcelona i el de València.

I és que la competició que mantenen la Xina i els Estats Units no persegueix únicament el domini comercial mundial, sinó que implica també la lluita per l’hegemonia tecnològica i, més concretament, pel control del 5G. Aquest enfrontament, que suposa de facto una pugna pel control mundial de la tecnologia digital i el domini de la informació –la que s’obté fàcilment a través dels nostres telèfons intel·ligents–, va saltar a la palestra mediàtica el desembre passat arran de la detenció al Canadà de Meng Wanzhou, directora financera de la tecnològica xinesa Huawei. L’empresa asiàtica, punta de llança de l’avanç tecnològic xinés, triava el mes passat Vila-real com a ciutat laboratori on provar el desenvolupament del seu 5G en entorns urbans.

Huawei està testant la seua tecnologia al nostre país en ciutats com Talavera de la Reina o Santiago de Compostel·la –tots nuclis de grandària modesta–, però Vila-real serà la primera de la Comunitat. A canvi de la instal·lació de les infraestructures de comunicacions, de dades massives (big data) i la instal·lació del 5G, el gegant asiàtic tindrà a l’abast tot l’espai urbà de la ciutat per a posar en pràctica els seus avanços.

“Imagina’t que salta la trapa del clavegueram. Gràcies al sensor instal·lat ho detectem i podem fer que els fanals de voltant parpellegen per indicar el perill, i també ordenar a les càmeres que s’orienten en aqueixa direcció”, declarava en una entrevista l’edil de Via Pública de Vila-real, Francisco Valverde, revelant –conscientment o inconscientment– les claus de tot l’assumpte.

Perles ‘made in Xina’ a la Mediterrània

Es diu que, en el sopar de gala durant la seua visita a Espanya el novembre passat, el president xinés, Xi Jinping, va mostrar interés per una única infraestructura espanyola: el corredor mediterrani. Per a la nova ruta de la seda xinesa, que depén de les aliances comercials i logístiques, és complicat dissimular el seu interés per aquest corredor –un dels nou que vertebraran Europa el 2030–. La Xina controla en l’actualitat el port de València –comprat per la xinesa Cosco Shipping Ports– i, a través de la companyia Hutchison, el de Barcelona.

Del corredor, que connectaria els principals països de la Mediterrània, únicament els governs de França i Espanya semblen reticents a signar cap mena d’acord d’entrada en la nova ruta de la seda. Els acords comercials assolits fa poc entre la Xina i Itàlia, per valor de 20.000 milions d’euros, han obert una bretxa a la Unió Europea. El concert entre el govern de Salvini i el gegant asiàtic suposa, de facto, l’entrada dels xinesos als ports tan vitals de Trieste i Gènova, que els garanteix l’accés al cor d’Europa.