La central nuclear de Cofrents compleix els seus 40 anys de ‘vida útil’ i afirma que seria factible funcionar més enllà del 2030

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco) va aprovar el març del 2021 l’ordre ministerial per la qual va estendre l’autorització d’explotació de la central nuclear de Cofrents (la Vall d’Aiora) fins al 30 de novembre de 2030, una data en què se’n fixa el tancament definitiu.

La concessió, en mans d’Iberdrola, caducava l’any 2021 i la fi de la seua vida útil estava prevista per a l’any 2024, que està a punt d’arribar, moment en què complirà 40 anys, però el Govern, a través del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (Pniec) i l’anomenada Estratègia per a una Transició Justa, va decidir abordar un tancament escalonat i ordenat de totes les centrals nuclears per ordre d’antiguitat i va prorrogar el funcionament de Cofrents fins d’ací a sis anys.

Sobre el compliment de la seua vida útil després de 40 anys i la possibilitat de continuar funcionant en condicions de seguretat, fonts d’Iberdrola han explicat que “a Espanya sempre s’ha considerat la vida de disseny o vida operativa de les centrals nuclears per a un escenari de 40 anys de funcionament, no obstant això, l’experiència demostra que, amb un control adequat de l’envelliment dels components i la modernització tecnològica dels equips principals, es poden obtindre garanties suficients perquè la vida operativa d’una central nuclear puga ser superior a la seua vida de disseny”.

Dit d’una altra manera, segons l’empresa, “la vida de disseny de 40 anys prevista inicialment ha resultat ser una previsió conservadora”. De fet, “la pràctica internacional reconeix que el continu i exhaustiu seguiment del comportament d’equips comporta que es puga ampliar la vida operativa de les instal·lacions amb garanties de seguretat i un funcionament correcte”. Per exemple, “als Estats Units, que és el país de referència de la tecnologia BWR (Boiling Water Reactor) que utilitza Cofrents, 90 dels 93 reactors similars al valencià que operen en aquell país han sigut autoritzats per a operar fins a 60 anys, i sis, fins a 80 anys”.

Sobre la inversió que s’ha dut a terme per a operar en condicions de seguretat, les mateixes fonts han afirmat que “la modernització permanent de la instal·lació i l’adequació tecnològica basada en l’experiència operativa i en la normativa aplicable, exigeix dur a terme una inversió permanent orientada a l’objectiu de mantindre la central operable de manera segura en qualsevol escenari per al qual se la requerisca”. Això significa que “la companyia mantindrà el seu ritme d’inversió anual en la modernització i la millora tecnològica de la planta, que en l’última dècada s’ha situat pròxima a 500 milions d’euros”.

Quant a si seria tècnicament factible abordar una nova pròrroga arribat l’any 2030 si no es donaren les condicions per al desmantellament de la central, la resposta de la companyia ha sigut categòrica: “Totalment factible des del punt de vista tecnològic, perquè hi complim tots els requisits necessaris. Hi ha una seguretat i una fiabilitat adequades que situen Cofrents en el top 50 de les millors centrals nuclears del món pel seu funcionament. Disposem d’un equip humà excel·lent, format i altament qualificat que assegura una transmissió adequada del coneixement. Es garanteix una supervisió tècnica adequada per part de l’organisme regulador (Consell de Seguretat Nuclear) i per organismes internacionals independents”.

Tanquem Cofrents demana el tancament abans del 2030

La generació nuclear a Espanya cobreix un 20% de la demanda a escala nacional. En els últims anys ha augmentat molt la contribució de la generació renovable (eòlica i fotovoltaica principalment) i s’ha reduït la generació amb carbó. Segons Iberdrola, l’energia nuclear suposa “una font important de subministrament estable i lliure d’emissions, i és fonamental per a l’estabilitat del sistema elèctric nacional al voltant de la transició energètica”.

Malgrat tot, la plataforma ecologista Tanquem Cofrents, després d’una parada no programada registrada el mes de novembre passat, va exigir el “tancament immediat” de la central de Cofrents “sense necessitat d’esperar al 2030, com està previst actualment en el calendari de tancament acordat entre el Govern i les empreses nuclears”.

L’associació va assegurar que al cap de “pocs mesos” de la parada anterior, el desembre del 2021, “es va produir un altre accident, amb explosió inclosa de l’interruptor de generació, que s’havia canviat per un de nou durant aquesta parada del 2021, i que va mantindre parada la central durant més d’un mes”.

Per a Tanquem Cofrents, aquests “accidents i avaries” posen de manifest “una vegada més” que la central de Cofrents “ésvella i deteriorada”, i que les operacions de manteniment “no es fan amb la diligència deguda, a causa de la política per la direcció de la central de maximitzar els beneficis econòmics, encara que siga a costa de posar en risc la seguretat dels treballadors de la central i de la ciutadania en general”.

Des d’Iberdrola, no obstant això, asseguren que “cap dels esdeveniments notificats a l’organisme regulador ha tingut mai impacte en els treballadors, ni el públic, ni en el medi ambient, i des del punt de vista radiològic, els valors del fons radioactiu natural de la zona no s’han vist alterats en cap cas pels 40 anys de funcionament de la planta”.

A més, han afegit que de les parades automàtiques esdevingudes a Cofrentes des del seu origen, “es produeixen per l’actuació de sistemes de seguretat que responen al disseny de portar la planta a condicions segures davant diferents tipus d’incidències operatives” i han insistit que “l’important des del punt de vista de la seguretat no és el nombre de parades o successos notificats, sinó la transcendència que aquests podrien tindre per a la seguretat”.

Al·legacions d’Ecologistes en Acció al magatzem de residus

Ecologistes en Acció del País Valencià ha presentat huit al·legacions al projecte de magatzem temporal individualitzat (ATI-100) en la Central Nuclear de Cofrents. Segons l’organització, Iberdrola pretén instal·lar un total de 85 nous contenidors de residus radioactius a l’exterior de les instal·lacions de la central nuclear, per a prosseguir buidant les piscines ja saturades amb el risc consegüent associat a l’aire lliure.

Per aquesta raó, els ecologistes consideren que l’estudi d’impacte ambiental (EIA) no té en consideració els impactes i les situacions adverses que suposaran aquest nou magatzem temporal a l’exterior de la central, com la inundabilitat, la vigilància o la contaminació. Entre altres aspectes: “Es detecten problemes greus d’inundabilitat en l’emplaçament triat no exposats ni previstos en l’estudi d’impacte ambiental. Així mateix, respecte a les grans preses d’Alarcón i Contreras, que podrien afectar i comprometre seriosament la viabilitat de la central nuclear i el seu magatzem de residus, no s’estudia en cap cas l’afecció simultània, com si això no poguera esdevindre”.

D’altra banda, es percep “una escassa vigilància radiològica en els plantejaments del projecte presentat; una nul·la informació al públic, perquè en l’estudi d’impacte ambiental no s’aporten dades, i que caldria, també, plantejar de manera general l’impacte de tota l’operació de l’ATI-100, estimant les seues emissions radioactives constants a l’entorn circumdant i al medi ambient durant un període previst de més de sis dècades”. L’entitat entén, al seu torn, que “aportar un estudi epidemiològic previ resulta, sens dubte, imprescindible”.