Cinc perits es neguen a analitzar un cas de corrupció del finançador del PP Enrique Ortiz i el jutge arxiva la causa

El finançador del Partit Popular, Enrique Ortiz, ha tornat a deslliurar-se de la justícia per un cas de corrupció. Primerament va quedar absolt d’un delicte de tinença il·lícita d’armes arran d’haver trobat la policia un revòlver en les seues oficines en els escorcolls per l’operació Brugal el 2010.

Després tornaria a quedar lliure del càrrec d’un delicte de frau fiscal per unes deduccions fiscals en una operació immobiliària en ple boom de la rajola; més tard, el 2018, va assumir el pagament d’una multa d’1,6 milions d’euros a canvi d’eludir l’ingrés en la presó per pagaments irregulars al PP en les campanyes del 2007 i el 2008, i fa un mes va pactar amb la fiscalia i les acusacions confessar que va participar en el tripijoc del PGOU d’Alacant orquestrat pels exalcaldes d’Alacant Díaz Alperi i Sonia Castedo.

En l’últim lliurament d’aquest serial, l’empresari autodenominat “polla insaciable” ha aconseguit eixir indemne dels delictes d’estafa i falsedat documental pels sobrecostos en les obres del Teatre Calderón d’Alcoi promogudes pel Partit Popular el 2001.

La sorpresa arribava aquesta setmana en forma d’interlocutòria, signada pel Jutjat número 2 de Primera Instància d’Alcoi, el titular del qual ha declarat el sobreseïment de les diligències prèvies perquè, segons es recull en la interlocutòria d’arxivament, el magistrat havia tractat sense èxit i fins a cinc vegades de nomenar un perit perquè acomplira la tasca necessària de comprovació dels fets.

Que fins a cinc perits es negaren a acceptar l’encàrrec “és molt estrany”, asseguren fonts jurídiques pròximes al cas, encara que, afigen, “no és la primera vegada que ocorre en la justícia”. El jutge havia acordat al març del 2016 la designació d’un perit judicial que emetera un informe sobre aquests possibles sobrecostos, xifrats en 1,2 milions d’euros, segons un informe pericial previ encarregat per l’Ajuntament, llavors en mans del PSPV-PSOE i Esquerra Unida.

Per cert, aquell any Enrique Ortiz va acudir a declarar en qualitat d’imputat per aquests fets. Ho va acabar fent a la cinquena vegada, després de quatre intents fallits Pel que fa al procediment per a designar perits judicials, la justícia, en aquests casos, recorre a la borsa de perits que estan adscrits als deganats i aquests perits acaben sent facilitats per les associacions professionals i els col·legis oficials, afirmen fonts de l’Associació Nacional de Perits Judicials Col·legiats.

Si el perit refusa el cas, “ha de justificar per què no accepta l’encàrrec”, afigen, després d’entendre que la negativa de cinc experts “és una cosa molt estranya”.

Guanyar Alcoi, en el seu escrit d’al·legacions com a acusació particular, recorda que ningú podrà negar-se, sense estar legítimament impedit, a la crida del jutge per a exercir un servei pericial, segons la Llei d’enjudiciament criminal, cosa que sí que ha passat, perquè, llevat d’un dels perits a qui es va consultar, que va al·legar que se n’havia d’anar a un altre país, els perits designats successivament haurien d’haver acceptat l’encàrrec.

Un d’ells va esgrimir a finals del 2019 que “el cost” de la realització de l’informe pericial “és molt superior a la contraprestació”, referint-se a la “complexitat de la documentació que obra en l’expedient”.

En línies similars es va expressar l’últim perit requerida, al gener del 2020. Els motius “econòmics” al·legats pels dos últims perits designats, “no són admissibles”, exposa Guanyar.

El seu argument és que la llei preveu, com assenyala l’associació nacional consultada, que “tenen dret a reclamar els honoraris i les indemnitzacions que siguen justos”.

La Llei d’enjudiciament criminal ordena que, qui no acudira a la crida del jutge o es negara a prestar l’informe haurà d’enfrontar-se a pena de presó de tres a sis mesos o multa de 6 a 24 mesos (200 a 5.000 euros) per incórrer en un delicte de l’article 463.1 CP.

Recurs

El govern local del PSPV-PSOE ha presentat recurs contra la interlocutòria, ja que considera que la motivació de l’arxivament “és insuficient i que hi ha prou proves amb les pericials existents per a obrir judici oral, en què es determine, tal com se sospita, si les obres del teatre Calderón van tindre sobrecostos no justificats per més d’un milió d’euros per a les arques municipals”.

Els fets en qüestió van demanar ser investigats per socialistes i EU amb el canvi de govern local. Es va presentar un procediment contenciós administratiu pel fet d’haver-se detectat irregularitats en la justificació de les obres de la infraestructura cultural, es va desestimar, però es va obrir la causa penal perquè es va presentar una denúncia per les obres esmentades atés que s’entenia que tenien un sobrecost no justificat.

La denúncia, que va entrar el 23 de març de 2015 i que es va ampliar el 3 de març de 2016, va ser admesa pel ministeri fiscal pel fet de constatar indicis d’un presumpte delicte d’estafa i falsedat documental, i la va fer seua, per la qual cosa es van obrir diligències prèvies, tal com acredita la interlocutòria de sobreseïment.

Després d’uns quants anys, en què el procediment va seguir el seu curs, es va intentar nomenar per part del Jutjat de Primera Instància un perit judicial per constatar el delicte, i després de la renúncia d’un total de cinc perits, el jutjat mateix argumenta, ja que no és possible dur a terme la pericial, que “no pot acreditar-se la perpetració del delicte”.

L’Ajuntament, en canvi, entén que hi ha prou pericials, perquè també hi ha una pericial d’ofici, realitzada dins del procediment contenciós administratiu a petició del jutjat, que es va incorporar a la interlocutòria, que ratificava les possibles irregularitats que es denuncien, “fins i tot sense voler atendre les pericials de part, igual de vàlides, objectives i professionals”.

En el mateix recurs municipal s’argumenta que “el fet que haguera sigut millor la pràctica d’un altre informe, per un perit judicial, no priva ni de credibilitat ni d’eficàcia les diligències d’investigació ja practicades”.

“Potser aquests tècnics no tenen prou titulació per a emetre els seus informes? Considera el jutjat que l’opinió d’un perit nomenat judicialment és de millor qualitat que la d’aquests arquitectes tècnics?”, es pregunta Guanyar en el seu escrit. Aquest grup municipal entén que el jutge instructor hauria d’haver valorat les dues proves pericials existents abans d’acordar el sobreseïment, decisió que hauria d’haver pres un tribunal enjudiciador, i no l’òrgan instructor.