El Col·legi de Metges de València no considera intrusisme que un tècnic suplisca un metge durant 20 anys al CEU

La Universitat Cardenal Herrera-CEU de València es va estalviar milers d'euros durant més de 20 anys en permetre, en contra del que establia la normativa vigent, que un tècnic de laboratori —i no un metge titulat— s'encarregara de les tasques d'embalsamament de cadàvers utilitzats en la investigació i la docència per professors i alumnes. Aquesta pràctica, que la Conselleria de Sanitat va considerar irregular i per la qual va imposar una sanció econòmica per una falta molt greu, no ha estat interpretada de la mateixa manera per l'òrgan inspector del departament que dirigeix Marciano Gómez. El motiu? El mateix Col·legi de Metges de València no considera que es tracte d'un cas d'intrusisme professional.

Segons la resolució a la qual ha tingut accés elDiario.es, el Servei d'Inspecció de la Conselleria de Sanitat ha tancat la investigació i ha arxivat la denúncia presentada contra el CEU per un extreballador per presumpte intrusisme professional, després d'analitzar l'informe emés per la Comissió d'Intrusisme i Defensa de la Salut —aprovat per la Junta de Govern del Col·legi de Metges en la seua sessió plenària del 25 de març—. Aquest diari ha intentat recaptar en tres ocasions la versió de la institució que presideix Mercedes Hurtado sobre els motius per no apreciar intrusisme en aquest cas, però no ha obtingut resposta.

En aquest tipus d'investigacions, l'opinió del Col·legi de Metges resulta determinant, ja que es tracta de la corporació de dret públic encarregada de vetlar pel correcte exercici de la Medicina, especialment en un àmbit de col·legiació obligatòria. De fet, els casos d'intrusisme poden derivar tant en importants sancions econòmiques com, en els supòsits més greus, en procediments penals. La denúncia contra la Universitat Cardenal Herrera va ser presentada el 17 de novembre de 2025 i va quedar arxivada el passat 1 de juny.

Com ha vingut publicant elDiario.es en els últims mesos, un tècnic de laboratori va exercir durant anys funcions que no li corresponien i va arribar a embalsamar al voltant de 650 cadàvers. Després d'una denúncia del mateix treballador, la Inspecció Sanitària va concloure que existien elements suficients per a qualificar els fets com una infracció molt greu, d'acord amb els articles 34 i 35.c.1 de la Llei General de Sanitat i amb l'article 102 de la Llei de Salut de la Comunitat Valenciana, en relació amb els articles 35 i 50.3.b del Reglament de policia sanitària mortuòria valencià.

Tot i aquesta qualificació de falta molt greu, la sanció imposada va ser la mínima prevista: 15.100 euros, una quantitat que es reduïa fins als 9.000 euros en cas de pagament ràpid. La Inspecció va considerar com a circumstància atenuant el desconeixement de la norma. Al mateix temps, l'Administració ha iniciat una revisió normativa per a permetre que tècnics de laboratori puguen assumir tasques d'embalsamament de cadàvers.

En aquest sentit, segons va explicar en el seu dia la Conselleria de Sanitat, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va aprovar el 4 de juliol de 2025 una Guia de consens sobre sanitat mortuòria “en la qual es preveu que altres professionals, a més dels metges, puguen realitzar pràctiques de tanatopràxia”.

La guia estableix que el personal encarregat d'efectuar la tanatopràxia o de decidir sobre la necessitat de refrigeració o congelació d'un cadàver haurà de ser llicenciat o graduat en Medicina, comptar amb la qualificació professional de Tanatopràxia regulada pel Reial decret 140/2011 o disposar del corresponent certificat de professionalitat recollit en el Reial decret 1535/2011.

El departament que dirigeix Marciano Gómez treballa ara en una modificació de la normativa valenciana per a adaptar-la a aquest nou marc. Un canvi que obriria una activitat fins ara reservada als metges a altres perfils professionals, amb el consegüent abaratiment dels costos laborals.