Com es pot combatre el sexisme i el masclisme des del col·legi: algunes pautes per a dissenyar patis coeducatius

“Acabar amb la pandèmia del sexisme”. Aquest és un dels objectius de la Guia de patis coeducatius publicada per la Conselleria d’Educació i elaborada per professionals valencians d’aquest àmbit que busquen una “vacuna” capaç d’eliminar “els efectes d’aquesta xacra en la nostra societat”. Per fer-ho, han elaborat aquest document que pretén ser un full de ruta per a fer realitat la transformació dels patis escolars, un dels principals espais de socialització de l’alumnat, i convertir-los, “mitjançant una reflexió col·lectiva”, en espais que promoguen relacions igualitàries en què les activitats, els rols i les dinàmiques habituals “no reproduïsquen els estereotips i els manaments del gènere i hi predomine l’ús compartit dels espais, els recursos i les activitats entre l’alumnat de diferent gènere, edat, origen i capacitat”.

La Generalitat Valenciana compta des del 2018 amb un ‘Pla director de coeducació’ que marca el pati escolar com a “objectiu prioritari” i apunta que s’ha d’aconseguir que l’ocupació dels espais “siga igualitària”, tant al pati com en els espais d’estudi, “sense el predomini d’activitats en què participen específicament xics en moments en què es comparteix el mateix espai i temps”. Sens dubte, la primera activitat en la jerarquia de jocs possibles en la major part dels patis escolars és el futbol, que és concebut “més com un dret que com un privilegi”, i això a pesar que és l’activitat amb “més nombre de conflictes i on es produeix més segregació”.

Els espais són el medi físic on es desenvolupen les relacions socials i el pati del col·legi n’és un exemple: “També parla, transmet, ensenya. La manera de relacionar-se, d’estar, el repartiment dels espais o el control i les infraestructures del joc, que poden promoure el desenvolupament d’habilitats diferents en xiquetes i xiquets, reforçant comportaments i pràctiques que, amb el temps, fixen estereotips de gènere”, expliquen els professionals. La majoria dels centres, apunten, presenten una disposició dels espais de joc “androcèntrica i futbolcèntrica”, cosa que significa que estan dissenyats “per donar resposta a un arquetip d’alumnat concret: xic, amb disposició al joc actiu i amb preferència pel joc de pilota”. Així doncs, els xics utilitzen més del doble d’espai que les xiques, fet que comporta unes possibilitats de joc i de desenvolupament competencial “diferent per qüestions de gènere que és convenient no naturalitzar i, per descomptat, treballar”.

La finalitat d’aquesta mena d’iniciatives és buscar un pati on predomine la convivència, “independentment del sexe, l’edat, l’orientació sexual, les capacitats o l’expressió de gènere”. Per això s’han de “repensar els espais” i fer-hi una intervenció “participada per l’alumnat” i, si pot ser, “amb la col·laboració de les famílies”.

Per analitzar les desigualtats al pati, la guia proposa preguntar-se si hi ha propostes de jocs o activitats en què s’observe una segregació especial, on no convisquen i juguen de manera conjunta xiquets i xiquetes; si es detenen privilegis i estatus de manera que una part de l’alumnat practica el poder sobre l’altra part; si s’afavoreixen propostes de cooperació o competició; si es dona resposta a les diferències individuals o de gènere; si tots els alumnes tenen el mateix dret a gaudir del pati o hi ha qui se’n sent més “propietari” que uns altres; si hi ha alumnes amb dificultats especials d’accés a alguna zona del pati; sobre el rol del professorat en el temps d’esplai; o sobre les activitats que generen més conflictes i per què.

Propostes

Per a la redistribució dels espais apunten que s’ha de tindre en compte: la diversitat, oferint elements i espais que garantisquen que l’atenció a les diferències individuals tinga més protagonisme que les diferències de gènere; la flexibilitat, pensant en la versatilitat dels diversos espais i infraestructures del recinte; la interrelació, revisant la relació entre els diferents espais o possibilitats de jocs per impedir l’establiment de jerarquies o privilegis; el confort, amb zones segures i còmodes per a tot l’alumnat, sense impediments ni perills; la representativitat, oferint a tota la comunitat educativa la possibilitat d’aportar idees, recursos o suggeriments sobre el “pati ideal”.

Una altra distribució possible podria ser la d’un pati amb tres zones: una de contacte amb la naturalesa i l’experimentació amb elements naturals; una altra de joc actiu físicament, amb diverses alternatives, com un circuit per a passejar o córrer, pistes polivalents...; i una última de joc tranquil, amb taules, cadires, pissarres, jocs de taula o fins i tot una graderia, una zona que també podria utilitzar-se per a fer classe o per al professorat.

“Educar en igualtat d’oportunitats, atesa la diversitat de les persones, implica el camí de l’acció positiva, de la diferenciació, de la segregació en alguns moments i sempre de l’equitat per a aconseguir una tasca conscientment competent en qüestions de gènere”, conclouen els autors de la Guia de patis coeducatius: “Educar per a una ciutadania que visca positivament la diversitat i combata el sexisme i la violència de gènere és un dels principals reptes del sistema educatiu”.

Guia de Patis Coeducatius by eldiario.es on Scribd