Patis coeducatius per a combatre la ‘dictadura’ de la pilota als col·legis

El pati del col·legi està, tradicionalment, colonitzat pels jocs de pilota amb els xiquets envaint la major part de l’espai i relegant les xiques a un paper secundari. La pilota esdevé un mitjà de discriminació entre classes, entre aquells a qui els agrada el futbol (i dins d’aquests, entre els que hi juguen bé i els que no ho fan tan ben) i a qui no els agrada.

Des de diferents administracions, com és el cas de la Generalitat Valenciana, es treballa a hores d’ara a canviar aquesta tendència mitjançant projectes d’innovació des del punt de vista coeducatiu. “Cada vegada són més els centres amb patis inclusius”, al voltant d’un 10% (uns 600), segons informen des de la Conselleria d’Educació.

Tot sorgeix, explica el director general de Política Educativa, Jaume Fullana, arran d’una jornada informativa celebrada l’1 d’abril de 2017 titulada ‘Edusiona’t amb els espais educatius’ en què van participar uns 400 professionals i en la qual es van presentar un total de nou experiències de centres. “La clau és que la configuració del pati determina un públic determinat”, apunta Fullana, que explica que les línies del camp de futbol estableixen una “frontera enorme” que facilita que els espais centrals de les zones d’esbarjo estiguen ocupats “principalment” pels xiquets, i les xiques queden “arraconades i amb un paper secundari”. L’objectiu de la Conselleria, afirma, és canviar aquests rols, “i per a això hem de saber l’escola que volem”.

Per fer-ho, s’han obert espais de reflexió i diàleg amb l’objectiu d’escoltar els experts i “mirar cap a l’interior de les escoles”. Així doncs, s’han dut a terme diverses experiències i projectes en nombroses escoles per tot el territori valencià i “els que funcionen, es repeteixen”.

Algunes d’aquestes experiències consisteixen en la redistribució de zones als patis, diferenciant entorns i democratitzant l’espai. D’aquesta manera, en uns projectes determinats es reserva una zona per a jocs de pilota, però també unes altres per a altres usos; s’habiliten zones verdes i horts educatius; es pinten a terra ‘taulers’ per a jocs tradicionals com el sambori, treset en ratlla, les carreres de xapes, el futbol amb xapes, el twister... i es converteix el pati en un lloc d’oci, però també d’aprenentatge, a través de jocs inclusius i no excloents.

Tot això, desenvolupat a partir del decret d’inclusió i equitat que busca identificar les barreres (físiques i virtuals) i eliminar-les tant al centre i el seu entorn com a classe.

Aquest decret té com a objecte establir i regular els principis i les actuacions encaminades al desenvolupament d’un model inclusiu en el sistema educatiu valencià “per a fer efectius els principis d’equitat i igualtat d’oportunitats en l’accés, la participació, la permanència i el progrés de tot l’alumnat, i aconseguir que els centres docents es constituïsquen en elements dinamitzadors de la transformació social cap a la igualtat i la plena inclusió de totes les persones, especialment les que estan en situació de més vulnerabilitat i en risc d’exclusió”.

Tot que el camí és llarg i encara queda molt de tros per recórrer, ja estan fent-se passos importants i decidits cap a la igualtat real a les escoles, cap a la democratització dels patis d’esbarjo.