Dos anys després de la dana, la jutgessa acorrala la Generalitat i manté en guaret l'aforat Carlos Mazón

Dos anys després de la dana, la magistrada Nuria Ruiz Tobarra ha acreditat amb una instrucció detallada i complexa la pobra actuació de la Generalitat Valenciana davant la catàstrofe del 29 d'octubre de 2024, tràgica jornada que va deixar 233 morts. La jutgessa manté personat, en una insòlita condició de 'preinvestigat', l'expresident Carlos Mazón, aforat per la seua condició de diputat autonòmic del PP valencià de Juan Francisco Pérez Llorca.

La jutgessa, segons el recompte de l'agència Efe, acumula 71 toms de sumari, 646 resolucions dictades i 690 declaracions de testimonis i perjudicats. La instrucció de la magistrada ha permés aclarir, d'entrada, la cronologia del dia dels fets i, singularment, què va succeir en la desastrosa reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi).

A més de la seua convocatòria tardana, el Cecopi va quedar llastrat per debats eterns sobre les mesures d'autoprotecció que s'havien de comunicar a la ciutadania, amb una falta d'agilitat manifesta que ha contrastat de ple amb episodis similars de dana esdevinguts posteriorment. Les declaracions testificals han permés conéixer que una alt càrrec del Consell —Rosa Tourís, capitana de la Guàrdia Civil— va proposar quasi des de l'inici de la reunió “alarmar” la població davant la delicada situació a la presa de Forata.

Els debats —especialment entre l'aleshores subdirector d'Emergències, Jorge Suárez, i l'inspector en cap del Consorci Provincial de Bombers, José Miguel Basset—, així com les pauses en la reunió, van llastrar una decisió que finalment es revelaria com a transcendental: l'enviament del missatge automàtic ES-Alert als mòbils de la població, que arribaria finalment a les 20.11, una hora convertida en metàfora de la tragèdia. No debades un alt càrrec de l'Executiu de Mazón ha arribat a qualificar davant la jutgessa aquell Cecopi de “desorganitzat”.

Al sumari s'han incorporat els missatges rebuts de José Manuel Cuenca, cap de gabinet de Mazón, en ple Cecopi, al telèfon mòbil de l'aleshores consellera Salomé Pradas, actualment investigada en la causa juntament amb el secretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso. Dels WhatsApp —“Salo, de confinar nada”— es desprenen certes pressions de l'entorn més pròxim al president perquè Pradas no prenguera determinades decisions. Unes ordres que Cuenca va ocultar inicialment a la jutgessa.

La instrucció també ha servit per a desmentir sistemàticament les mentides —no hi ha cap altra definició— de Carlos Mazón i del seu equip. La cap de premsa del president va reconéixer explícitament durant la seua declaració testifical que l'ala oest del Palau de la Generalitat es va inventar diverses versions falses sobre el parador de Mazón la vesprada de la dana. Això sí, “mai amb intenció d'enganyar”, segons va esgrimir la testimoni.

Els missatges de WhatsApp aportats per Pradas també confirmen que Carlos Mazón va passar de donar ordres al matí sobre la dana, amb alguna expressió indecorosa inclosa, a desconnectar-se i desentendre's de la gestió de l'emergència en la seua fase més crítica.

Sobretaula amb Maribel Vilaplana a El Ventorro

Les investigacions de la jutgessa han aconseguit acreditar que l'excap del Consell va allargar una inoportuna sobretaula amb Maribel Vilaplana en un reservat del restaurant El Ventorro. Les telefonades del mòbil del xofer de Mazón, així com la declaració testifical dels seus escortes, van confirmar que el PP va mentir durant mesos sobre els passos de l'aleshores cap del Consell.

Fins i tot Alberto Núñez Feijóo va haver de reconéixer davant la jutgessa que hi va haver “concrecions” sobre el ball de versions.

L'hora tardana d'arribada de Carlos Mazón al Cecopi també va ser objecte d'una discussió quasi metafísica sobre el pas del temps i la percepció humana de les agulles del rellotge. Si bé Mazón va afirmar inicialment que va ser “passades les set” de la vesprada, la qüestió és que es va plantar al Centre d'Emergències de l'Eliana a les 20.28, quan ja hi havia morts i un nombre incalculable de ciutadans continuava atrapat per les inundacions.

L'expresident va adduir posteriorment que era “un fet fàctic” que “les 20.28 és després de les set i mitja” i va negar haver mentit o canviat de versió. Mazón va arribar al Cecopi com un “extraterrestre” i “perdut”, segons la descripció d'un testimoni.

Dos anys després de la dana, encara cuegen alguns dels principals arguments de defensa del PP. L'Audiència de València, que ha avalat pràcticament totes les resolucions de la jutgessa Ruiz Tobarra, va recordar recentment —i per enèsima vegada— que la Generalitat tenia la “competència exclusiva” davant la dana.

Un altre dels principals errors de la gestió de l'emergència, la retirada dels efectius dels Bombers que havien de vigilar sobre el terreny el cabal del barranc de Poio, també va camí d'aclarir-se.

Els alcaldes de les zones afectades engreixen l'última tanda de testimonis de rellevància per a l'esclariment dels fets. Dues alcaldesses del PP han acreditat que van avisar càrrecs del seu partit presents al Cecopi, com el president de la Diputació de València, Vicente Mompó, del desbordament del barranc de Poio.

Tanmateix, Mompó ha expressat versions contradictòries que van desembocar finalment en una greu amnèsia testifical. Un fenomen similar va patir un altre participant en aquell Cecopi, el diputat provincial de Bombers, Avelino Mascarell, qui va dir fins a 90 vegades davant la jutgessa que no recordava res. També va ser cridaner el contrast entre l'actuació de l'alcaldessa de València, María José Catalá, i el paper de Mazón.

La cronologia de cada mort

La jutgessa tracta d'afinar la cronologia dels 233 presumptes homicidis imprudents, la majoria esdevinguts per asfíxia mecànica, segons els informes forenses que consten en el sumari. Amb les nombroses declaracions de familiars de les víctimes, menys mediàtiques però molt rellevants per al procediment, la magistrada quadra cada mort en relació amb la falta d'avisos a la població per part de la Generalitat.

La instrucció també ha revelat la nefasta gestió de diversos consellers de l'Executiu autonòmic de Mazón, especialment de la vicepresidenta Susana Camarero, que va optar per desconnectar-se del Cecopi per a acudir a una entrega de premis organitzada per la patronal, malgrat que la reunió d'emergències encarava un escenari gravíssim. La magistrada va al·ludir a una “flagrant” fallada sistèmica del Consell.

L'aforat Carlos Mazón

Per la seua banda, el cap d'aquell Consell, Carlos Mazón, continua en guaret en la causa de la dana, una situació que combina amb les seues sessions de platja i amb una activitat parlamentària més que discreta.

Personat amb el seu advocat, Ignacio Gally, l'aforat figura com una mena d'investigat potencial, malgrat que la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) va descartar qualsevol tipus d'indici de delicte contra Mazón.