“Hui fa 6 mesos exactes que estic pres. Sóc Isaac Vidal, reclús a la presó de Campos del Río a Múrcia. El meu NIE o número de presoner és el 2018 007 387. Me’l van assignar el 24 de maig de 2018 quan vaig ingressar a la presó”. Així arranca el primer apunt del blog sobre les vivències de l’extreballador de l’Agència Valenciana de Turisme Isaac Vidal, condemnat a set anys de presó i 17 d’inhabilitació per prevaricació, malversació de cabals públics i falsedat documental en la peça separada de Fitur de la branca valenciana del cas Gürtel.

la peça separada de Fitur de la branca valenciana del cas GürtelEl condemnat en sentència ferma pel Tribunal Suprem hauria participat de l’engranatge que va permetre que Orange Market, la delegació valenciana de la trama Gürtel a València, aconseguira durant cinc anys consecutius (2005 a 2009) el muntatge de l’estand de la Comunitat Valenciana en Fitur per un muntant superior a sis milions d’euros. En l’exposició de motius del blog, Vidal defensa els seus arguments que ja va plantejar en el judici i afirma que “sense haver-me emportat un euro” haja de complir set anys de presó.

Però com apunta també en aquesta presentació, vol que el blog servisca per a contar les seues vivències a la presó i no parlarà més del cas Gürtel que en l’exposició de motius i en l’article que també publiquen els seus advocats defensant la seua innocència. El blog es vol allunyar “de la intenció de rescabalar-me”. “Estic pagant dur una pena de presó que no vull qüestionar. Vull pagar de llarg pel que se suposa que he de pagar. Si la justícia entén que he d’estar ací i que aquest és el preu que he d’assumir, ací em té, tancat”, apunta.

Els relats del blog seran tots obra de Vidal des de la presó i respondrà als que s’interessen per les seues experiències dins la presó. L’autor explica que, com que dins de la presó no tenen Internet, és un amic anomenat “J” qui actualitza el blog segons els articles que li va facilitant i qui li traslladarà els comentaris que facen els lectors.

El primer article va sobre el dia en què va entrar a la presó i el titula “El presoner número 007”. “Són les 13.15 i fa una calor tirana, impròpia del mes de maig, sembla que estiga entrant a l’infern. M’atén un funcionari de poca alçada i pèl escàs. Té els ulls de color blau gastat, com si necessitaren una mà de pintura. Porta una camisa beix ben cordada i pantalons negres, un uniforme que, em fa l’efecte, em cansaré de veure. [...] Començava una història de resiliència i superació que no havia de deixar que ningú escriguera per mi i que tenia la necessitat de compartir”. Les vivències de Vidal un dels dies més durs de la seua vida.