Consuelo Císcar, condemnada per prevaricació administrativa i malversació per promocionar l’obra del seu fill amb fons públics de l’IVAM

La secció quarta de l’Audiència de València ha condemnat l’exdirectora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) Consuelo Císcar com a autora d’un delicte continuat de prevaricació administrativa i un altre de malversació a una pena d’un any i mig de presó, així com a dos anys i sis mesos d’inhabilitació per a ocupació o càrrec públic en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, per la utilització de fons públics del museu valencià per a la promoció de l’obra artística del seu fill, Rafael Blasco Císcar.

Pel que fa a la pena de presó, queda suspesa i condicionada al fet que no delinquisca en el termini de dos anys i que abone la quantitat imposada en concepte de responsabilitat civil pendent (50.000 euros pels fons públics desviats i 25.000 euros pel mal causat en la reputació de l’IVAM de manera subsidiària amb els altres dos condemnats Juan Carlos Lledó, ex-director econòmic administratiu del museu, i l’empresari Enrique Bienvenido Martínez) en el termini màxim de 20 mesos. En la sentència, que és ferma i contra la qual no hi ha recurs, es tenen en compte els atenuants de reparació del mal i confessió.

La interlocutòria, en els fets provats, apunta que el fill de Císcar, Rafael Blasco Císcar (Rablaci), és escultor i fotògraf i des que “l’acusada, conscient de les dificultats que hi ha per a assolir l’èxit en aquest sector de la cultura, aprofitant els seus coneixements, els seus contactes i la seua posició al capdavant d’una dels museus més importants de la Comunitat Valenciana, es va erigir en la coordinadora del projecte professional del seu fill, organitzant-li exposicions per diferents països, fent-les coincidir amb les exposicions que ella mateixa projectava en l’IVAM, a fi de costejar, en alguns casos, la seua assistència a les inauguracions de les mostres del seu fill amb fons públics del museu”.

Aquesta coincidència espaciotemporal, prossegueix la resolució judicial a la qual ha tingut accés elDiario.es, també li va permetre, “després de pactar-ho així amb l’acusat Enrique B. Martínez (l’empresari que es va encarregar d’organitzar les exposicions de Rablaci i de facilitar a l’acusada la facturació d’algun viatge estrictament personal a l’IVAM), que les empreses contractades per a fer els serveis de transport, muntatge i desmuntatge de les exposicions del museu valencià, s’ocuparen simultàniament del muntatge i desmuntatge de les exposicions del seu fill, i els desplaçaments corresponents dels assistents fins al lloc de la mostra”. D’aquesta manera, relata l’escrit, “gràcies a l’amistat que els unia, podia facturar a l’IVAM algun viatge particular, simulant que el desplaçament obeïa a motius professionals”.

A més, afig que Císcar va utilitzar els seus col·laboradors més estrets dins del museu “en benefici propi”, encomanant-los “totes les tasques dirigides a l’organització de les exposicions de Rablaci”. I afig: “Cap dels empleats del museu es va qüestionar la legalitat de les instruccions rebudes, en tant que derivaven de la màxima responsable de la institució de qui depenien jeràrquicament”. Per contra, Rafael Blasco Císcar “sempre es va mantindre al marge de totes les decisions que sa mare anava prenent respecte de la seua carrera”.

La resolució ressenya que l’exdirectora de l’IVAM, entre el 2008 i el 2014, va disposar “en benefici propi” dels mitjans materials i personals del museu públic per “ promocionar la carrera artística del seu fill, apartant il·lícitament aquests mitjans del fi públic a què estaven afectes”. Així doncs, personal de l’IVAM va organitzar mostres de Rablaci a Madrid, Portugal, la Xina, Singapur, el Vietnam, el Japó, Cuba, Guatemala, l’Argentina, la República Dominicana... En total, es calcula que els fons de l’IVAM a fins aliens al públic a qui servien ascendeix a 50.000 euros. Els acusats (Císcar, Lledó i Martínez) reconeixen la seua participació en els fets i han consignat 18.974 euros dels fons públics que es van desviar a fins particulars, “i es comprometen a abonar la resta en el termini de 20 mesos”.

El tribunal també condemna Enrique Martínez “com a cooperador necessari d'un delicte continuat de malversació de cabals públics i com a autor d'un delicte de falsedat en document mercantil” a una pena d'un any de presó i a un any i sis mesos d'inhabilitació per a càrrecs públics en l'àmbit de la Comunitat Valenciana. I Juan Carlos Lledó, “com a cooperació necessari d'un delicte continuat de prevaricació administrativa i un delicte continuat de malversació de cabals públics”, a una pena d'un any de presó i un any i sis mesos d'inhabilitació per a ocupació o càrrec públic. Les penes de presó, tal com s'ha explicat, queden suspeses i condicionades. La interlocutòria absol Pilar Mundina dels delictes de prevaricació i malversació dels quals estava acusada.