Després d'uns anys de presència només irregular als mitjans escrits, Francesc Pérez Moragón (Algemesí 1948) publicarà ací quinzenalment retrats literaris breus de persones que haja conegut, principalment valencianes. Gent coneguda per una o altra activitat, però també ocasionalment homes i dones que tinguen oficis sense relleu social. Hi combinarà dades sobre els retratats amb opinions i vivènces pròpies. Parlarà sobretot de persones vives, però hi haurà algun record d'amistats desaparegudes que haja tractat en alguna etapa d'una vida en què no li han faltat canvis d'escenari.
Després d'uns anys de presència només irregular als mitjans escrits, Francesc Pérez Moragón (Algemesí 1948) publicarà ací quinzenalment retrats literaris breus de persones que haja conegut, principalment valencianes. Gent coneguda per una o altra activitat, però també ocasionalment homes i dones que tinguen oficis sense relleu social. Hi combinarà dades sobre els retratats amb opinions i vivènces pròpies. Parlarà sobretot de persones vives, però hi haurà algun record d'amistats desaparegudes que haja tractat en alguna etapa d'una vida en què no li han faltat canvis d'escenari.
El dimarts 23 de desembre, a les set de la vesprada i al Teatre Parroquial de Torrent, al costat de l'església arxiprestal, es presentarà un llibre que cal llegir, i que cal llegir amb atenció. Es tracta de Persona en comunitat. Records i vivències (1945-2014), de Josep Ferrís March, editat per la Fundació Horta Sud, una institució que, sobre una trajectòria molt sòlida, va mostrar de manera impecable les possibilitats de la cooperació social arran de la Dana de l'any 2024.
Persona en comunitat és, amb exactitud en les dades i rectitud en la intenció, un exercici a través del qual Josep Ferrís ha retut comptes d'una llarga i densa sèrie d'activitats, moltes de les quals viscudes sempre per ell a partir d'una mantinguda convicció cristiana, fins i tot en aquells àmbits temporals desvinculats directament de les creences de cada persona. Aquest exercici —Desde la última vuelta del camino, com hauria dit Pío Baroja— està executat deixant de banda els recursos propis i inatacables del memorialisme. És una altra cosa: no hi ha literatura, ni digressions sempre raonables sobre fets o persones que Ferrís ha vist de prop. És un exigent i massa breu compterendu per a qui vulga conèixer alguna de les peripècies viscudes per l'autor, exactament, aquelles en què ha participat, sovint amb capacitat de direcció i orientació professional o moral, en comunitat. És a dir, sense individualismes, en col·laboració amb altres persones que tenien el mateix objectiu en un moment donat.
En aquest informe, hi ha actuacions que tenen a veure amb l'Església catòlica, des dels anys cinquanta del segle passat, i altres, de caràcter professional, en què la religió només ha tingut a veure pel fet que formava part de les conviccions íntimes i no amagades de qui narra.
0