Amb Alfons Cervera, a favor de la bona gent
Sobre este blog
Després d'uns anys de presència només irregular als mitjans escrits, Francesc Pérez Moragón (Algemesí 1948) publicarà ací quinzenalment retrats literaris breus de persones que haja conegut, principalment valencianes. Gent coneguda per una o altra activitat, però també ocasionalment homes i dones que tinguen oficis sense relleu social. Hi combinarà dades sobre els retratats amb opinions i vivènces pròpies. Parlarà sobretot de persones vives, però hi haurà algun record d'amistats desaparegudes que haja tractat en alguna etapa d'una vida en què no li han faltat canvis d'escenari.
Exactament, no sé des de quan, però jo diria que Alfons Cervera i jo vam començar a ser amics poc després de la mort de Vicent Ventura, al desembre del 1997, i per desgràcia a causa d'aquella mort. En tot aquest temps, ens hem vist algunes vegades a Gestalgar, el seu poble, però sobretot a València i incidentalment en alguna altra població. La relació sempre ha estat molt cordial i quan hem hagut de prendre decisions sobre alguna qüestió en què la nostra opinió era necesària, la coincidència immediata ha estat molt freqüent i, si no, l'acord després d'un intercanvi ràpid d'arguments, s'ha produït amb rapidesa i sense entrebancs.
No és fàcil, perquè tinc la impressió que ell deu ser un tipus del qui veuen de seguida per on cal anar i per on no, mentre que la meua tendència és embrancar-me en algun dubte, de vegades massa llarg.
Dit tot això, considere necessari advertir que abans d'arribar a una relació tan cordial, Alfons Cervera ocupava un lloc distingit entre les persones a les quals jo tenia un grau bastant elevant de mania. No em queia bé. Preferia ignorar-lo. El que li llegia, em pareixia encertat i oportú, els temes que tractava en articles i la manera amb què els resolia no em creaven cap mena de desacord. Més bé al contrari, jo considerava que en un percentatge molt significatiu pensàvem el mateix sobre nombroses qüestions generals d'una clara importància, si no sobre la majoria d'elles, i que, en una paraula, estàvem al mateix costat de la taula. D'una taula de conversa i intercanvi d'idees, vull dir, i a costat utilitze el mot taula i no cap altre, on algunes i alguns haurien escrit trinxera o altra paraula de connotacions bèl·liques.
0