La 'fórmula Oltra' per a desembossar les ajudes a la dependència: més avaluadors i més prop de la gent
L'evolució del sistema d'ajudes a la dependència és notable des que el Govern del Pacte del Botànic gestiona la Generalitat Valenciana. La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha destacat que l'aposta per augmentar el nombre d'avaluadors, que ha passat de 17 a 537, i per tramitar els expedients des dels serveis socials municipals, ha permès desembossar una situació heretada del PP en la qual la llista d'espera, amb 44.686 sol·licituds per resoldre, superava al juliol de 2015 la de beneficiaris, amb 41.955.
A data d'avui, els beneficiaris d'ajudes a la dependència són 66.731, mentre que la llista d'espera s'ha reduït a 21.436 expedients i en queden 4.039 pendents d'esmenes, segons les dades que ha oferit aquest dijous en una trobada amb periodistes la mateixa Oltra, que ha aventurat que a la fi d'any pot complir-se el seu objectiu d'acabar amb l'espera, atès que s'estan tramitant les sol·licituds a un ritme de 2.500 al mes, superior al de 1.250 mensuals que s'havia marcat el seu equip inicialment.
L'efecte ha sigut especialment significatiu a Alacant perquè, ha assenyalat amb sarcasme la vicepresidenta, “el sistema era una catàstrofe total, però a Alacant, a més, era una calamitat”.
Si el nombre de beneficiaris s'ha triplicat, la inversió en el sistema d'ajudes ha passat de 541,2 milions d'euros en 2015 a 650 milions calculats en 2018. Una aportació de la Generalitat que contrasta amb la del Govern central, que amb prou faenes ascendeix a 70 milions d'euros. Aqueixa xifra situa en un 12% la inversió del Govern en la dependència a la Comunitat Valenciana, mentre la mitjana de les comunitats està en el 18% d'allò que tindria l'obligació de finançar.
Augmentar el nombre d'avaluadors; convertir els serveis socials municipals en terminals operatives del sistema, ja que ara tenen capacitat d'introduir directament l'expedient en el sistema informàtic per la baremació, la qual cosa agilita molt el procediment; simplificar els graus de dependeència (de zero, que implica la desestimació, a tres, que és el de dependència severa); apostar per la compatibilitat de serveis i prestacions (combinant per exemple els habitatges tutelats amb l'atenció diürna, o les ajudes a domicili amb la tele-assistència), i augmentar les quanties de les ajudes al màxim previst per la llei són les mesures adoptades per la conselleria.
“Apostem més per un model d'autonomia que de dependència”, ha destacat Oltra, que també ha assenyalat que el seu departament està pagant les ajudes “entre els dies 1 i 5 a mes vençut”. La vicepresidenta ha apuntat la paradoxa que ara es produeix que sol·licituds presentades més recentment estan sent avaluades i concedides amb major rapidesa, dins dels sis primers mesos, mentre altres anteriors, que estan en llista d'espera per haver superat aqueix termini són rescatades pels serveis municipals per a tramitar-les amb major rapidesa. “Quan entren en el sistema cobren tota la retroactivitat de colp; abans la partien en quatre pagaments”, ha emfatitzat.
El nou model d'atenció a la dependència, arreplegat en un decret de maig de 2017, resulta totalment compatible amb el disseny que s'articula en la futura Llei de Serveis Socials Inclusius, que converteix el de serveis socials en un sistema públic d'estructura similar al sanitari. La llei, que es tramita en les Corts Valencianes, preveu unitats mínimes de serveis socials compostes per un treballador o treballadora social, un educador, un psicòleg, una persona d'administració i un advocat. Es tracta de les unitats que la conselleria està potenciant en els municipis per a la dependència en un procés que, segons Oltra, ha permès “multiplicar per quatre les plantilles”.
Les ajudes a la dependència són independents dels nivells de renda dels sol·licitants, excepte en el copagament de les residències, on s'han incrementat les quanties de lliure disposició (345 euros al mes per a persones amb diversitat funcional i 219 per a persones majors) i s'han exclós del còmput les pagues extraordinàries. L'ajuda al “curador de família” és la que més es demana. En canvi, l'“assistent personal” es demana molt poc, entre altres problemes per les complicacions que implica per a les famílies la contractació d'una persona. Oltra ha indicat que estan estudiant amb el Servef com afavorir aqueixa possibilitat.
