Donacions contra la COVID: 1,2 milions d’euros en aportacions anònimes financen 5 projectes d’investigació contra la pandèmia

1.237.527,67 euros. Aquesta és la quantitat recaptada fins al 14 de desembre passat procedent de donacions privades –mitjançant aportacions que van des de 12,50 euros fins a 500.000– i que es destina de manera íntegra i exclusiva a “despeses derivades de la crisi provocada per la COVID-19”. Encara que els diners recaptats poden destinar-se a despeses com ara “equipaments i infraestructures sanitàries, material, subministraments, contractació de personal, investigació” i qualsevol altra partida que puga contribuir a reforçar la capacitat de resposta a la crisi derivada d’aquesta malaltia, el Govern valencià va decidir destinar aquests diners a projectes d’investigació que servisquen per a lluitar contra el coronavirus, tal com confirmaven des de la Conselleria d’Hisenda a elDiario.es.

Amb l’objectiu de regular aquestes aportacions, el 6 de novembre passat el Consell va aprovar el decret que articula la concessió directa de subvencions de caràcter excepcional destinades a entitats que disposen de projectes d’investigació d’excel·lència per a l’anticipació i l’adaptació a situacions derivades de la COVID-19. 

La finalitat d’aquestes subvencions és el finançament de projectes d’R+D d’excel·lència de caràcter estratègic “que permeten a les administracions públiques disposar dels millors instruments per a la lluita contra el coronavirus”. Per fer-ho, la Conselleria d’Innovació destinarà un import màxim de 950.650 euros, a càrrec dels fons propis de la Generalitat, “que a més podran obtindre cofinançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional”.

Els beneficiaris d’aquestes ajudes són quatre de les universitats públiques valencianes on treballen els investigadors principals i responsables de l’execució de cadascun dels projectes d’R+D i les subvencions es destinaran a cobrir les despeses relacionades amb el desenvolupament i l’execució dels projectes d’investigació seleccionats. 

Projectes seleccionats

El projecte de “simulació computacional de l’activitat de la proteasa principal del SARS-CoV-2”, de la Universitat de València, ha rebut 152.000 euros. Aquest treball permetrà, mitjançant simulacions computacionals, descriure la manera com actua un dels enzims claus del coronavirus. Aquest coneixement pot proporcionar una guia detallada per al disseny de fàrmacs antivirals. L’estudi està dirigit pel catedràtic d’universitat del Departament de Química Física de la Universitat de València Iñaki Tuñón, i el seu equip està format pels investigadors José Javier Ruiz Pernía, Carlos Alberto Ramos-Guzmán i Rafael García-Meseguer.

La Universitat Politècnica de València (UPV) ha rebut 190.158 euros per al desenvolupament de nous sistemes de diagnòstic de la COVID-19 que contribueixen a la identificació dels pacients, al cribratge corresponent i a la detecció de persones immunitzades. El projecte CIBER-BBN es basa en el desenvolupament de protocols de reconeixement ràpid i sensible mitjançant nanosistemes amb “portes moleculars” i està ja a punt per als assajos en mostres clíniques. Està dirigit pel professor Ramón Martínez Máñez, investigador de l’Institut Interuniversitari d’Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic de la UPV i director científic del CIBER-BBN en col·laboració amb els doctors Javier Pemán i M. Ángeles Tormo, del Grup d’Investigació en Infecció Greu de l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe, i María Dolores Gómez, responsable de la Unitat de Microbiologia Molecular del Servei de Microbiologia de La Fe. Entre els avantatges del dispositiu destaca “la facilitat d’ús, ja que es pot utilitzar per al diagnòstic de COVID-19 en llocs amb infraestructura limitada”. A més, no necessita personal altament qualificat i la mostra no s’ha d’analitzar en laboratoris especialitzats. 

La Universitat Politècnica, amb una subvenció de 308.500 euros, ha creat un projecte d’inversió per a la posada en marxa d’un sistema de biofuncionalització i verificació de qualitat òptica en circuits fotònics integrats. Aquest sistema permet detectar alhora els virus de la grip i de COVID per poder diferenciar aquestes infeccions. És un test “ràpid, efectiu i barat”. El desenvolupament del test múltiple virus COVID-19 i anticossos està en fase clínica (Hospital Clínic de València). Està dirigit per Javier Martí, catedràtic de la UPV i director del Nanophotonics Technology Center, i juntament amb els doctors Amadeu Griol i Rafael Bueno.

La Universitat Jaume I de Castelló (UJI), amb una partida de 199.992 euros, ha dut a terme un projecte de detecció del SARS-CoV-2 en aerosol atmosfèric en ambients interiors com a eina d’avaluació de mesures sanitàries de prevenció i d’alerta de la transmissió de la COVID-19. La investigació està dirigida per la científica del Pla GenT Juana María Delgado Saborit.

Finalment, la Universitat d’Alacant ha obtingut una subvenció de 100.000 euros per la seua investigació sobre dades massives i intel·ligència artificial per a millorar el diagnòstic dels afectats pel coronavirus. Consisteix en una plataforma que accedirà a les històries clíniques dels pacients per extraure’n informació sobre patologies prèvies, tractaments rebuts i proves fetes per a detectar la COVID-19 i desenvolupar tractaments personalitzats. Està desenvolupat per Lucentia Lab, una empresa de base tecnològica de la Universitat d’Alacant, en col·laboració amb diversos hospitals valencians i compta com a investigador principal amb Juan Carlos Trujillo, catedràtic del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat d’Alacant.