Els guardians de la posidònia: huit embarcacions i una vintena de vigilants protegiran els boscos submarins en la costa valenciana

La Comunitat Valenciana compta per primera vegada amb un equip de vigilància per a evitar danys en els boscos de posidònia. La consellera de Transició Ecològica, Mireia Mollà, va valorar divendres la posada en marxa del Servei de Vigilància Marina per a protegir aquestes prades.

“Es tracta de huit embarcacions, sis d’itinerants i dues amb seu fixa, i de 18 persones, que integren aquesta xarxa de proximitat que secunda, des de la mar, el compliment i la difusió del nostre decret de protecció i recuperació d’aquests boscos marins en tot l’arc valencià”, va destacar la consellera.

El Museu de la Mar de Dénia va acollir la presentació d’aquesta xarxa pionera de vigilància en un acte en què també van participar la secretària autonòmica, Paula Tuzón, i l’alcalde de Dénia, Vicent Grimalt, i a què van assistir diversos alcaldes dels municipis base d’aquest servei.

Mollà va explicar que l’objectiu de la xarxa de vigilància marina, una de les primeres a escala estatal, és conciliar activitat i conservació en 65.000 hectàrees de superfície marítima de la Comunitat Valenciana.

A bord d’una embarcació, la titular del departament autonòmic amb Tuzón i Grimalt, va seguir les faenes del Servei de Vigilància la missió del qual és inventariar la distribució de les activitats en la mar, millorar la informació sobre espècies i hàbitats, així com informar els usuaris, que se situen en zones protegides, de la normativa de conservació.

En aquest primer operatiu el personal va traslladar a altres vaixells pesquers i velers les obligacions i les recomanacions per assegurar el nul impacte dels usos sobre la posidònia.

Alcalà de Xivert i Orpesa (a Castelló), València i els municipis alacantins d’Alacant, Calp, Dénia, Xàbia i Torrevella són les seus del servei, que compta amb una inversió de mig milió d’euros i es planteja com un espai de protecció mediambiental obert a entitats i administracions en els seus treballs de conservació.

“Els equips explicaran a la gent el que passa davall de la mar i entre tots generaran una xarxa per a estimar la posidònia, per a protegir-la i lluitar entre tots per la biodiversitat i contra el canvi climàtic”, va assenyalar Mollà.

En aquest sentit va remarcar el full de ruta decidit “amb tots els elements necessaris per a recuperar els nostres boscos marins”.

De la seua banda, Tuzón va destacar que el decret, aprovat el 20 de maig, posa en valor el paper ecològic de les prades com a font d’oxigenació, grans captadores de CO₂, alberg de biodiversitat i barrera natural davant de la regressió de les platges.

La secretària autonòmica es va referir al coneixement i a la regulació per a preservar la segona extensió de posidònia més gran de la Mediterrània occidental. “Resulta prioritari saber quin és l’estat de les prades en les nostres costes. Volem compatibilitzar i establir un marc que evite l’impacte de les infraestructures projectades sobre la posidònia”.

L’alcalde de Dénia va assenyalar la importància per al municipi d’acollir la presentació “perquè estem ara immersos en diferents processos i projectes que tenen en comú aquest doble objectiu: protegir les prades de posidònia i sensibilitzar la ciutadania i el turisme que ens visita”. Sobre aquest tema, es va referir al projecte ‘Viu la Posidònia’ en què col·laboren les poblacions d’Eivissa, Cambrils i Dénia: “Per això, tancar aquesta setmana amb la presentació del Servei de Vigilància ens permet visibilitzar, encara més, la faena que fem”.