Els immigrants de l’‘Aquarius’, dos anys després del rescat: “Volem respirar, però no podem”

Allieh Bah tenia 16 anys quan va eixir des de Sierra Leone, el seu país natal, cap a Europa. Va recórrer quatre països i prefereix no parlar del seu pas per Líbia, només ensenya una cremada al braç esquerre. “No s’oblida, està en la meua memòria”, recorda dos anys després de ser rescatat a la Mediterrània per l’Aquarius i acabar desembarcant el 17 de juny del 2018 al port de València després de ser rebutjats per Itàlia i Malta.

L’associació Aquarius Supervivientes 2018, formada pels immigrants que es van quedar a Espanya, ha denunciat la seua situació en una roda de premsa dimecres a València. El seu portaveu, Moses von Kallon, ha llegit un manifest en què agraeixen a “tots els espanyols i espanyoles que creuen en la humanitat, que ens accepten com som, que ens estimen i ens tracten com la seua pròpia família”.

A pesar que van ser “celebrats i rebuts amb tots els honors al port de València”, dos anys després denuncien les dificultats per a trobar faena. Alguns que sí que tenien una ocupació, l’han perduda amb el confinament decretat per la pandèmia de la COVID-19. “Teníem l’esperança en un futur millor, però això no ha sigut possible”, denuncien.

Del grup de migrants que es va quedar a Espanya, 374 van sol·licitar protecció internacional, però, fins ara, només s’han resolt 66 expedients, dels quals nou s’han arxivat, huit acceptats i 49 denegats. Els representants de l’associació Aquarius Supervivientes 2018 han explicat que, després de 18 mesos amb ajuda del Govern, ja no estan inclosos en el programa d’acolliment i la targeta roja de sol·licitants d’asil, que els permet residir i treballar legalment a Espanya, els causa problemes per a trobar una ocupació.

“Molt poques empreses coneixen què és la targeta roja i fins i tot molts espanyols no saben què és”, lamenten. Han pogut aprendre castellà, amb ajuda d’activistes d’ONG, però en cap cas han pogut continuar amb els estudis. Quan busquen faena, les empreses “no accepten aquest document, perquè no se’n fien” i quan busquen una casa o habitació per a llogar, als propietaris de l’habitatge la targeta roja “no els dona garanties”.

La delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Gloria Calero, ha reconegut, preguntada per la situació dels supervivents de l’Aquarius, que “són procediments complexos i no hi ha solucions ràpides ni fàcils”. “Els expedients estan treballant-se, hi ha expedients que ja s’han regularitzat i altres que, per la seua complexitat, supose que continuaran estudiant”, afig Calero, que no ha sabut especificar a quines ajudes es podrien acollir hui dia. 

Els supervivents de l’odissea de l’Aquarius lamenten que van ser “acceptats per raons polítiques i no per raons humanitàries”. Els que havien aconseguit faena l’han perduda després del confinament per la pandèmia de la COVID-19. Malgrat això, molts han anat al camp o s’han prestat voluntaris per a lluitar contra el coronavirus (com el cas de Félix Sesay, del qual va informar aquest diari, un immigrant de Sierra Leone que ha portat menjar a gent major). 

Aquells a qui se’ls ha retirat la targeta roja “ja no tenen cap protecció”. “Les seues vides són miserables, alguns d’ells estan tornant-se bojos”, afigen. Emily Sini, una dona de 42 anys i de nacionalitat líbia que va desembarcar en l’Aquarius,ha recordat la situació d’algunes de les seues companyes de viatge que “estan al carrer”. “Sense papers no podem respirar”, assegura en referència a la mort de George Floyd. “Volem respirar, però no podem”, ha dit el portaveu Moses von Kallon.

Dissabte, Dia Internacional de les Persones Refugiades, celebraran a les 20 hores un acte reivindicatiu per la regularització en la plaça de Patraix, a València. “La nostra situació és extremadament vulnerable”, adverteixen. S’han quedat “sense faena, sense ajudes i sense possibilitats de tirar avant”.