Els avals de la rescatada SGR valenciana al seu expresident per a comprar solars i habitatges esguiten dos expolítics del PP i el líder de la patronal

L’informe de l’auditoria sobre la Societat de Garantia Recíproca valenciana –actualment Afín SGR–, que va ser rescatada amb 200 milions d’euros de fons públics, evidencia que els empresaris que van gestionar l’entitat es van beneficiar directament i de manera fraudulenta dels seus avals. A més, els controls que havien d’haver dut a terme altres patrons i polítics van brillar per l’absència. El que va ser president de l’SGR fins al 2012 i de la patronal de Castelló fins que es va tancar després d’afonar-la, José Roca, es va autosignar 3.084.000 euros en avals per a les seues inversions en rajola, segons la documentació en poder d’eldiario.es.

Els auditors conclouen que en l’aprovació de tres d’aquests set avals dos polítics del PP i el president de la patronal valenciana van incórrer en “conflicte d’interessos indirecte” pels seus càrrecs en la Generalitat i en la Confederació Empresarial Valenciana. El que va ser conseller d’Hisenda, José Manuel Vela; l’exdirector general de l’Institut Valencià de Finances Enrique Pérez Boada i l’actual president de la patronal CEV, Salvador Navarro, s’haurien d’haver abstingut en les comissions que van aprovar els avals al president de l’SGR els anys 2007, 2007 i 2010, respectivament.

José Roca va arribar a rebre avals per valor de 3.084.000 euros, uns quants amb irregularitats i la majoria incorrent en un flagrant conflicte d’interessos directe. Aquests avals van ser sol·licitats per Roca per atendre pagaments de solars a Vila-real, 300.000 euros el 2007; garantir el lliurament d’un habitatge, 720.000 euros el 2007; obrir una pòlissa de crèdit de 460.000 euros el 2008; atendre despeses d’una promoció a Castelló el 2008, 300.000 euros; i cancel·lar permutes el 2010 d’una promoció ja avalada per l’SGR per un valor de 400.000 euros.

Per a aquests avals, l’expresident de l’SGR va posar en garantia finques seues i de la seua dona, moltes de les quals amb hipoteques subscrites, i els mateixos béns que avalava l’SGR. Unes quantes d’aquestes operacions, segons l’auditoria, no tenien el vistiplau de la Comissió de Riscos. En altres, els auditors es van trobar amb una gran quantitat d’informació no emplenada, com el pla d’amortització sol·licitat, la destinació de l’operació, les fonts de reembossament, dades del negoci, dades econòmiques del negoci, cabal immoble, altres béns de la seua propietat, crèdits bancaris o de financeres.

La Cierval volia un aval de 16,6 milions

La patronal Cierval, desapareguda el 2017 pels forats de les patronals d’Alacant i Castelló, també es va acollir a avals de manera totalment irregular. En aquest cas va ser el 2002 quan Rafael Ferrando n’era el president. L’entitat va demanar un aval de 16.640.000 euros per a garantir una quantitat avançada per la Generalitat a la patronal per a un programa de formació professional. Finalment, només se li van autoritzar 1.072.000 euros. “Els 6 documents de proposta d’ampliació datats en els anys 2002, 2003, 2005 i 2006 no disposen del vistiplau de la Comissió de Riscos. Així mateix, la proposta de l’any 2006 tampoc inclou la signatura del director general”, expliquen els auditors

Els auditors també troben a faltar els informes d’auditoria, com marcava la normativa interna. Finalment, “certa informació no figura emplenada en el document de sol·licitud de l’aval, entre aquesta, la corresponent als principals socis; experiència de l’empresa; dades del negoci; relació d’empreses vinculades; dades financeres de l’empresa; terrenys, edificis i construccions afectes al negoci”.