Mentides, veritats i alguna absurditat (o alguna cosa pitjor) en el conflicte per l’enquesta fallera a València
L’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha obert un expedient a l’Ajuntament de València per la realització d’una enquesta d’opinió entre el col·lectiu vinculat a les Falles. En el sondeig, encarregat pel regidor de Cultura Festiva, pere Fuset hi van participar 963 fallers d'un cens d'uns 45.000.
Del relat de les comprovacions dutes a terme pels seus inspectors, que recull el document signat per la directora de l’Agència, Mar España, dedueix l’organisme que pot haver-se comés una falta molt greu pel tractament sense permís exprés de dades personals de caràcter polític i ideològic per part de la institució. No obstant això, la conclusió del que s’hi explica podria haver estat totalment la contrària.
Al llarg de la polèmica que va arrancar amb la queixa indignada del PP, des del seu paper d’oposició a l’equip que encapçala Joan Ribó, quan el sondeig encara estava fent-se, s’han fet afirmacions falses, hi ha fets verdaders i es generen conseqüències que poden portar a l’absurditat de considerar que vulneren la Llei de protecció de dades la majoria dels sondejos sobre preferències polítiques que fan les empreses demoscòpiques.
Va denunciar el PP la realització de l’enquesta que tant va criticar en els mitjans? No. L’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha actuat d’ofici en aquest cas, fet poc habitual. Només després de conéixer-se l’obertura de l’expedient, un assessor dels populars en l’Ajuntament ha anunciat que recorrerà contra la realització del baròmetre municipal, una altra enquesta que ha posat en marxa l’actual equip de govern de Compromís, el PSPV-PSOE i València en Comú i del que ja s’ha fet un primer lliurament sense que s’hagueren produït fins ara més denúncies que la crítica política de l’oposició.
Va incloure l’enquesta fallera preguntes sobre l’alcalde Joan Ribó i els regidors? En la premsa local es van publicar preteses preguntes del sondeig com aquestes: “Creu que Joan Ribó està fent una bona gestió del govern municipal?”, “Diga els tres regidors que estan fent una millor gestió en l’Ajuntament”. Cap de totes no va formar part de l’enquesta.
Quines preguntes de l’enquesta considera l’Agència de Protecció de Dades per a la seua intervenció? Es tracta de les referides a preferències polítiques i electorals. Per exemple la que va donar com a resultat que a un 22,3% dels fallers enquestats els agradaria que guanyara el PP, al 20,6% el PSPV, al 15% Compromís, al 10,1% Ciutadans i al 7,1% València en Comú (Podem). En un altre apartat es va preguntar per la definició religiosa (catòlic practicant, catòlic no practicant, creient d’una altra religió, no creient, ateu o no sap/no contesta eren les opcions).
Es van demanar dades personals en l’enquesta? Sí, com en moltes enquestes, es va sol·licitar el nom i l’adreça amb caràcter opcional i es demanava també un número de telèfon amb caràcter obligatori que es va substituir pel de la mateixa empresa enquestadora en els casos en què tampoc es volia donar.
Es van vincular les dades personals a les respostes? L’empresa encarregada, Invest Group, va aplicar el protocol habitual en aquest tipus de treballs. Ho explica el mateix document de l’Agència: “Les dades de les respostes de les enquestes són incorporades a un fitxer i les dades que poden identificar la persona (nom, adreça, telèfon mòbil) en un altre de separat, de tal manera que les dades de cada enquesta duta a terme s’emmagatzemen de manera dissociada”.
Per a què es van usar les dades personals? Tots els sondejos tenen uns requisits de supervisió i validació dels resultats. En aquest cas eren del 15% de les enquestes. Mitjançant telefonades aleatòries es confirma que les enquestes s’han dut a terme efectivament. Només en el cas que algú negue haver estat enquestat, un identificador associat a les seues dades i a l’enquesta que se li atribueix permet eliminar de l’estudi aqueixes respostes. Posteriorment, en un termini curt, com també recullen els inspectors de l’Agència, “les dades identificadores s’esborren en acabar el període de supervisió, i està previst que se suprimisquen totalment l’1 de juliol de 2017, sense cap possibilitat de possibilitat de revertir la dissociació”, tal com va passar.
Es van recollir dades personals sense consentiment? És obvi que va haver-hi consentiment des del moment que qui va voler es va poder negar a aportar el seu nom i la seua adreça i, fins i tot, el seu telèfon.
Va ser prou aqueix consentiment? L’Agència assenyala que la llei considera “dades especialment protegides” les relacionades amb ideologia i creences. Per la qual cosa que s’exigeix “un consentiment exprés que conste per escrit”. Una cosa que no es va fer en l’enquesta i que no es fa en la majoria de les enquestes d’opinió política i electoral, més encara tenint en compte que solen fer-se mitjançant entrevistes telefòniques.
En què consisteix tractar “dades personals que revelen la ideologia, l’afiliació sindical, la religió i les creences”? Respondre anònimament a una enquesta, sembla obvi, no és tractar dades de caràcter personal. El document de la mateixa Agència defineix així el tractament de dades: “Operacions i procediments tècnics de caràcter automatitzat o no, que permeten l’arreplega, gravació, conservació, elaboració, modificació, bloqueig i cancel·lació, així com les cessions de dades que resulten de comunicacions, consultes, interconnexions i transferències”. I conclou que això és el que s’ha fet en l’enquesta fallera. “Es deriva un tractament de dades d’ideologia i religió de les persones que van emplenar l’enquesta”, assegura. I conclou que “hi ha un tractament de dades especialment protegides sense el consentiment exprés i per escrit dels afectats en el sentit exigit en l’article 7.2 de la LOPD (Llei orgànica de protecció de dades)”.
Serveix de res dissociar els fitxers per a mantenir l’anonimat? D’acord amb el que assenyala l’expedient de l’Agència a l’Ajuntament de València, sembla que no, ja que dóna per fet que, a pesar d’haver observat aqueix protocol d’actuació, s’ha donat ús a dades de caràcter personal sense consentiment exprés i per escrit. L’absurditat a què condueix això és el fet de considerar que qualsevol que responga a una enquesta d’opinió sobre temes polítics ha de firmar un consentiment exprés i per escrit per al tractament de les seues dades personals per part de les empreses enquestadores. I això que invalida els procediments que tot el sector demoscòpic aplica habitualment.
Ha tractat l’Ajuntament de València dades personals? No. Com recull el relat dels inspectors de l’Agència, és l’empresa Invest Group la que ha fet l’enquesta i hi ha aplicat el tractament. L’Ajuntament ha rebut els resultats agregats de l’enquesta.
Per què s’obri expedient a l’Ajuntament? Ací és on es produeix l’absurditat més curiosa. La resolució de l’Agència, firmada el 4 d’agost, exigeix a l’Ajuntament que, “en el termini de tres dies cesse en la utilització il·lícita de les dades de caràcter personal registrades en les enquestes, demanades en el marc de la percepció social del col·lectiu faller en relació amb el procés de patrimonialització de la festa de les Falles”. Afegeix que, si no es fa, “podrà acordar la immobilització dels tractaments, només als efectes de restaurar els drets de les persones afectades”. En l’Ajuntament, que té deu dies hàbils per a presentar al·legacions, es pregunten en quin tractament ha de cessar si només té els resultats globals d’una enquesta que ja s’ha fet pública.
Què és l’Agència Espanyola de Protecció de Dades? És l’organisme encarregat de vetlar per la garantia del dret fonamental a la protecció de dades dels ciutadans. En teoria, és independent del Govern, amb el qual es relaciona a través del Ministeri de Justícia. Normalment actua a instàncies de les denúncies de ciutadans, encara que també pot intervenir d’ofici. Assessorada per un Consell Consultiu, la persona que dirigeix l’Agència és nomenada pel Govern a proposta del ministre de Justícia. L’actual directora és Mar España, que va ser viceconsellera de Presidència i Administracions Públiques en el govern de Castella-la Manxa que va presidir María Dolores de Cospedal, secretària general del PP i actual ministra de Defensa.
