“Una societat no és lliure si la ciutadania no pot vigilar la policia”

“No puc respirar, no puc respirar...”. Eric Garner va demanar aire 11 vegades mentre un policia l’estrangulava amb el braç. Uns quants agents més els rodejaven. Ni un es va compadir ni va aturar el seu company. Garner va morir asfixiat. Estrangulat per un policia de Nova York. Era el 17 de juliol del 2014.

Eric Garner venia tabac de contraban. El van detenir al carrer, no anava armat. De fet, quan els policies l’agafen a traïció agressivament, Garner alça les mans buides. Tot ho va gravar amb el mòbil el jove Ramsey Orta. Les imatges van esdevenir virals i van saltar als telenotícies. La indignació va eixir als carrers. La policia dels Estats Units (EUA) s’encrueleix especialment contra els negres.

El vídeo, a més, ha estat una prova clau en la investigació judicial. L’autor, Orta, forma part d’un moviment nacional, WeCopwatch, que es dedica des de fa dues dècades a enregistrar en vídeo els abusos policials. Arran del cas Garner, Copwatch s’ha popularitzat fins a protagonitzar un documental produït per la plataforma d’entreteniment en línia Netflix.

“Hem canviat la narrativa sobre la policia”, explica Jacob Crawford, de Wecopwatch, entrevistat per eldiario.es en la seua visita a València com a ponent en l’Internet Freedom Festival.

Com actua Copwatch?

Copwatch és un moviment d’observació directa i no violenta de la policia. Simplement som persones que estem atentes a l’actuació policial. Si veiem servidors públics detenint gent, ho gravem per dissuadir o documentar males conductes policials. El vídeo crea un efecte de mediació. Hem donat suport en molts judicis civils per abusos i, fins i tot, alguns vídeos han servit per a retirar càrrecs a detinguts.

Quines són les males pràctiques més comunes que documenten?

Tenim una epidèmia de violència policial. El nostre país va ser fundat en el genocidi dels natius americans i l’esclavitud dels africans, per la qual cosa encara ens enfrontem a aquesta violència i es manifesta en forma de brutalitat policial quotidiana.La policia dispara contra gent cada dia. I deté molt més sovint persones no blanques. Els tiren la patrulla damunt. Les males pràctiques són moltes vegades quotidianes: identificacions, amenaces o coaccions perquè sí.

Aquestes pràctiques poden empitjorar amb un president com Donald Trump?

La policia és tan roïna com ho era amb Obama i amb Bush. És difícil mesurar-ho, però el que observem al carrer no canvia mai, no importa qui isca elegit president. A Nova York van declarar inconstitucional l’stop and frisk –detencions arbitràries– i els polis ho continuen fent.

Amb Trump s’ha envalentit els oficials d’immigració i la patrulla fronterera, de manera que saben que poden actuar amb més impunitat. I mentre els policies no siguen responsables dels seus actes continuaran els abusos. La rendició de comptes és un mite a Amèrica.

Davant d’això, ha de ser tens gravar-los...

Als EUA, mentre no interferisques, tens dret a vigilar la policia, gravar-la i publicar aquests vídeos en línia. Tenim una de les policies més violentes del món, però tenim dret a gravar-los. Si ens arresten per fer-ho, els tribunals estan de part nostra.

La nostra recomanació en les formacions és que si ho fas, la teua única preocupació ha de ser la persona detinguda. Un agent et pot cridar, però si traus la teua energia negativa és més probable que qui ho pague siga el detingut, o que aquest oficial abuse d’algú més quan tu no estigues. Es tracta de ser molt fluid i flexible, cada arrest és diferent.

Donen tallers arreu del país, quines són les reaccions amb què es troben?

Les reaccions en general són bones, vaig començar en WeCopwatch el 2000, això era abans de YouTube, de Facebook i els telèfons intel·ligents. Calia anar amb càmeres, era complex. Ara és molt més fàcil, tothom pot ser un copwatch. La consciència va canviant, la brutalitat policial no. Però com més persones es posen dretes, més ens vigilen.

A vegades arribem a un veïnat i ens ataquen, ens han retingut i insultat. És una batalla, però abans era més perillós. I creiem que és molt important que les persones comprenguen els seus drets i filmen, perquè sí que marca una diferència. No som un grup de responsabilitat policial, en realitat podria dir-se que som un grup abolicionista, perquè no veiem la Policia com un servei que funcione als Estats Units. Però és més efectiu treballar amb les persones i arriscar-se, que canviar la Policia.

El vídeo de Garner és una mostra de la utilitat de la seua faena, però, fins on arriba el seu impacte?

Gravar els incidents policials ha canviat el relat. Fa deu anys ningú no parlava de la violència policial. Ara, que cada vegada més persones posen en evidència els policies amb les gravacions, aquestes actuacions s’han convertit en un problema i en una preocupació nacional.

Però no sempre ha estat així, durant anys la gent no va escoltar les persones de color, la gent pobra, que són els que pateixen més els abusos. Fa anys que diuen que la Policia està fora de control, que actua impunement.

A més cada detenció és un negoci per a l’Estat. Els policies són funcionaris, els paguen perquè obtinguen diners per a l’Estat. És una mena d’extorsió, però més corporativa. Els EUA han aprés a guanyar diners esclavitzant persones en el complex industrial de la presó. Com més famílies es trenquen, com més persones siguen empresonades, més s’asseguren la faena i perpetuen el model policial.És una estructura: la policia, les presons i els recursos legals que no volen reduir la presó. Si no hi haguera crims, els policies no tindrien faena. Per tant, és un incentiu per a detenir, per a tancar la gent.

El seu treball a Espanya seria complicat de replicar per la Llei de seguretat ciutadana, més coneguda com a “llei mordassa”, que diu que un agent pot interceptar un dispositiu de gravació si el posa en perill a ell o l’execució de l’operació.

Els agents diuen el mateix pertot arreu: “Oh! Les nostres faenes són perilloses, i açò i allò altre”. Però si et preocupa la teua seguretat, no sigues un servidor públic. Si has de servir la teua comunitat, corres aquest risc, és possible que la teua imatge es pose en Internet. I honestament, poques vegades això posa en perill la policia. De fet, encara que pots gravar-los, som nosaltres els que correm perill. Als Estats Units, és més probable que un policia se suïcide, el doble de probabilitats en realitat, que siga assassinat.

I no hi ha manera de viure en una societat lliure, que la policia servisca la societat si tu, com a ciutadana, no pots vigilar-los de manera pública. No sé si tinc més por de viure als EUA, on tinc dret a monitorar la policia, que de fer-ho en un país com Espanya, on no tinc dret a observar-los. Les lleis injustes s’han de desafiar, però no puc dir als espanyols com ho han de fer, però els donem suport!