Fernández, proposada pel PP per a la nova televisió, acusada d’encobrir abusos sexuals a tres experiodistes
El possible nomenament de Maite Fernández com a membre del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) a proposta del Partit Popular continua generant rebutjos –encara no hi ha acord definitiu sobre la composició d’aquest òrgan–. Així, si la setmana passada van ser les víctimes del metro les que censuraven la candidatura de Fernández, que asseguren que va ser una de les responsables de la manipulació informativa del sinistre en Canal 9, ara s’han sumat a aquestes crítiques les tres periodistes que van denunciar per assetjament sexual Vicente Sanz, exsecretari general i excap de Recursos Humans de RTVV.
Les tres periodistes se senten indignades per la proposta del Partit Popular, ja que recorden que Maite Fernández va ser cap d’Informatius de Canal 9 en l’època en què es van produir els fets denunciats, pels quals Sanz va ser condemnat el mes d’octubre passat per sis delictes sexuals (tres d’abús i tres d’assetjament). La candidata del PP al Consell Rector era superior de les tres treballadores i responsable directa d’una d’elles, que treballava en la secció de Política. “Quan va eixir el seu nom va ser tota una sorpresa negativa per a nosaltres”, han apuntat, ja que asseguren que, a pesar d’haver declarat durant el judici que no sabia res, “era sabedora de tot el que passava”.
Així, una de les extreballadores denunciants recorda que –tal com també figura en la seua declaració judicial– quan pujava al despatx de Sanz, Fernández li preguntava: “Una altra vegada?”, així com també relata que si ella es negava a atendre les telefonades del responsable de l’ens públic valencià i no anava al seu despatx, la llavors cap d’Informatius actuava d’intermediària: “Em deia, ‘Sanz, que puges’”. Per aquest motiu, les denunciants consideren que Fernández va actuar com a “encobridora”, per la qual cosa els resulta “inconcebible” que puga estar dins de l’organigrama de la nova ràdio i televisió valenciana en un lloc clau: “No va fer res durant tot aqueix temps quan t’estava enviant al ‘corredor de la mort’”.
Al seu parer, no és creïble que “no notara res ni ens veiera deprimides, com va assegurar en el judici, quan se’ns notava la pressió, teníem les cares desencaixades, deixàvem de fer la nostra faena per atendre les telefonades de Sanz i jo fins i tot em vaig agafar una baixa per depressió”. “La seua declaració va ser falsa, igual que les de López Jaraba i Lola Johnson, que també ho sabien”, han afirmat les periodistes.
D’aquesta manera, no acaben de comprendre ni que l’haja proposada el PP ni que l’hagen acceptada altres grups de les Corts. “Almenys dos d’aquests grups, que ens van donar suport durant el judici, sí que són sabedors del seu paper, la inacció davant de les situacions d’abús, així com del fet que no es preocupara per nosaltres ni ens preguntara mai”. No entenen que es “premie” una persona que ha actuat com a “encobridora” d’un delicte amb un lloc de tal rellevància. “Potser el PP no té professionals vàlids per a proposar-hi?”, es pregunten.
Les tres periodistes lamenten la situació d’indefensió que van viure, “a pesar que vaig intentar posar-me en contacte amb Lola Johnson, encara que va ser Vicente Sanz qui em va cridar”, relata una d’elles, i denuncien que van estar soles: “Ho hem passat molt malament i ara trenquem el silenci perquè és inconcebible que es premie aquesta persona, que era un tentacle més de Sanz i que podria actuar de la mateixa manera si es repetira aquesta situació”. “No ho acceptem ni ho comprenem, perquè és inadmissible”, sentencien.
Sanz va eludir la presó
L’exsecretari general i excap de Recursos Humans de RTVV –que va ser expresident del PP a València– va ser condemnat a 87 mesos de multa (15.660 euros) i 210.000 euros d’indemnització pels fets que es van produir entre el desembre del 2007 i el gener del 2010. No obstant això, va eludir la presó, ja que va reconéixer els fets i va pactar una condemna. La Fiscalia sol·licitava fins 20 anys de presó i les acusacions, fins 24 anys.
