La fiscal de delictes d’odi retrau a la jutgessa que arxivara la causa contra un ultra “sense la més mínima activitat instructora”

La titular del Jutjat d’Instrucció número 17 de València va tornar a arxivar la causa contra el líder d’España 2000, José Luis Roberto, per un presumpte delicte d’odi durant un acte del grupuscle ultra contra l’islam. La formació ha anomenat la fiscal “íntima amiga de Mónica Oltra” i li va retraure no haver assistit a la declaració com a investigat de Roberto, després de la interlocutòria de l’Audiència Provincial de València que va obligar la jutgessa a reobrir la causa. La fiscal, segons revela en un recurs contra la interlocutòria de sobreseïment, no va ser citada pel jutjat. Així doncs, sol·licita que es declaren nul·les la declaració del líder ultra i les actuacions posteriors (el sobreseïment de la causa). 

“El mateix investigat s’ha vanat de la no assistència d’aquesta fiscal a la seua declaració, i ha arribat fins i tot a demanar públicament, a través de xarxes socials, la responsabilitat d’aquesta per un pretés incompliment de les seues obligacions”, assenyala la representant del ministeri públic. En la seua pàgina web, España 2000 afirmava sobre la fiscal: “Deu estar de caiguda”. 

La fiscal de delictes d’odi retrau a la instructora que no haja practicat “cap diligència de prova”. L’Audiència Provincial de València ja va assenyalar que “no convé banalitzar la regulació” dels delictes d’odi. “És exactament el que torna a fer-se” en la segona interlocutòria de sobreseïment. Malgrat l’“absència de la més mínima activitat instructora”, assenyala la fiscal, “sí que hi ha, almenys, indicis d’actes que inciten a l’odi”.  

La jutgessa, no obstant això, es va limitar a prendre declaració al líder ultra notificant la data i hora a través de l’aplicació Cicerone. “L’aplicació Cicerone, no connectada amb Fiscalia, no és de cap manera instrument apte per a citar cap de les parts ni el ministeri fiscal, que ni hi té accés ni té obligació d’utilitzar-la”, assenyala el recurs.  

La fiscal torna a insistir que l’acte contra l’islam, retransmés per les xarxes socials, tingué pancartes i expressions que animaven a “la lluita contra l’islam”. “És evident que aquest missatge no pot tindre una altra interpretació que la d’incitar a l’odi”, afirma la fiscal, que repassa l’abundant jurisprudència europea en la matèria. 

L’ultra “ni tan sols va negar els fets”

“Cal preguntar-se si l’escanyolida activitat instructora, limitada a complir el mínim fixat per la Sala de rebre declaració a l’investigat, aporta alguna cosa en descàrrec de tots els indicis enumerats i les proves documentals que els confirmen”, afig el recurs. 

L’ultra, recorda la fiscal, “ni tan sols va negar els fets” en la seua declaració davant la titular del Jutjat d’Instrucció número 17 de València. “La seua declaració”, abunda el recurs, “va confirmar l’existència d’uns fets que, segons la interlocutòria de l’Audiència Provincial, revisten indicis de delicte”. 

“El fet revestia indicis de delicte, i l’única diligència de prova practicada –la declaració de l’investigat– va tindre importància per a desvirtuar-los, hauria de motivar-se la resolució valorant aquesta prova i la seua transcendència a aquest efecte i no limitar-se a reproduir, no sols tàcitament sinó també de manera expressa, els arguments que ja va donar en el seu moment i que van ser revocats”, afig. 

En definitiva, el Ministeri Públic considera el segon sobreseïment “prematur” i “incompatible” amb les exigències establides per la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, segons la qual els estats han de dur a terme “investigacions oficials eficaces” quan hi ha delictes de naturalesa discriminatòria. 

Així doncs, una mínima activitat probatòria, “tal com s’exigeix, implicaria la localització de possibles testimonis per a fer declaració, als quals es refereix l’atestat policial, recaptar el full historicopenal de l’investigat i totes les diligències que són pròpies de la fase d’instrucció”.