La Fiscalia de l’Audiència Nacional obri una nova investigació sobre el presumpte espoli d’aigua en la marjal de Pego-Oliva

“Incoar diligències preprocessals” i la designació del fiscal instructor corresponent “per a concretar l’abast i l’entitat dels fets posats en coneixement i acordar la pràctica de totes les diligències que calga a aquestes finalitats en el marc de les funcions legalment assignades al ministeri”. La Fiscalia de l’Audiència de Madrid es pronuncia així en la resolució a què ha tingut accés elDiario.es pel que fa a la denúncia presentada pel representant d’Acció Ecologista-Agró, Víctor Navarro, sobre el presumpte espoli que es donaria en el riu Bullent que alimenta la marjal de Pego-Oliva.

L’escrit de denúncia està basat en diversos documents, entre els quals l’estudi hidrològic i agrònom del Parc Natural elaborat pel Centre Valencià d’Estudis del Reg de la Universitat Politècnica de València per a la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana.

En l’escrit esmentat es detalla que “el sistema de proveïment als complexos turístics al sud del riu Bullent es proveeix de dos sondejos contigus, situats en el Port de les Aigües, contigus a la carretera CC-3318”. Aquests sondejos “exploten l’aqüífer d’Almirall-Mustalla en el lloc més fàcil, al costat dels ullals del Riu Bullent, a penes a uns pocs metres del límit del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva” i el seu efecte hidrològic sobre el riu “és directe i immediat”.

Independentment que l’any siga més o menys humit, “al començament de juliol, les extraccions dels aqüífers esgoten el cabal del Bullent durant dos mesos, el qual ”disminueix exageradament el seu cabal el juliol i l’agost, cosa que obliga a suplementar la dotació de l’arrossar i de la marjal“.

Una altra extracció d’efectes clars és “el proveïment a la platja d’Oliva des del pou de l’empresa Aguas del Bullent SA. Les extraccions per a la platja es concentren a l’estiu directament sobre els ullals. La detracció és directa en el moment més compromés”.

A més, afirma que Aguas del Bullent SA, contracta de l’Ajuntament d’Oliva, va excedir les seues extraccions d’aigua per a la zona de la platja en 6,6 milions de metres cúbics entre els anys 2012 i 2021.

“Convé no oblidar que la marjal de Pego-Oliva és el final del sistema i, per tant, tots els desajustos, sobreexplotacions i errors de gestió hi repercuteixen directament. És l’element més fràgil”, diu l’escrit traslladat a la Fiscalia.

Finalment, afig, “sembla imprescindible que el reg del camp de golf d’Oliva Nova es faça amb les aigües residuals depurades de la mateixa urbanització” per la qual cosa “no és lògic que s’empre, per a això les aigües del pou d’Aguas del Bullent, que lleva directament dels ullals que alimenten aquest riu”, cosa que és “senzillament inadmissible”.

En aquest sentit, afigen que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) ha informat que “el camp de golf d’Oliva Nova manca de concessió d’aigües residuals”, malgrat que, “segons l’Institut Geològic i Miner d’Espanya, el consum d’un camp de golf és entre 150.000 i 300.000 metres cúbics a l’any”.

Segona investigació

Aquesta és la segona investigació que obri la Fiscalia en relació amb el presumpte espoli de la marjal de Pego-Oliva, amb la diferència que la primera, oberta i arxivada per la Fiscalia Provincial de València, era per la via penal, mentre que l’actual oberta per la Fiscalia de l’Audiència de Madrid és per responsabilitat ambiental.

En la primera causa, el fiscal va arxivar les diligències en rebre informació de la CHX per la qual s’acreditava “l’existència d’un nou expedient, actualment en tramitació, per a l’ampliació de la concessió administrativa existent amb informe favorable de la CHX” i així mateix s’informava que, malgrat les irregularitats detectades, la CHX no tenia constància que aquestes comportaren mal al domini públic hidràulic.

Amb tot, ja llavors Navarro es va mostrar crític amb l’arxivament de les investigacions. Segons comentava, “durant dècades la CHX ha mirat cap a una altra banda i ha incomplit la seua obligació de controlar els bombaments”. Per fi, “el 2022, va fer una inspecció i va resultar que Aguas del Bullent, amb una concessió de 440.000 metres cúbics a l’any, n’havia bombat 1.043.831 i que Riegos Bullent, amb una concessió d’1.120.000 metres cúbics a l’any, n’havia bombat 1.500.623. Per a la CHX el bombament de 984.454 metres cúbics a l’any sense cobertura legal és una irregularitat que no comporta mal al domini públic hidràulic”.

A més, Navarro afegia que en la documentació del web de la CHX es descriu la situació de la massa d’aigua subterrània Oliva-Pego: “Està en mal estat quantitatiu, perquè els bombaments superen els recursos renovables. Per a la CHX aquesta sobreexplotació, a què han contribuït significativament els bombaments que ens ocupen, no suposa cap problema”.

La CHX va confirmar poc després a elDiario.es l’obertura d’un expedient sancionador davant “l’incompliment de les condicions establides en la concessió d’aigües per superació del volum màxim anual reconegut”, infracció que, segons la legislació, es consideraria lleu, “i podria correspondre una multa de fins a 10.000 euros, depenent del resultat de la instrucció i del que es resolga finalment”.