El fisioterapeuta de Zaplana va pagar 75.000 euros en metàl·lic per a un iot adquirit per la trama: “Tenia diners en efectiu”

El fisioterapeuta Miguel Maeso, històric preparador físic i amic personal d’Eduardo Zaplana, va reconéixer divendres en el judici a l’exministre del PP que va abonar en metàl·lic 75.000 euros per a la compra del iot Loix, una de les adquisicions nàutiques de la presumpta trama el 2006. “El vam comprar entre set o huit amics”, va explicar el testimoni. La Fiscalia Anticorrupció, per contra, sosté que l’embarcació de 15 metres d’eslora va ser comprada amb fons provinents de “suborns” en una operació de compra pretesament fictícia entre uns quants amics de Zaplana per a ocultar la “titularitat real” de la propietat, que correspondria a l’expolític popular.

Miguel Maeso, patró de iot, va declarar que “l’usava més a l’hivern”, perquè tenia un apartament a Altea, en el port esportiu del qual estava atracat el vaixell. “Feia una volta per Altea, pel nàutic, menjàvem en el vaixell, la cosa més normal”, va especificar.

Es tracta del conegut fisioterapeuta que va contractar Zaplana com a preparador físic personal quan era president de la Generalitat Valenciana. Va ser nomenat el 2000 per lliure designació (a dit) tècnic de programes d’elit en la Direcció General d’Esports, al capdavant de la qual estava Gonzalo Morell, amic d’Eduardo Zaplana i antic company seu en un despatx jurídic de Benidorm. Tenia un sou de 36.000 euros, encara que, segons va publicar el diari Levante-EMV, no es deixava veure massa pel seu despatx, situat a tocar del Palau de la Generalitat. Miguel Maeso va arribar a acompanyar el president de la Generalitat Valenciana llavors en desplaçaments oficials a l’estranger.

El testimoni va assegurar que la resta dels amics que figuraven com a propietaris del Loix també l’usaven. A més d’Eduardo Zaplana, va esmentar Paco Grau, assessor fiscal, i “el Gasofa”, en referència a Francisco Pérez López, tots dos acusats en la causa.

A preguntes del fiscal anticorrupció, el fisioterapeuta va reconéixer que va abonar en metàl·lic uns 75.000 euros. El fiscal Pablo Ponce no va ocultar la seua sorpresa pel fet que pagara aquesta quantitat en efectiu. Ho va fer, segons va contestar el testimoni, “perquè tenia diners en efectiu”. Uns diners “meus”, va aclarir. “Treballe en la universitat i he treballat amb tennistes i he tingut diners en efectiu”, va postil·lar.

El fisioterapeuta ha sigut preparador físic d’esportistes d’elit com el tennista Juan Carlos Ferrero, que va ser conseller en una empresa de clíniques sanitàries juntament amb Miguel Maeso, entre altres. El fiscal també es va interessar per quina havia sigut l’última vegada que va conversar amb el seu amic Zaplana. Maeso va contestar en un primer moment que l’última trobada es va produir l’“estiu passat”, encara que després va ampliar la resposta: “En el gimnàs algunes vegades hem fet dinars i ens hem vist”.

Els àtics d’Altea

En la mateixa sessió de divendres també va declarar l’empresari Enrique Javier Céspedes, director del port esportiu d’Altea Luis Campomanes, convertit en un dels epicentres de la trama que va manejar una xifra de negoci de 20,6 milions d’euros. El testimoni va explicar que mantenia un acord amb l’empresa Altea Costa Beach SL, de Robert Edgar Bataouche, acusat en la causa per l’intent d’adquirir dos àtics per a Zaplana en la localitat de la Marina Baixa, davant del port esportiu, valorats en 812.000 euros.

Els àtics van ser adquirits per una empresa del testaferro confés de Zaplana, el seu amic de la infància Joaquín Barceló Pachano. Durant la seua declaració se li van exhibir les anotacions manuscrites trobades en el registre policial del seu despatx, en què es llig: “Àtics Zaplana”. Preguntat pel significat d’aquesta anotació, Céspedes va dir: “Com que el senyor Barceló i el senyor Zaplana sempre anaven junts, vaig posar aquesta referència, perquè era la persona més rellevant”. L’explicació del testimoni va causar una certa hilaritat en el tribunal i un clar escepticisme en el representant del ministeri fiscal. “Si haguera sigut amb Sergio Ramos, hauria posat Sergio Ramos”, va postil·lar Enrique Javier Céspedes.

El fiscal anticorrupció també li va recordar que en els protocols notarials dels àtics no es corresponen els preus reals amb els lliuraments en B. El testimoni, que prèviament havia afirmat que “no era normal” percebre fons en metàl·lic per la venda dels apartaments, va al·legar a tall d’explicació que els apartaments portaven “aparellats” trasters i que la diferència de xifres corresponia a la possibilitat d’unir-los amb l’habitatge per a “fer-lo més gran”.

En la mateixa sessió van declarar per videoconferència dos notaris, Pablo Gómez Clavería i Jorge Iranzo Barceló. Aquest últim va comprar al final del 2006 a Eduardo Zaplana i a la seua dona, Rosa Barceló, un habitatge situat en la plaça de la Legió Espanyola de València. Va adquirir l’immoble amb vista a instal·lar-s’hi després de la jubilació, encara que només el va visitar “un parell de vegades o tres”. Ni tan sols sabia que hi haguera una caixa forta.

El notari Pablo Gómez li’l va comprar al seu torn dos anys més tard. El testimoni va assegurar que a l’habitatge, situat en una de les zones més exclusives de la ciutat, li “va fer una llavada de cara” pintant “una mica superficial” i el va llogar a l’empresari sirià Imad Al Naddaf, que va trobar la documentació que va donar a Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, i que va propiciar l’inici de les perquisicions del cas Erial.

“En la casa hi havia algun objecte, alguns treballs escolars d’alguna filla d’un propietari anterior”, va dir el notari, que també va indicar: “En la zona de la caixa forta no em consta que hi haguera res”.

També va declarar per videoconferència Gabriela Luisa González Lerena Crespi, exdona de Fernando Belhot, el fiduciari uruguaià que va crear l’embull societari de la presumpta trama en paradisos fiscals. La testimoni va indicar que desconeixia haver sigut titular de comptes bancaris de Belhot en països com Suïssa, Àustria o Espanya. “Jo firmava amb tota la confiança, mai sabia per a què era la firma, no el coneixia, aquest compte”, va dir.

La dona va declarar que, una vegada divorciada del seu marit, Belhot li va demanar la seua firma per a tancar uns comptes “en l’exterior”. Tampoc sabia si el fiduciari mantenia amistat amb Eduardo Zaplana: “Ell no em contava què passava quan anava a Espanya”, va dir.

El lletrat de Zaplana, poc després que el seu client s’acostara a murmurar alguna cosa a l’altra advocada que també exerceix la seua defensa, li va preguntar per la “relació” de Fernando Belhot amb una cosina llunyana seua. “Vull pensar que no tenia cap relació, perquè relacions va ser el que li van sobrar”, va respondre. La confessió de Belhot, tant en la fase d’instrucció com en el judici oral, és una de les bases d’Anticorrupció per a apuntalar l’acusació.

L’advocat es referia a “relacions comercials”, va aclarir a la testimoni el president del tribunal al final de la seua declaració. El magistrat Pedro Castellano va matisar que “no hi ha cap dada en el sumari sobre aquest tema”. La dona va agrair l’aclariment del jutge: “Em deixa en pau”, va concloure.