La Fúmiga anuncia la seua retirada dels escenaris per al 2026

La banda valenciana La Fúmiga va anunciar ahir a la vesprada a través d’un vídeo molt emotiu a les seues xarxes socials, que el 17 d’octubre de 2026 al Sant Jordi Club de Barcelona i el 24 d’octubre al Roig Arena de València, farà els últims concerts de la seva trajectòria per acomiadar-se dels seus seguidors.

El compte enrere ha començat. La Fúmiga arriba a la seua fi, i amb ella, més d’una dècada d'història, música i germanor. Tot s'acaba, sí, però ho farà per la porta gran.

El darrer concert de La Fúmiga al Roig Arena de València no serà tan sols un comiat, sinó un punt final èpic, una fita ineludible per a tothom, d’un grup que ha marcat una generació. A més, serà la primera vegada que un grup de música en valencià actuarà al Roig Arena per a 18.000 persones. En aquest sentit, cal destacar la transversalitat de La Fúmiga, que ha estat capaç de trencar sostres arribant a un públic que mai havia consumit música en valencià.

La Fúmiga ha anunciat que els dos concerts de comiat seran especials i únics, plens de sorpreses que s’anunciaran més endavant, col·laboracions de grups amics que no es volen perdre un dia tan especial. Seran una celebració i, alhora, un homenatge a la música popular del País Valencià: la que neix als carrers, amb xarangues i cercaviles; la de les societats musicals i les bandes, vertebradores d’un teixit social, festiu i cultural incomparable. I, com era d’esperar, també als grups que els han inspirat i als que vindran. Una manera molt genuïna i molt pròpia de La Fúmiga de reivindicar les arrels i, al mateix temps, projectar l’horitzó del futur.

El grup s’acomiadarà definitivament en el seu moment més dolç i de més popularitat, després d’haver actuat en els principals festivals i ciutats del país, amb aquestes dues cites, volen dir adeu, en dos espais molt rellevants i significatius.

La Fúmiga: una mica d'Història

La Fúmiga no és només una banda: és un relat col·lectiu. Nascuda a Alzira el 2012, ha sabut transformar l’esperit festiu de les xarangues en un projecte que, en poc més d’una dècada, ha recorregut festivals i places, convertint-se en una icona de la música popular. Amb onze músics a l’escenari i una energia inesgotable, La Fúmiga ha sabut unir la tradició de banda valenciana amb les noves sonoritats urbanes i festives, sempre amb el valencià com a llengua d’expressió i amb la defensa dels drets humans, dels valors feministes, antifeixistes i la diversitat com a bandera.

Els seus orígens estan lligats a la Societat Musical d’Alzira, on molts dels integrants es van formar i on el 2012 van unir-se en una xaranga. Aquells passacarrers i nits d’estiu, als voltants de la Muntanyeta de Sant Salvador, van ser la llavor d’un somni: una colla d’amics fent sonar tant èxits comercials com cançons d’Obrint Pas, Txarango, Aspencat o La Gossa Sorda, amb la convicció que la música valenciana podia ser festa, orgull i comunitat. El nom triat, La Fúmiga, ja contenia la seva essència: escampar alegria i melodies com qui rega un camp.

El 2017 marca el punt d’inflexió amb “Mediterrània”, produïda per Mark Dasousa, que esdevé un autèntic himne generacional que els obre les portes al gran públic. Aquella cançó, reconeguda amb un disc d’or, simbolitza el pas definitiu de la xaranga a la banda de referència. El disc Espremedors (2019) recull aquella embranzida amb premis i reconeixements; l’EP Pròxima parada (2020), amb “Havia de passar”, també disc d’or, esdevé refugi d’esperança en plena pandèmia; Fotosíntesi (2021) consolida la maduresa artística i els catapulta; i Tot està per fer (2024), amb col·laboracions de Figa Flawas, Ginestà, Naina o The Tyets, confirma la seva condició de referents generacionals. Reconeguts en el sector professional com una de les bandes amb millor directe de l’escena, La Fúmiga, ha bastit un espectacle poderós que fica en valor els instruments de vent i una connexió amb el públic basada en l’empatia i la senzillesa.

Amb La Fúmiga s’acaba una manera d’entendre l’escenari i la vida: festiva, reivindicativa, alegre i vitalista. Però el seu llegat continuarà viu allà on algú cante “Mediterrània” a ple pulmó.