La fundació de l’arquebisbe de València es va aliar amb la trama del cas Azud en un concurs falsejat d’un hospital

Una fundació de l’Arquebisbat de València va fer pactes inconfessables amb la trama de presumpta corrupció massiva del cas Azud per construir un hospital universitari privat, projecte que finalment no es va dur a terme. Per a l’operació (iniciada a partir del 2011), l’empresari Jaime Febrer i la Fundació Universitat Catòlica de València, amb l’assessorament del conegut despatx d’advocats Broseta, van crear una societat anomenada Ética y Salud S. XXI SL que va obtindre documentació sensible de l’adjudicació des de dins de l’Ajuntament de València. El lletrat José María Corbín, cunyat de l’alcaldessa Rita Barberá, va cobrar una comissió de 63.720 euros per un pretés assessorament jurídic del qual els investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil no han trobat cap rastre.

La presumpta xarxa corrupta, segons un informe de l’UCO incorporat al sumari del cas Azud, a què ha tingut accés elDiario.es, va aconseguir la modificació del pla general d’ordenació urbana (PGOU) de València per a la rectificació dels solars on pretenien construir un hospital universitari privat en el barri de Campanar.

En una primera fase, la Universitat Catòlica de València (UCV) va signar un conveni marc de cooperació amb la mercantil Inverso SL, vinculada a l’empresari Jaime Febrer, per a “conjuminar esforços i recursos amb vista a fer efectiva” la posada en marxa de l’hospital universitari. La fundació de la UCV, el màxim responsable de la qual era l’arquebisbe de València llavors, Carlos Osoro, va col·locar al capdavant de l’operació Juan Morote Sarrión, directiu de la institució educativa catòlica.

La universitat privada, que va comptar amb el suport de l’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps, depén d’una fundació opaca que ha arribat a tindre set milions d’euros de patrimoni en una Sicav. El 2014, Juan Morote va ser destituït per desavinences amb el rector i pocs mesos després la Universitat Catòlica va eixir de la Sicav.

La firma Inverso SL, més tard transformada en Ética y Salud S. XXI SL, va decidir contractar el conegut despatx Broseta i, concretament, l’advocada Rosa María Vidal (amb uns honoraris entre 10.000 i 12.000 euros), malgrat que ja tenia contractat el lletrat José María Corbín. L’UCO sosté que el paper de Corbín era propiciar la “viabilitat o afavorir” els projectes per les seues “relacions” familiars amb Rita Barberá i amb el vicealcalde llavors Alfonso Grau.

“No s’ha trobat cap dictamen, informe, estudi, cap esbós” de la pretesa assessoria del cunyat de la difunta alcaldessa, indica l’UCO. Els pagaments dels honoraris fantasma de Corbín, indica l’UCO, van comptar amb la “connivència” de Juan Morote, l’home col·locat per la Universitat Catòlica en l’operació.

Les agendes de l’empresari ressenyen les reunions amb Grau per a tractar prèviament el projecte. Els investigadors de l’institut armat també han detectat que mesos abans de l’adjudicació del projecte, la presumpta xarxa ja tenia la documentació sobre els tràmits de la modificació del PGOU, finalment aprovat.

La firma de Jaime Febrer, sosté l’UCO, “hauria participat, de connivència amb membres de l’Administració pública, en la confecció de les bases del concurs” per introduir-hi “aspectes que, en més o menys mesura, resultaven concordes als seus interessos empresarials”.

Així doncs, la presumpta xarxa corrupta hauria aprofitat, previ pagament, la “influència” de José María Corbín a l’Ajuntament de València governat per la seua cunyada. Un document intervingut en els registres, l’autoria dels quals s’atribueix a Corbín, diu: “Parlant amb ella, entenc que li agradarà”. “Pel context”, els investigadors dedueixen que es refereix a la seua cunyada, l’alcaldessa Rita Barberá.

El document amb les bases del concurs per a la concessió de la parcel·la de domini públic municipal destinada al centre sanitari i universitari “resulta de rellevància especial”, segons l’informe incorporat al sumari per la seua “aparent” confecció per part de l’empresa de Jaime Febrer. El document oficial publicat finalment pel consistori “té parts o aspectes introduïts per l’empresa interessada en el concurs”.

“Flux de comunicació” de la trama i els funcionaris

L’UCO ha analitzat una cadena de correus electrònics entre membres de l’entramat empresarial de Febrer i lletrats de Broseta com Fernando Cacho, José Daniel González i Rosa Vidal. El seu contingut demostraria, a judici policial, que “més d’un any abans” en la societat de l’empresari “ja es treballava en la confecció d’aquestes bases del concurs”. El document presenta moltes similituds quant a l’estructura amb el document final publicat per l’ajuntament més d’un any després, i hi figuren algunes dades concretes del contracte“, rebla l’informe.

A més, segons els correus electrònics intervinguts per la Guàrdia Civil, l’empresari Jaime Febrer va enviar el document a Carlos Masiá León, exgerent de l’empresa pública municipal Aumsa i investigat en la causa. Un mes abans que se signaren les bases del conveni, Febrer ja manejava un document escanejat “l’origen del qual seria l’Ajuntament de València i que es correspondria amb un esborrany d’aquestes bases”.

Les perquisicions evidencien “l’existència d’un flux de comunicació i influència, directe o indirecte, entre els funcionaris de l’Ajuntament de València que haurien confeccionat aquestes bases” i el personal de l’empresa de Febrer. Es tracta de María Dolores Cruz Selva, cap de secció de propietats immobiliàries; José Luis Camarero Gómez, cap de secció de l’oficina tècnica de patrimoni; Carmen Saurí Rodrigo, cap del servei de patrimoni, i Manuel Latorre Hernández, secretari de l’Ajuntament. Tots, llevat Manuel Latorre, figuren com a investigats en el cas Azud.

El Grupo Nisa, de la competència en el sector sanitari, va interposar un recurs davant el servei de patrimoni de l’Ajuntament, que el va desestimar. El vicealcalde Alfonso Grau li hauria facilitat a Juan Morote, l’alt càrrec de la Universitat Catòlica destinat per l’Arquebisbat de València per a aquesta operació, el recurs de l’empresa de la competència.

Morote, que més tard va ser rector de la Universitat Europea de Madrid, va reexpedir per correu electrònic a l’empresari Jaime Febrer el recurs amb un advertiment: “Alfonso m’ha insistit en la confidencialitat del document, perquè porta els segells interns de l’Ajuntament”. En un correu electrònic posterior, Morote remet a Febrer i a Grau unes “notes per a la contestació al recurs de Nisa amb relació al concurs per a l’adjudicació de la parcel·la demanial”.

El Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de València va desestimar finalment el recurs del Grupo Nisa el 2016. Aquell any, quan el PP ja havia perdut el poder a l’Ajuntament de València, el consistori va arxivar l’expedient de l’hospital privat “per desistiment dels interessats”.