La Generalitat Valenciana ha denegat l’entrada a Espanya a través del port de València de 20.000 tones de residus urbans i 15.000 de llots tòxics per a ser tractats i utilitzats en depuradores i cimenteres. Només el volum de fangs que l’empresa Sociedad Agricultores de la Vega (SAV)-Depuración Aguas del Mediterráneo (DAM) volia introduir a través del port de València és equivalent al 4% dels llots de depuració d’aigües que generen els cinc milions de valencians en tot un any.

La consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha emés sengles informes tècnics negatius a la petició de l’empresa SAV-DAM, gestora privada de desenes de depuradores públiques valencianes, d’introduir aquests residus. L’argument esgrimit per Mollà per a oposar-se a la seua arribada no és cap altre que l’admissió d’aquests fangs i deixalles amb origen a Nàpols –on SAV-DAM té una depuradora– incompleix la normativa.

Es tracta, segons Mollà, “d’una quantitat desmesurada de residus, per als quals no hi ha capacitat suficient de tractament a la Comunitat Valenciana actualment i que, si s’admeteren, suposaria un tractament pitjor dels residus propis de la Comunitat”. “Els principis de l’economia circular haurien d’anar en contra del trasllat de residus domèstics i assimilables”, afirma la consellera.

La Conselleria d’Agricultura i Desenvolupament Rural ha traslladat al Ministeri de Medi Ambient un informe en què explica la denegació de l’entrada d’aquests residus i llots tòxics perquè avale la decisió definitiva. L’empresa pot també recórrer els informes tècnics, encara que a preguntes d’eldiario.es no ha volgut donar la seua versió sobre la petició. La sol·licitud, afirmen, parteix de la delegació de SAV-DAM a Itàlia.

A la Comunitat Valenciana els llots es tracten en les depuradores públiques de l’Entitat de Sanejament d’Aigües Residuals (Epsar), que gestionen empreses privades. El 89% de les 373.107 tones de matèria humida de llots generada per les plantes s’aplica al camp com a adob agrícola després d’uns controls estrictes i l’altre 11% es valora per a energia. En el cas de la petició de SAV-DAM, els fangs procedents de Nàpols anaven destinats a la crema com a energia en cimenteres.

Aquesta forma d’eliminació de residus ha sigut molt acotada per la legislació que va impulsar el Govern valencià d’esquerres la legislatura passada.

La Comunitat Valenciana no havia rebut mai una petició de tractar llots i residus provinents de l’estranger, encara que sí de dins d’Espanya. Sobretot des de les Balears, que dispara la seua generació de llots de depuració d’aigües en la temporada estival. Més en els últims anys, en què el govern de progrés balear va posar traves insuperables a la incineració de fangs que havia implantat el PP.

Fonts del sector consideren molt perillós el transport marí de residus i llots i el vinculen als increments recents del bacteri E. coli en aigües valencianes, que en les últimes setmanes ha obligat a tancar unes quantes platges de la costa valenciana. “És molt difícil detectar si un vaixell amb llots derivats de la depuració d’aigües solta una part de la seua càrrega a trenta milles de la costa. En l’aigua de mar es dissolen, però el corrent els porta a la costa i dispara els tòxics en els mesuraments que es fan per decretar aptes les platges”, expliquen les mateixes fonts.

De la seua banda, Sociedad Agricultores de la Vega també treballa en la recollida de fem de nombrosos municipis de la Comunitat Valenciana. Segons els diferents consorcis zonals, els residus es valoren en plantes prèviament al seu soterrament en abocadors. Per exemple, a la ciutat de València i l’àrea metropolitana els fems se separen en les plantes de Manises i Quart de Poblet i s’enterren en el macroabocador de Dosaigües, a l’interior del territori valencià.

La Comunitat Valenciana genera al voltant de dos milions de tones de residus urbans l’any, per la qual cosa les 20.000 tones arribades de Nàpols equivaldrien a l’1% del total. Els fems arribats d’Itàlia pretenien portar-se a un abocador de Requena, també a l’interior de València.