La Generalitat Valenciana reclama 1.500 milions d’euros anuals al Govern com a compensació per l’infrafinançament

El Govern valencià que presideix Carlos Mazón reclama al Govern central una compensació anual de 1.500 milions d’euros per l’infrafinançament valencià. La consellera d’Hisenda, la popular Ruth Merino, ha encomanat es experts en finançament autonòmic que actualitzen el treball elaborat el 2017 per a acudir amb noves dades al Ministeri d’Hisenda i plantejar la proposta valenciana de reforma del sistema.

“Volem ser rigorosos amb els números i amb les dades tècniques i refrescarem totes les xifres referents tant al sistema de finançament com a aquest fons d’anivellament”, ha explicat la titular d’Hisenda, que planteja, com els seus antecessors, una compensació mentre s’aprova el sistema que està caducat una dècada i relega la Comunitat Valenciana a la cua en finançament. Per a Merino, “reformar el sistema de finançament és complex i la cosa més fàcil és no enfrontar-se a aquesta reforma”. No obstant això, ha considerat que aprovar un fons d’anivellament “és senzill”: “Es tracta de prendre la decisió i de voler fer-ho i per això ho demanaré on calga, com calga i davant qui calga”, ha insistit.

La titular d’Hisenda s’ha reunit dimecres amb la comissió nomenada per les Corts Valencianes, de què formen part Eusebio Monzó, secretari autonòmic d’Hisenda i Finançament; Vicent Cucarella, síndic major de la Sindicatura de Comptes de la CV; Nicolás Jannone, director general de Finançament; Francisco Pérez, catedràtic emèrit de la Universitat de València i director de l’IVIE; José Antonio Pérez, de la Universitat Politècnica de València; Rafael Beneyto Cabanes, analista financer; Ángeles Pla Vall, de la Universitat de València i Juan Pérez Ballester, investigador de l’IVIE. També ha anunciat que ja s’ha posat en marxa el procés per a convocar pròximament a la Comissió Mixta Consell-Corts per a informar sobre les accions del Consell en la reforma del finançament després de l’últim Consell de Política Fiscal i Financera.

Preguntada per la condonació del deute, un compromís de Pedro Sánchez en la seua investidura amb ERC, Merino ha assenyalat que és “important, però el més important, el prioritari, és una altra cosa, la reforma del sistema i el fons d’anivellament”, ha assenyalat. Vox, el seu soci de Govern, està en contra d’aquesta mesura, cosa que suposa una fallida en la posició de l’executiu. El vicepresident del Consell i dirigent de Vox, Vicente Barrera, va afirmar en una entrevista amb Europa Press que la condonació del deute a les autonomies “és un caramel·let perquè callem davant l’amnistia” i va emfatitzar que la proposta que està damunt de la taula “no és una condonació”, ja que “aquests diners continuen devent-se”, però “canvien de sac”.

Els experts que componen la comissió avalen la condonació del deute valencià, fruit la major part –entre un 70 i un 80%– de l’infrafinançament agreujat. El director de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), Francisco Pérez, en representació de la Comissió d’Experts, ha destacat que la reunió ha servit per a comprovar l’interés i mantindre la col·laboració en una qüestió clau. Preguntat sobre la condonació del deute i la quantitat que hauria d’afectar, Pérez ha rebutjat donar xifres concretes, ja que s’analitzaran en el treball encomanat. No obstant això, ha considerat que la condonació del deute és, a parer seu, possible per tal com “l’origen era un infrafinançament constatable”.

L’economista ha recordat que ja el 2017 va afirmar, en el seu vot particular al dictamen de la comissió d’experts nacional, que en el cas valencià “no existia el que tècnicament es diu el risc moral” que llevar deute a qui “gasta molt oblidant quines són les seues possibilitats”. L’investigador també ha assenyalat que l’infrafinançament respon a dues qüestions: tant la que genera el mateix sistema per a totes les autonomies com el cas concret valencià, la singularitat. “El que pensem és que aquestes dues causes de l’infrafinançament han de ser tingudes en compte per a sanejar la posició de les comunitats autònomes i tornar a una situació de normalitat, que no és la del finançament per canals extraordinaris com pot ser el FLA, sinó el finançament acudint als mercats. Això seria bo”, ha assenyalat.

D’altra banda, l’executiu autonòmic treballa en una cimera per a la reforma del sistema de finançament i busca aliats entre les comunitats infrafinançades. A més de Múrcia i Andalusia, el Consell explora la col·laboració amb Castella-la Manxa, l’única de signe socialista, perquè considera que està en “una situació similar pel que fa al finançament”. Fins hui, els de García-Page s’han mantingut en una posició contrària a la de la Comunitat Valenciana respecte al càlcul de la població ajustada i els criteris del futur model de finançament.