Guerra bruta contra la jutgessa de la DANA: un advocat va gravar “subreptíciament” el seu marit i la seua filla menor d’edat

En la causa de la DANA està produint-se una “deriva aberrant”, acceptada “sense complexos” per part de les defenses dels investigats, l’exconsellera Salomé Pradas i l’e-secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso. Així ho afirma la instructora, Nuria Ruiz Tobarra, en una rotunda interlocutòria en què es defensa, per primera vegada i aferrissadament, de l’ofensiva descarada que, per terra, mar i aire, pretén capgirar el procediment i transformar la causa en una investigació a la magistrada mateixa i al seu marit, Jorge Martínez Ribera, titular del Jutjat d’Instrucció número 4 de València.

La gota que ha fet vessar el got han sigut les fotografies del matrimoni que circulen habitualment en determinats mitjans digitals compromesos a atacar la instrucció. Nuria Ruiz Tobarra, com la immensa majoria de jutges a Espanya, cuida molt la seua privacitat i evita, en la mesura que siga possible, la difusió de la seua imatge, malgrat instruir una de les causes judicials d’Espanya més delicades, amb el rerefons de 228 víctimes mortals per un presumpte delicte d’homicidi imprudent.

Ok Diario va publicar les primeres imatges de la instructora i del seu marit. En una de les fotografies apareixen els dos magistrats en la sala, xarrant amb la lletrada de l’Administració de Justícia (LAJ). D’on van eixir les imatges?

La jutgessa ho ha aclarit en la interlocutòria: afirma que va ser un dels lletrats el que, una vegada es va desconnectar l’Arcont (el sistema que registra les declaracions judicials), va continuar amb la seua càmera connectada telemàticament mitjançant l’aplicació Webex. Així va aconseguir continuar veient la imatge de la sala sense que ningú el vera, “gravant subreptíciament tots els que hi entraven”, segons explica la magistrada.

El desconegut advocat va aconseguir gravar l’escena. “No sols [em va gravar] a mi i el meu marit, sinó fins i tot la meua pròpia filla, menor d’edat, que també va entrar a la sala aquell dia, després de la pràctica de la declaració”. El marit estava en la sala després de la declaració perquè treballa en la mateixa Ciutat de la Justícia de València en què, fins fa poc, tenia la seu provisional el Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja.

Les imatges del matrimoni en la sala es van capturar després d’una declaració en què no hi havia massa advocats connectats. “Ha de recalcar-se això especialment: algun lletrat del procediment va gravar la meua filla menor d’edat, cosa que és absolutament repugnant”. No obstant això, la magistrada no sembla tindre identificat quin lletrat en concret va gravar l’escena.

D’altra banda, la jutgessa recorda a José María Bueno Manzanares que, al contrari del que insinuava, els “fotogrames que circulen mai poden correspondre a la gravació d’una declaració, atés que no se’n facilita cap és a les parts”.

Les “informacions insultants” contra la jutgessa

El pretés paper del marit de la jutgessa en la instrucció de la causa ha sigut un dels arguments principals de les queixes que les dues defenses han presentat davant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), sempre al·ludint a les informacions publicades, que no sempre han sigut massa encertades. La Fiscalia Provincial de València va haver de desmentir, mitjançant un comunicat, la informació d’un mitjà digital sobre el pretés malestar en el ministeri públic amb la pretesa “intromissió” del marit en la causa. També Jutges i Jutgesses per a la Democràcia va desmentir que el magistrat Jorge Martínez Ribera formara part de l’associació progressista, com afirmava falsament un mitjà.

Nuria Ruiz Tobarra considera que les “informacions insultants” i la “campanya difamatòria”, d’un “masclisme atroç”, s’han instal·lat en una “basta” estratègia de defensa que pretén apartar-la del procediment a la força.

La defensa d’Emilio Argüeso, que exerceix el lletrat José María Bueno Manzanares, va registrar un escrit el 31 de juliol passat en què sol·licitava que la lletrada de l’Administració de Justícia certificara si el marit de la magistrada, Jorge Martínez Ribera, havia participat en interrogatoris de la causa (“si és que ho ha fet”) o en la “redacció de resolucions”, entre altres insinuacions de mitjans digitals de dretes dels quals es feia ressò.

Una “violació de tots els principis deontològics”

La jutgessa lamenta que les peticions de prova del lletrat amb les insinuacions sobre el pretés paper del seu marit en la instrucció de la causa “violen frontalment tots els principis més elementals de deontologia professional”. Una “violació de tots els principis deontològics”, abunda la jutgessa, “assumida sense cap complex” per part de l’advocat d’Emilio Argüeso en el seu escrit.

La magistrada instructora també considera que l’escrit del lletrat no és més que un “desficaci processal”. L’advocat demanava, quasi a tall de provocació, que la lletrada de l’Administració de Justícia (LAJ) certificara l’autoria de les resolucions de la jutgessa (que, d’altra banda, estan totes firmades digitalment). “Cosa que seria tant com acusar de falsedat les LAJ respectives”, afig.

Així doncs, la jutgessa ha decidit obrir una peça separada per a “determinar la procedència” de la sanció al lletrat José María Bueno Manzanares, que exerceix la defensa d’Argüeso, pel contingut d’un escrit en què llançava greus insinuacions sobre el matrimoni de magistrats.

Una instrucció “àmplia”, segons el Tribunal Suprem

L’ofensiva contra la magistrada referma, a més, després que la secció segona de l’Audiència Provincial de València avalara unànimement les principals decisions de la jutgessa instructora, especialment la imputació de Pradas i d’Argüeso.

La jutgessa també recorda que, tal com va informar elDiario.es, el Tribunal Suprem considerava en una interlocutòria del mes de juliol passat que la investigació de la jutgessa de Catarroja era “àmplia”. “Aquesta instrucció qualificada d’àmplia pel Tribunal Suprem, adjectiu que agraïsc, i que per descomptat ignora el lletrat [d’Argüeso], com ignora aquest lletrat les actuacions successives de l’Audiència Provincial, no és assumida pel lletrat Sr. Bueno, com tampoc pel lletrat de l’altra defensa [de l’exconsellera Pradas, l’advocat Eduardo de Urbano]”, conclou la magistrada.

Buenoo Manzanares ha protagonitzat alguns dels desficacis més sonats en la causa. Fins i tot ha arribat a demanar, unes quantes vegades, que se sotmetera a un examen psiquiàtric el cap de Climatologia de l’Aemet a València, José Ángel Núñez, un dels principals testimonis del procediment.

Querella de Manos Limpias amanida amb faules de Miguel Bernad

El mateix lletrat va propiciar l’expulsió de Manos Limpias de la causa. Bueno Manzanares es va definir en una entrevista en La Razón el 15 d’abril passat com el “cap dels serveis jurídics” del pseudosindicat. La magistrada va detectar una incompatibilitat entre la personació com a acusació popular de Manos Limpias amb l’exercici de la defensa d’Argüeso per part de Bueno Manzanares, cosa que va propiciar l’expulsió de la causa del pseudosindicat.

Manos Limpias va presentar posteriorment una querella contra la magistrada pels presumptes delictes de prevaricació i coaccions. El secretari general del pseudosindicat, Miguel Bernad, va aprofitar la roda de premsa de presentació del seu primer escrit (que va ser inadmés per un error formal) per a ventilar una greu faula sobre el nombre de morts (228, entre ells una dona embarassada de huit mesos). Bernad va reconéixer en el mateix acte que s’ho havia inventat.