La Hisenda i la Fiscalia mexicanes investiguen vendes per davall del preu de mercat de Bankia i CaixaBank a la Riviera Maya

La Hisenda i la Fiscalia mexicanes han obert una investigació sobre les vendes que han dut a terme les societats de Bankia i CaixaBank en l’operació urbanística Grand Coral, que també investiga a Espanya l’Audiència Nacional per la pèrdua de 750 milions que van generar empresaris i banquers a les entitats rescatades Bancaixa i Banc de València. El fisc del país nord-americà ha sol·licitat a les entitats bancàries espanyoles que detallen les vendes i el valor corresponent, petició que consideren com a ordinària, “com fan cada any”.

La informació l’ha avançada el periòdic mexicà Excelsior i té relació amb notícies publicades per eldiario.es l’agost del 2018, en què es va revelar que Bankia va vendre apartaments de luxe a la Riviera Maya per 354.000 dòlars que es van revendre per 1,3 milions al cap de dues setmanes. Segons la informació de l’Excelsior, la investigació de la Fiscalia es va iniciar al gener “per presumptes operacions fraudulentes, simulació de compravenda d’immobles i evasió fiscal”.

“La perquisició que va iniciar al gener involucra les empreses Proyectos y Desarrollos Hispanomexicanos S.A., Inmobiliaria Piedra Bolas S.A. i Playa Paraíso Maya, propietat de Bankia i CaixaBank. Aquestes companyies, d’acord amb la investigació en curs, van efectuar la venda de béns immobles simulant el seu valor, principalment en les zones de la Baixa Califòrnia i la Riviera Maya, en perjudici de la hisenda local, estatal i federal. Operacions que poden ser constitutives d’un delicte fiscal i de blanqueig de capitals”, expliquen les mateixes fonts, que aporten també documentació.

És a dir, les compres a baix preu i la venda posterior, sospiten les autoritats mexicanes, podrien amagar moviment de diners negres i l’evasió fiscal corresponent.

A preguntes d’aquest periòdic, fonts de les entitats financeres expliquen que els actius de Grand Coral van estar tres anys a la venda i que s’hi van interessar centenars d’inversors. “I cap no va voler pagar més del que han pagat. Si ho haguérem pogut vendre per més diners, ho hauríem fet”, asseguren. A més, de les “sis o set” operacions dutes a terme “les vendes es van declarar i es van assumir els impostos corresponents” a Mèxic.

Dos dels acusats principals per l’Audiència Nacional, els empresaris Juan Vicente Ferri i José Salvador Baldó, s’enfronten a dotze anys de presó i a una multa de 88 milions d’euros pel forat que va generar aquesta inversió en Bankia. En un dels escrits de la defensa, els acusats han criticat les vendes dels actius a la Riviera Maya per part de l’entitat que presideix José Ignacio Goirigolzarri. 

Segons els processaments, la informació aportada per Bankia evidencia que s’han venut apartaments “per preus irrisoris, injustificadament baixos respecte del valor de mercat”.

El cas més cridaner, expliquen en l’escrit presentat en l’Audiència Nacional que va publicar eldiario.es, és la promoció Marea Azul, on hi ha hagut una “disminució del 73% sobre el preu mitjà de les vendes acumulades el 2011 i del 72% respecte de les vendes fins al 2016”. Bankia va traspassar 188 apartaments per un preu mitjà de 219.361 dòlars i el comprador va revendre 21 d’aquests immobles a un preu mitjà d’1.121.000 dòlars americans “en tot just dues setmanes”. Una pilota urbanística en tota regla per al comprador.

En el cas concret d’un apartament de luxe de 300 metres quadrats i quatre dormitoris –el 233-nord de Marea Azul– el va vendre l’entitat financera nacionalitzada per 354.125 dòlars i el comprador l’ha posat a la venda per 1.317.384 dòlars. Una plusvàlua d’un milió d’euros amb només 14 dies en cartera.

En la promoció Nick Price passaria una cosa semblant. Bankia i CaixaBank han venut 82 habitatges a un preu mitjà de 149.968 dòlars i el comprador els ha traspassats al cap de poc temps a un preu mitjà de 469.250 dòlars. Això asseguren els ja processats, ja que “representa un descompte del 62% respecte del preu mitjà de venda indicat per la mateixa Bankia Hàbitat en l’informe intern del febrer del 2012”.

Els processaments reiteren que les entitats financeres “han malvenut els actius ressenyats, a preus desproporcionadament inferiors al valor de mercat, i han generat un autèntic escàndol en el sector immobiliari de Mèxic”. Segons els comptes de Ferri i Baldó, Bankia i CaixaBank haurien deixat d’ingressar 219 milions de dòlars americans “amb el perjudici corresponent per als seus accionistes”, 169 en la promoció Marea Azul, 26 en Nick Price i 24 milions de dòlars en la Lorena Ochoa.

Els perits del Banc d’Espanya qüestionen la taxació inicial de Tinsa i Tinsa Mèxic “perquè no està garantida la independència del signant”. Però la realitat és que Bankia i CaixaBank, també creditor de Grand Coral encara que sense accionariat públic, han venut a un preu molt inferior al que posteriorment s’han revenut.

Aquestes operacions immobiliàries han generat bastant revolada en la premsa mexicana local perquè han fet saltar per l’aire el mercat immobiliari. De fet, han motivat l’inici d’una investigació de la Fiscalia i el fisc mexicans.

L’entitat bancària, amb un 60% que és propietat de l’Estat, ha defensat el procés de desinversió dut a terme en les participades immobiliàries. Primer, perquè era una exigència de la UE; segon, perquè el mercat immobiliari estava afonat, i tercer, perquè les societats venudes tenien deutes ben importants. És més, apunten que alguns dels béns que es van comprar com a primera línia de Playa del Carmen a la Riviera “estaven a 15 quilòmetres del mar”. “I això no val el que van dir que valia”, sentencien.