Bankia va vendre apartaments de luxe a la Riviera Maya per 354.000 euros que es van revendre per 1,3 milions al cap de dues setmanes

El procés de desinversió de Bankia en les participades immobiliàries de Bancaixa i Caja Madrid continua generant molts dubtes, tant en partits com Podem, que considera que estan malvenent-se els actius, com en els socis de l’entitat en aquestes operacions. La majoria d’aquests accionistes estan immersos en processos penals arran de les denúncies de la Fiscalia Anticorrupció, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) o el mateix banc presidit per José Ignacio Goirigolzarri per tal com s’hi han detectat nombroses irregularitats.

La setmana passada, l’Audiència Nacional va processar l’expresident de la Generalitat i exvicepresident de Bankia, José Luis Olivas, pel forat de 750 milions que operació Grand Coral va generar en l’entitat. Segons la magistrada instructora del cas, es va finançar el projecte sense informes de risc i sense criteris econòmics, amb la intenció de beneficiar els empresaris Juan Vicente Ferri i José Salvador Baldó. S’investiguen delictes d’apropiació indeguda, administració deslleial i blanqueig de capitals.

En un dels últims escrits presentats el mes de juliol passat per Ferri i Baldó abans de ser processats evidència –amb diversos informes aportats– que Bankia –també CaixaBank, que és creditora en l’operació– van vendre a un preu inferior al de compra apartaments que haurien impedit recuperar una part important del capital fallit en aquesta operació a la Riviera Maya mexicana. En concret, apunten els empresaris, 219 milions d’euros que haurien ajudat a recuperar una part dels 750 milions fallits coberts posteriorment per l’Estat a través del rescat bancari.

Segons els processats, la informació aportada per Bankia evidencia que s’han venut apartaments “per preus irrisoris, injustificadament baixos respecte del seu valor de mercat”.

El cas més cridaner, expliquen en l’escrit presentat en l’Audiència Nacional a què ha tingut accés eldiario.es, és la promoció Marea Azul, on hi ha hagut una “disminució del 73% sobre el preu mitjà de les vendes acumulades el 2011 i del 72% respecte de les vendes fins al 2016”. Bankia va traspassar 188 apartaments per un preu mitjà de 219.361 dòlars i el comprador va revendre 21 d’aquests immobles a un preu mitjà d’1.121.000 dòlars americans “en a penes dues setmanes”. Una pilota immobiliària en tota regla per al comprador.

En el cas concret d’un apartament de luxe de 300 metres quadrats i quatre dormitoris –el 233-Norte de Marea Azul– el va vendre l’entitat financera nacionalitzada per 354.125 dòlars i el comprador l’ha posat a la venda per 1.317.384 dòlars. Una plusvàlua d’un milió d’euros només mantenint-lo 14 dies en cartera.

En la promoció Nick Price passaria una cosa semblant. Bankia i CaixaBank han venut 82 habitatges a un preu mitjà de 149.968 dòlars i l’adquirent els ha traspassats al poc de temps a un preu mitjà de 469.250 dòlars. Això asseguren els ja processats, “representa un descompte del 62% respecte del preu mitjà de venda indicat per la mateixa Bankia Habitat en el seu informe intern de febrer del 2012”.

Els denunciats reiteren que les entitats financeres “han malvenut els actius ressenyats, a preus desproporcionadament inferiors al seu valor de mercat, i han generat un autèntic escàndol en el sector immobiliari de Mèxic”. Segons els comptes de Ferri i Baldó, Bankia i CaixaBank haurien deixat d’ingressar 219 milions de dòlars americans “amb el perjudici corresponent per als seus accionistes”, 169 en la promoció Marea Azul, 26 en Nick Price i 24 milions de dòlars en la Lorena Ochoa.

Els perits del Banc d’Espanya qüestionen la taxació inicial de Tinsa i Tinsa México “perquè no està garantida la independència del signant”. Però la realitat és que Bankia i CaixaBank, també creditor de Grand Coral, per bé que sense accionariat públic, han venut a un preu molt inferior al que posteriorment s’han revenut. Els empresaris Ferri i Baldó demanen que se cite els taxadors perquè corroboren el valor que van atorgar a les propietats el 2013 i el 2015.

Aquestes operacions immobiliàries han generat bastant revolada en la premsa mexicana local, perquè han fet saltar per l’aire el mercat immobiliari.

L’entitat bancària, el 60% de la qual és propietat de l’Estat, ha defensat el procés de desinversió dut a terme en les participades immobiliàries. Primer, perquè era una exigència de la UE, segon, perquè el mercat immobiliari estava afonat i tercer, perquè les societats venudes tenien deutes importants.