“Negrín és el representant de l'elit cosmopolita oberta al món quan predominava el casticisme”
València homenatja a Juan Negrín, 'el seu' president del Govern de la República. La Generalitat i las Corts Valencianes han celebrat diversos actes al llarg d'aquest dimecres de desgreuge a l'últim president del Govern de la Segona República.
L'historiador Ángel Viñas ha oferit una conferència sobre el president en el Palau de la Generalitat, ple a vessar, en el qual ha posat en valor la figura de Negrín al costat de Patricio Azcárate, fill de l'ambaixador Pablo Azcárate, i un dels pocs amics del cap de Govern que encara sobreviuen.
Viñas va començar a estudiar a Negrín en els setanta de forma indirecta. En 1976, sent catedràtic en la Universitat de València, va realitzar la seua primera recerca sobre l'or de Moscou, una les suposades traïcions que parteix de la historiografia i que tant l'esquerra com la dreta no va saber perdonar al president, malgrat que “no està demostrada”. Des d'aqueix primer treball “reconec l'obligació moral de fer la meua humil aportació a contribuir a la recuperació de l'honor i de la veritat sobre un polític estomacat”, ha explicat l'historiador.
Autor de múltiples llibres sobre la segona república espanyola, ha introduït a un atent públic alguns aspectes sobre la vida i trajectòria de Negrín: “era una figura atípica; no va encaixar ni per la seua educació, ni per la seua carrera professional, ni per la seua posició política”, assenyalava Viñas.
“La historiografia pro-anarquista, pro-comunista, pro-sindicalista i pro-franquista ho van convertir en l'home de Moscou sense tenir proves”, explicava l'historiador, qui també ha incidit en els múltiples boicots que va patir el president des del seu Govern i la pèssima conjuntura que li va acompanyar. “En el 36 la situació era devastadora: els soviètics encara no havien tirat una mà, la banca bloquejava les divises i la política de no intervenció feia estralls”, ha insistit Viñas. No obstant açò, Negrín “l'home idoni per a dirigir la guerra amb mà de ferro”, és qui “exemplifica la resistència antifeixista a Espanya”.
Homenatge institucional
La Generalitat i el parlament valencià homenatgen i han realitzat aquest dimecres sengles actes de desgreuge al president del govern de la Segona República Juan Negrín, en el 80 aniversari del seu nomenament precisament quan València era capital de la República. En l'actual seu de les Corts Valencianes va ser on Manuel Azaña, president de la República, va atorgar a Negrín els poders com a cap de Govern el 1937, després de la crisi que va portar a la dimissió de Largo Caballero.
Negrín, nascut a Las Palmas de Gran Canaria el 1892, es va afiliar al PSOE al maig de 1929 i des de la proclamació de la República es va dedicar plenament a la política, abandonant la seua professió de metge, i la seua labor universitària. Pròxim al sector d'Indalecio Prieto, va ser triat diputat en les tres legislatures republicanes fins a constituir el primer Govern a València.
El president de les Corts, Enric Morera, al costat de representants del PSPV-PSOE, Compromís i Podem, ha rebut a la néta de l'últim cap de Govern de la Segona República, Carmen Negrín i al president de la Fundació Negrín, José Medina, en un acte al quual no han acudit representants del PP ni de Ciutadans.
Morera ha reivindicat Negrín com “un gran president” i símbol de la democràcia a Espanya, la figura del qual és fonamental recordar com a part de la memòria democràtica per a “evitar repetir errors passats”. “Ací fa 80 anys, durant la nit va ser nomenat primer ministre. Eren temps difícils i ha sigut el president més preparat que hem tingut”, ha recordat Morera. “Aquest és un acte de reparació, justícia i dignitat; el passat és el passat i la memòria s'ha de conrear, però no pot fer-se des de l'oblit”, ha assenyalat el president dels Corts.
La néta del president ha agraït que “finalment puguen celebrar-se aquests actes amb normalitat”, ja que la figura del seu avi ha estat condemnada a l'ostracisme des de la guerra (va ser fins i tot expulsat en els anys de postguerra pel seu partit, el PSOE, que no el va rehabilitar fins el 2008). “Hi ha qui prefereix homenatjar a qui va portar el país a la ruïna”, ha dit en referència als símbols franquistes que persisteixen en els carrers, “però és un honor aquest homenatge al meu avi. A Espanya la transició ha sigut molt lenta i amb aquests esdeveniments veiem canvis fonamentals”, ha conclòs la néta del president republicà.
Medina, president de la fundació, ha lliurat dos llibres per a la biblioteca dels Corts, un sobre la faceta científica de Negrín i un altre sobre la seua faceta humanista, un recopilatori i resum dels 15.000 documents del president que van ser traslladats per València, Madrid, Tolouse i Marsella per a poder salvar-los, fins que finalment van tornar a la família en els cinquanta.
Morera, per la seua banda, ha lliurat a la fundació una reproducció del taulell del sòl en el qual es va realitzar el nomenament de Negrín, un exemplar del diari El Mercantil Valenciano del 18 de maig del 1937 que arreplegava el seu nomenament i un llibre sobre el Palau dels Borja, seu del parlament valencià.
