El ionqui dels diners s’autoinculpa de manipular àudios per tombar dos casos de corrupció del PP valencià

Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, ha dinamitat l’estratègia de col·laboració amb la Fiscalia Anticorrupció que ha seguit durant sis anys. Després de l’inesperat canvi de lletrat, Benavent ha declarat dimecres davant el jutge del cas Taula i s’ha desdit de tot. Durant mitja hora, el ionqui dels diners ha assegurat que els enregistraments que va fer en secret a càrrecs rellevants del PP provincial de València, especialment al president de la Diputació de València llavors, Alfonso Rus, van ser “manipulades i editades” per ell i pel seu sogre, Mariano López, també processat en una de les deu peces separades que conformen la macrocausa.

A més, segons fonts jurídiques, la defensa de Benavent ha qüestionat la cadena de custòdia dels dos llapis de memòria que van aportar el seu exsogre i la diputada provincial d’Esquerra Unida llavors i hui consellera de la Generalitat Valenciana, Rosa Pérez Garijo, a la Fiscalia Anticorrupció i que contenen les deu hores d’enregistraments clandestins. També ha acusat la consellera d’haver filtrat els enregistraments a la premsa, conxorxada amb un altre investigat de la causa, en una clara referència al seu exsogre.

Benavent ha deixat caure que Pérez Garijo hauria arribat a una mena de pacte inconfessable amb el seu exsogre per salvar el contracte del centre d’atenció telefònica que tenia la seua empresa amb la Diputació de València, a pesar que l’adjudicació en cap cas es va renovar. L’home ha assegurat que, davant la filtració dels àudios més comprometedors a la premsa i en una situació de depressió i soledat, va procedir a donar un fals testimoniatge i encendre el ventilador en totes direccions: “Acusar per acusar a tothom”, ha declarat. A més, també afirma que les converses van “ser provocades” per ell a conveniència. 

L’al·ludida ha assegurat després de la declaració de Benavent que es va limitar a complir la seua obligació en l’oposició: “Em van arribar una sèrie d’enregistraments, vam fer una investigació i quan vam tindre coneixement de fets delictius molt greus havíem de posar-ho en mans de la Fiscalia”. Rosa Pérez Garijo ha acusat el ionqui dels diners d’intentar “carregar-se el cas”. “El seu objectiu és anul·lar el procediment”, afig la consellera de Transparència. 

El 2014, després d’haver tingut coneixement de l’existència de les cintes i d’haver obtingut informació abundant sobre una pretesa xarxa corrupta liderada per Alfonso Rus, Pérez Garijo va interposar la primera denúncia davant la Fiscalia Anticorrupció. Va ser el desencadenant de la investigació de Taula liderada per Anticorrupció i la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. Benavent, exgerent de l’empresa pública Imelsa, epicentre de la pretesa trama, va desaparéixer del mapa un temps. Va viatjar per uns quants continents fins que va tornar per col·laborar amb la justícia. 

Des del primer moment, va validar els enregistraments i va identificar cadascun dels personatges que parlen en els àudios. Algunes de les converses comprometedores han passat a la història de la memòria oral valenciana en matèria de corrupció del PP. La més llegendària és, sens dubte, la conversa en què participaven Marcos Benavent i Alfonso Rus en què se sent algú que compta bitllets: “mil, dos mil, tres mil, quatre mil (...) dotze mil. Dos milions de peles”. 

Sis anys després el ionqui dels diners’ assegura que va forçar les converses amb els seus interlocutors i que va editar els àudios. Aquest diari li ha preguntat pel motiu del seu canvi d’estratègia tan sobtat, però Benavent ha declinat contestar. L’investigat addueix que ja ha parlat durant molt de temps amb la premsa i que aquesta fase s’ha acabat. A l’eixida de la Ciutat de la Justícia, capcot en contrast amb l’eufòria de les seues aparicions públiques anteriors, uns joves li han cridat “corrupte” mentre es dirigia amb el seu advocat a buscar un taxi. 

Més important encara, la declaració de Benavent ha incidit en el fet que el registre del despatx del seu anterior advocat va ser il·legal. L’actuació revist una importància cabdal, ja que en aquell registre, l’UCO va intervindre la documentació que va permetre iniciar la investigació del cas Erial sobre la presumpta fortuna de l’exministre Eduardo Zaplana a l’estranger. Ara el ionqui dels diners titla de “muntatge contra Zaplana” la investigació contra l’expresident de la Generalitat Valenciana (una línia similar a l’argumentari expressat pel comissari Villarejo en una comissió d’investigació del Congrés). Benavent ataca així les línies de flotació de les dues causes més importants dels últims temps en els jutjats valencians. 

La doctrina del fruit de l’arbre enverinat

La instrucció d’unes quantes de les peces que conformen en cas Taula està ja acabada, amb la qual cosa serà en tot cas en les qüestions prèvies dels judicis orals respectius que l’Audiència Provincial de València haja de resoldre sobre les seues noves al·legacions. Encara que sembla complicat que l’estratègia de Benavent siga reeixida a curt o mitjà termini, tenint en compte la quantitat de proves addicionals que van aflorar arran de les cintes. Una altra cosa és el llarg termini. 

El nou argumentari de Benavent apunta clarament a la doctrina del fruit de l’arbre enverinat (si les proves s’obtenen de manera il·lícita, tota la causa completa es contamina). Una doctrina que el Tribunal Suprem ha usat per a tombar diverses causes i que s’adapta com un anell al dit a la nova estratègia de Benavent en el cas Taula. I, ja de passada, també en el cas Erial, que naix precisament del registre del despatx del seu antic advocat, en què l’UCO va intervindre un esquema de les preteses empreses pantalla de Zaplana en paradisos fiscals. Una altra cosa és si la jugada a llarg termini li pot eixir a compte al ionqui dels diners. 

La nova versió de Benavent contrasta amb la seua estratègia de col·laboració i les seues sonades aparicions públiques. L’exgerent de l’empresa pública Imelsa va construir un personatge, una mescla de murri penedit i místic renascut, amb gran èxit en els mitjans de comunicació. Marcos Benavent també va comparéixer en sengles comissions d’investigació tant en les Corts Valencianes com en el Congrés. 

El nou personatge es va batejar com un ionqui dels diners, una expressió molt gràfica que ha fet fortuna. El seu procés de rehabilitació davant la justícia i la societat, no obstant això, s’ha quedat a mitjan camí.