Isaura Navarro: “Les restriccions són necessàries, perquè tenim una tensió tremenda en atenció primària”

La que va ser diputada de Compromís Isaura Navarro va ser nomenada secretària autonòmica de Salut Pública i del Sistema Sanitari Públic el 21 de juny de 2019, a l’inici del nou mandat, en substitució de Narcís Vázquez. Tot i ser llicenciada en dret, la seua carrera política ha estat relacionada amb el sector sanitari. De fet, en la legislatura anterior va exercir el càrrec de portaveu de la Comissió de Sanitat en les Corts Valencianes. Com a secretària de Salut Pública, té un paper important en la gestió de la pandèmia pel fet de dependre d’aquesta àrea el departament d’epidemiologia.

La situació actual contrasta amb l’esperada quarta onada de la Setmana Santa, que a la Comunitat Valenciana pràcticament va ser inexistent.

Efectivament, no es va produir aquesta quarta onada gràcies, d’una banda, tant a les mesures que es van mantindre durant tota la Setmana Santa com el toc de queda o els tancaments perimetrals, i de l’altra a la conscienciació social de la necessitat de complir aquestes mesures, perquè ací són dues parts. Podem establir restriccions i recomanacions, però necessitem que la gent les complisca, perquè no hi ha un policia a la porta de cada casa, sinó que el que hi ha és una situació sanitària que requereix el compromís i la conscienciació de les persones que resideixen en aquesta comunitat i dels que venen a visitar-nos. Tots a l’una per a frenar els contagis.

Esperaven aquesta onada, almenys amb la magnitud que està produint-se quant a contagis?

Teníem clar que la fi de les restriccions suposaria un augment dels contagis i, òbviament, com que hi ha uns trams d’edat que no estan vacunats, en serien els més afectats. A això se suma la gran transmissibilitat que té la variant Delta que està en creixement a tot Espanya amb un 50% d’implantació. Llavors, una variant més contagiosa, grups d’edat que es relacionen i la falta de mesures restrictives més dures i més reeixides, com són el toc de queda i el nombre de persones que es poden ajuntar, porten a més contagis. Aquestes dues mesures han funcionat molt bé, tant per reduir els contagis com per garantir la traçabilitat, perquè, quan una persona s’ajunta cada dia amb 15 i dona positiu, és molt difícil fer una traçabilitat i tindre els rastrejadors telefonant a 60 persones, 70 persones o 100 persones. Reduir el nombre de persones amb qui t’ajuntes i, sobretot, fomentar grups de convivència estables, és a dir, ajuntar-te sempre amb les mateixes persones, és molt important en una situació de pandèmia, perquè la traçabilitat siga viable i que l’expansió dels contagis siga més baixa.

De totes maneres, les restriccions més dures com el toc de queda es van anul·lar a principis de juny i ha sigut fa dues setmanes que s’han disparat els contagis. L’ha sorpresa aquest increment tan ràpid i amb aquesta magnitud?

Bé, és que hi ha hagut molt de moviment de persones, viatges de fi de curs, la gent entre 30 i 50 anys viatjant els caps de setmana, trobant-se moltes persones, les terrasses plenes de gent, etc. Vull dir que hi ha hagut una sensació d’arribada de l’estiu i com si la pandèmia s’haguera acabat, sumat això a la possibilitat de no usar la màscara en els espais a l’aire lliure, que també envia un missatge que ens podem relaxar més, a més que la vacunació està avançant. Però la veritat és que, al mateix temps que hi ha col·lectius que no s’han vacunat, les persones vacunades poden transmetre la malaltia i tot això obliga que, encara que la gent estiga vacunada, haja de continuar mantenint les mesures de seguretat en la interacció amb la resta de les persones.

Creu, doncs, que s’ha anat massa de pressa en la desescalada amb algunes mesures com la que comentava de l’ús de la màscara?

Realment, si un va sol pel carrer, l’ús de la màscara no és necessari, però quan estàs en un lloc amb més gent, has de continuar utilitzant-la o, quan vas pel carrer i t’encreues amb algú, te l’has de tornar a posar. Això cal recordar-ho a la gent. No s’ha eliminat l’ús de la màscara, sinó que, quan no es puga mantindre la distància de seguretat de metre i mig, te l’has de posar. Una altra cosa és que des d’ací hem defensat que, passejant per la platja, si mantens la distància, no siga obligatori, o a la muntanya. Però cal tindre en compte les circumstàncies en què es troba cadascú si està en un lloc amb més o menys aglomeració. Al cap d’un any i mig, tots som conscients de com funciona el virus, i com es transmet. De fet, la majoria de la gent continua utilitzant la màscara pel carrer.

S’haurien d’haver aplicar més restriccions llavors en la mesa interdepartamental de finals de juny en compte de prorrogar les que ja hi havia?

Es van mantindre precisament les mesures restrictives i no hi hagué una relaxació de les mesures, que era el que ens hauria agradat, perquè ja vam detectar que estàvem en una situació d’increment. De fet, teníem mesures en vigor basades en el nivell d’alerta 2, tot i que estàvem en nivell d’alerta 1, precisament per a ser previnguts. Jo crec que en la nostra comunitat vam aprendre del que va passar al gener i febrer i hem mantingut una precaució, però també cal entendre que, una vegada va acabar l’estat d’alarma, hi ha instruments que ja no es tenen, llevat que siguen ratificats pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), i això depén de la situació epidemiològica de cada moment.

Per què convé un enduriment de les mesures ara quan, malgrat l’augment de contagis, la pressió hospitalària no és elevada?

Bé, en primer lloc l’hospitalització en aquestes setmanes s’ha duplicat i s’esperen més ingressos, perquè la primera etapa és el contagi, després augmenta el nivell de gravetat i, en tercer lloc, es produeix l’ingrés hospitalari, per la qual cosa cal esperar sempre uns 15 dies perquè els contagis es convertisquen en ingressos. D’altra banda, el que tenim ara mateix és una tensió tremenda en atenció primària a causa de la necessitat de prendre les mostres per fer PCR i de fer el seguiment dels contactes estrets. Com que hi ha molts contactes estrets, estem fent moltes proves, cosa que fa Salut Pública i atenció primària. Òbviament, tensionar tots dos serveis com s’està fent genera un problema seriós, sobretot en el cas de l’atenció primària, en un moment en què s’estaven recuperant les consultes presencials. Nosaltres estem reforçant atenció primària i Salut Pública i contractant més rastrejadors, amb un total de 25 que entraran a València. El problema és que està tensionant-se el sistema sanitari, abans era en atenció hospitalària i ara és en atenció primària, que també està portant la vacunació. És un vertader problema per a la ciutadania que necessita que l’atenguen. 

Haurien d’haver renovat llavors aquests 3.000 sanitaris de reforç que van acabar el contracte al maig?

Es va decidir per part de recursos humans reduir la contractació de persones per la baixa incidència i ara està escoltant-se els diferents departaments per veure les necessitats que tenen, per si cal tornar a incrementar. Això va sempre en funció de l’evolució de la pandèmia. Si cal, s’avaluarà un augment de personal.

Quina valoració fa de les noves mesures adoptades i per què s’han descartat els tancaments perimetrals?

La mesures eren totalment necessàries a la vista de l’increment de la incidència que afecta especialment les edats més joves fins a 35 anys i, per tant, calia restringir les trobades socials, el nombre de persones que es poden ajuntar i els espais en què la gent s’ajunta, sobretot pel que fa al risc que hi ha en els espais tancats. Quant als tancaments perimetrals, es considera molt més efectiu el toc de queda i des del principi hem optat per aquesta mesura, perquè en el temps de la seua vigència la incidència va ser molt baixa.

Amb aquesta situació, com queda el protocol per a festivals de música que estava tramitant-se?

Es va paralitzar en la interdepartamental de finals de juny a la vista de l’increment dels contagis i està a costa de l’evolució epidemiològica. És una pena, perquè ara mateix és una situació complicada i no es pot avançar en mesures de desescalada per l’augment de casos que tenim.

Les Falles estan pràcticament ací, falten dos mesos per a setembre i ja estan organitzant-se i fins i tot d’ací a poc comencen algunes activitats. Creu que seran factibles?

Encara falta per al setembre i el que hem treballat amb el sector faller en la mesa de seguiment és a donar formació als responsables COVID de cada falla, cosa que en què vaig participar fa dues setmanes, i estem treballant en cadascun dels esdeveniments que es desenvolupen en Falles perquè es facen amb totes les mesures de seguretat. Òbviament, com qualsevol esdeveniment, està a costa de la situació epidemiològica del moment. El que és clar és que ho vam encertar quan ho vam traslladar al setembre, a la vista de la situació que tenim ara, perquè la vacunació estaria molt més avançada i, per tant, la situació serà diferent. En qualsevol cas, tot el sector sap que les Falles no seran com les recordem, i estan destinades sobretot al sector faller, amb mesures restrictives lògiques, segons la situació del moment.

Junta Central Fallera va aprovar un programa d’actes. Podria experimentar alguna variació?

Tot està a costa de la situació epidemiològica del moment, però tant per a les Falles com per a qualsevol esdeveniment.

Quines condicions haurien de donar-se perquè pogueren celebrar-se?

Parlem del nivell d’alerta 1 de desescalada i, quant a la vacunació, al setembre la previsió és que estiguen vacunades fins a les persones de 20 anys, amb la qual cosa serà una situació molt diferent de la que tenim en l’actualitat. Però tot això són previsions sobre la base de les vacunes que rebem.

Hi ha alguna data que es marquen com a límit per a decidir si s’autoritzen o no són factibles?

Com deia, la decisió respecte de les Falles va lligada a l’avanç de la vacunació. L’expectativa és tindre la vacunació molt avançada al setembre i, per tant, una situació totalment diferent de la que tenim en l’actualitat.

Quina evolució en la pandèmia esperen a partir d’ara, tenint en compte les noves mesures i l’evolució de la vacunació?

Es tracta de continuar avançant en la vacunació de tots els grups i a través de les mesures anar controlant l’increment de contagis. Les eines que tenim al nostre abast són aquestes, i alertar la població de la situació delicada que hi ha i el nivell de contagi que té la variant Delta, que és l’índia, molt més elevada que l’anglesa. La delta està ocupant molt més espai i l’anglesa està baixant.

Tenen estudis sobre l’efectivitat de les vacunes amb aquestes soques?

Està fent-se un estudi en les residències per veure l’efectivitat de les vacunes en les persones majors que estan ja un quant temps vacunades i estan fent-se proves amb anticossos per a investigar, a més dels estudis que se’ns traslladen per part del ministeri i a escala europea. Les vacunes no tenen un 100% d’eficàcia i et pots contagiar o ser contagiós, per tant, cal fer una crida a la cautela. Les persones vacunades no poden oblidar-se de les mesures de seguretat quan interaccionen amb persones que no estan vacunades.

Quan calculen que s’arribarà la immunitat de grup?

És difícil de saber, dependrà de les vacunes que vagen rebent-se, però cal tindre en compte que la immunitat de grup s’ha d’aconseguir en tots els grups d’edat. No és un valor respecte de la població total, sinó en tots els grups d’edat, perquè els grups d’edat interaccionen entre si. És important tindre-ho en compte a l’hora que la gent entenga que es puguen relaxar les restriccions.