El joguet com a eina per a lluitar contra els estereotips de gènere, educar en la diversitat o conscienciar contra el canvi climàtic

Dijous passat es presentava a Altea la 31a edició de la Guia Aiju del juego y juguete, elaborada per l’Instituto Tecnológico de Producto Infantil y Ocio, una entitat sense ànim de lucre la tasca principal del qual és potenciar la investigació, la seguretat i la qualitat en tots els sectors del producte infantil i d’oci. Es tracta d’una eina, tal com la va definir la vicepresidenta valenciana i consellera de Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, que ha de servir per a “trencar amb els estereotips socials i de gènere”, un dels objectius del Govern valencià aplicable també a la compra de joguets.

En aquest sentit, Oltra destacava que aquesta guia pot ajudar molt a aconseguir que “els joguets amb què juguen els nostres xiquets, xiquetes i adolescents siguen una mica més inclusius, sense fer diferències innecessàries, adaptant-se a les capacitats diverses de cada persona o a les noves realitats socials”, alhora que es referia al seu paper en els rols de gènere que les persones adultes inculquen als xiquets i xiquetes, uns “tòpics del passat que anem deixant arrere, però que encara formen part del nostre dia a dia”, si bé encara queda camí per fer.

“Com s’assenyala des de l’Observatori del Joc Infantil, el joc i el joguet són eines d’aprenentatge molt necessàries perquè a través seu s’educa, entre altres coses, en cultura, costums o valors”, assenyala la guia. Entre altres qüestions, i en un context de crisi climàtica, apunta que el joguet ha de transmetre “la importància de la cura i la sostenibilitat del medi ambient”.

El document destaca que cada vegada més hi ha més presència de joguets que inclouen xiquets amb diferents discapacitats i mostren diferents realitats infantils, “afavorint més conscienciació de la diversitat social”, així com que els joguets poden esdevenir “instruments eficaços per a la conscienciació en igualtat de gènere”.

Metodologia per a l’elaboració de la guia

L’àrea pedagògica que confecciona aquest document està formada per un equip multidisciplinari (doctors i llicenciats en pedagogia, sociologia, investigació de mercats, professors, educadors infantils, dissenyadors...) que es dedica a investigar el comportament infantil i la seua evolució; conscienciar la societat de la importància del joc en el desenvolupament infantil; desenvolupament de materials didàctics basats en el joc; facilitar la compra de joguets per part de les famílies; ajudar les empreses a desenvolupar productes que s’adapten a les necessitats, les característiques i el desenvolupament evolutiu dels xiquets; ajudar les empreses a desenvolupar joguets inclusius; fer estudis que contribuïsquen a millorar l’atractiu i la seguretat dels productes infantils; i analitzar les tendències socials i d’innovació del producte.

Els productes recomanats en aquesta guia s’han sotmés a “estudis exhaustius” per demostrar la seua adequació a l’ús i el seu valor psicopedagògic i lúdic. Per a l’elaboració de la guia no s’han estudiat tots els productes del mercat, sinó una selecció a petició de les empreses participants: “No podem, per tant, afirmar que els inclosos en aquesta guia són els millors productes del mercat, però sí que tots els que s’hi recomanen són productes que han superat satisfactòriament els estudis pertinents”, tal com s’explica des de la guia mateixa.

Així doncs, al voltant d’un centenar de famílies de tot Espanya i 75 experts en seguretat, joc i educació, han fet les observacions directes de l’ús de cada producte durant 100 hores almenys en un entorn d’ús lliure, i de cada producte se n’ha estudiat la manejabilitat, l’atractiu, els valors diferencials, els moments d’ús, l’aportació al desenvolupament del menor, l’edat recomanada, la duració o l’adequació de l’envàs i les instruccions. 

A més, l’equip especialitzat en discapacitat del Ceapat (Centre de Referència Estatal d’Autonomia Personal i Ajudes Tècniques de l’Imserso), l’ONCE i Aiju han col·laborat en l’estudi de cadascun dels joguets recomanats per valorar-ne l’adequació a xiquets amb discapacitat visual, auditiva i motora, utilitzant l’eina europea TUET (Eina d’Avaluació d’Usabilitat de Jocs i Joguets, sigla del nom en anglés). La selecció dels productes que figuren en aquesta guia forma part d’un llarg procés d’observació, anàlisi i valoració que es coordina des d’Aiju.

El conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafael Climent, va reiterar la tasca “valuosa” dels centres tecnològics com Aiju, sempre “a l’avantguarda en tecnologia i coneixement que acaba sent transferida a les empreses per guanyar en competitivitat”.

Contra els estereotips

La vicepresidenta valenciana Mónica Oltra va recordar un estudi dut a terme per les universitats d’Illinois, Nova York i Princeton, del qual es desprén que, a partir de 6 anys, “les xiquetes tenen la percepció que les dones són menys brillants que els homes. Una percepció que no és congènita, naturalment, sinó adquirida socialment”.

Aquests estereotips “fan associar la capacitat intel·lectual d’alt nivell als homes i desincentiven la investigació de moltes carreres prestigioses per part de les dones”, va explicar Oltra, que va ressaltar: “Per això, treballem per conscienciar mares i pares, avis i àvies de la importància de comprar joguets lliures d’estereotips de gènere, com un pas més en la construcció d’una societat igualitària i diversa en què tinguen cabuda diferents sensibilitats”.

Per canviar “la manera com eduquem les xiquetes, els xiquets i els i les adolescents, des del Govern valencià impulsem campanyes com ‘El joguet no té gènere’, a través de la qual, des de l’any 2016, animem a trencar amb els estereotips sexistes i de gènere”, va apuntar.

Guia-AIJU-2021-22 on Scribd