L’aposta pel coneixement científic: la Generalitat repatria o evita l’‘exili’ de 230 investigadors valencians en cinc anys

Des que el 2018 es va posar en marxa la primera edició del programa GenT, un pla impulsat pel president Ximo Puig per frenar l’exili i repatriar talent científic valencià, la Generalitat –incloent-hi la convocatòria del 2023– ha contractat un total de 230 investigadors i investigadores valencianes, molts dels quals desenvolupaven la seua faena fora del nostre territori. Es calcula que uns 1.300 científics se’n van anar de la Comunitat Valenciana durant la crisi econòmica provocada per la punxada de la bambolla immobiliària.

En concret, enguany es contractaran 38 persones –s’han rebut 150 sol·licituds–, que se sumaran a les 192 que ja desenvolupen les seues investigacions en universitats i institucions valencianes des que es va posar en marxa aquest pla, fa ja cinc anys. El pla compta amb una dotació global de 15,4 milions d’euros per a aquest exercici, una quantitat quasi quatre vegades superior a la consignada el 2018. Per a enguany s’ha creat una nova línia dotada amb 650.000 euros destinada a mantindre el suport al personal que s’ha estabilitzat en el seu centre de destinació.

La convocatòria del 2023 preveu vint subvencions Idegent, destinades a la contractació de personal investigador doctor d’excel·lència; nou subvencions Cdeigent, per a la contractació de doctors i doctores internacionals amb experiència internacional; i nou subvencions Sejigent més per a la contractació d’investigadors i investigadores júniors.

En aquella primera convocatòria, dotada amb 4,1 milions d’euros i en què es preveien contractes de fins a 70.000 euros anuals, la Generalitat va contractar 40 científics, 25 dels quals investigadors de localitats com Corbera, Sax, Benifaió, Castelló de la Plana, València, Novelda o Elx que van tornar per treballar en entitats valencianes. El programa va comptar amb un pressupost de 12 milions d’euros l’any passat.

Algunes investigacions

Entre els treballs que es desenvolupen gràcies a aquest programa, està Jacobo López, que investiga l’origen de la massa dels neutrins i per què vivim en un univers fet de matèria sense pràcticament cap rastre d’antimatèria; Fernando Maestre ha traslladat la seua investigació sobre els impactes del canvi climàtic en les zones àrides del planeta a la Universitat d’Alacant; Jorge González desentranya les funcions biològiques dels àcids nucleics inusuals i la seua aplicació com a dianes terapèutiques en el tractament del càncer i els trastorns neurodegeneratius; Víctor Gómez treballa en les comunicacions del futur i en el concepte de món connectat.

José J. Baldoví s’encarrega de dissenyar i estudiar les propietats que tindran els materials del futur; Verónica Nieves investiga, amb la seua unitat, els efectes del canvi climàtic en els oceans mitjançant intel·ligència artificial; Guillem Pérez Jordà tracta d’esbrinar quan i com, al llarg del primer mil·lenni, els agricultors van començar a cultivar fruiters i fer vi i oli al territori valencià; Fernando Hueso investiga noves eines per al monitoratge precís de la teràpia de protons en tractaments oncològics.

I també està Salva Ardit, que pretén incorporar mecanismes biològics del cervell als algorismes d’intel·ligència artificial perquè l’aprenentatge siga més flexible, robust i explicable; Rosa Adam busca noves aplicacions del grafé com a catalitzador; Félix Leroy pretén desenvolupar nous tractaments per a alleujar la interacció social associada a les malalties psiquiàtriques; Justo Martín-Albo estudia si les propietats úniques del neutrí són les responsables de les condicions actuals de l’univers; Javier Resta dissenya els acceleradors de partícules del futur; Josep Canet aprofundeix en els fonaments de la interacció llum-matèria a nanoescala; i Juan Herrero investiga alguns dels problemes del model actual de física de partícules, com la naturalesa de la matèria fosca i l’origen de les masses dels neutrins.

Tal com reconeixen alguns d’aquests investigadors, aquest programa d’excel·lència els ha permés fer les seues investigacions, o continuar-les, al territori valencià, en unes condicions molt competitives, amb un finançament adequat i suport institucional.

Contrast amb altres mesures similars

L’èxit d’aquesta iniciativa contrasta amb el resultat d’altres mesures similars desenvolupades a Espanya, com les beques María Zambrano. Alguns dels científics atrets a Espanya per aquestes ajudes públiques hi han renunciat per la falta de perspectives per opcions més estables i més ben pagades, al mateix temps que asseguren sentir-se enganyats, ja que les condicions que els donen les universitats difereixen de les que els van prometre.