L’assignatura (cada vegada menys) pendent de les exhumacions de víctimes del franquisme a Alacant

Alacant va ser l’última frontera que va traspassar el franquisme durant la guerra. Província de rereguarda i resistència, el bàndol nacional va acabar estenent la política de repressió que s’havia anat instal·lant temps arrere en altres punts d’Espanya. Els afusellaments de defensors de la República o simplement sospitosos de ser-ho es van succeir, i es van a arribar a escometre, segons càlculs del doctor en història Miguel Ors, 735 afusellaments en la postguerra.

D’aquests, uns 400 descansen en fosses del cementeri de la capital, on l’única actuació que ha tingut lloc fins hui ha sigut la de l’exhumació del poeta Miguel Hernández, enterrat inicialment en el nínxol 1009, per traslladar-lo en els anys 80, juntament amb els cossos de la dona i el fill, a la zona del cementeri dedicada a alacantins il·lustres.

Però aquesta inacció a Alacant ciutat canviarà d’ací a dues setmanes, quan la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica preveu iniciar les faenes d’exhumació de la fossa 10, on inicialment es creu que hi ha onze cossos de Dénia, Dolores, Novelda, Oriola, Redovà, Ibi, Alcoi, Callosa de Segura i Rafal. Aquesta última localitat correspon al nom de Ginés Pérez Egido, l’avi de María José Pérez, membre de l’Associació de familiars represaliats pel franquisme Cementeri d’Alacant, constituïda al setembre de l’any passat.

Pérez es mostra “esperançada” de poder localitzar el seu avi, militant del PCE afusellat el 25 de maig de 1940, encara que és conscient que hi ha la possibilitat que no hi troben res, com ha passat en les excavacions dels cementeris d’Oriola i Monòver, les altres dues actuacions de la Generalitat a la província d’Alacant juntament amb la de Benissa, on només es van poder recuperar les despulles d’un dels cinc brigadistes que se suposava que hi jeien.

Amb un pressupost de 13.637 euros, el director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico, desconeix la duració d’aquestes faenes de recerca, ja que, malgrat ser una fossa menuda, “no sabem què ens hi trobarem i quant hauran d’aprofundir”. Es tractarà d’una primera actuació que servirà “per a prendre la mesura de com estan les coses davall terra”, l’elecció de la qual, entre les 34 fosses que hi ha al cementeri d’Alacant, s’ha determinat, entre altres qüestions, pel nombre de familiars –quatre d’onze– que han sol·licitat l’excavació.

“Busquem familiars”

Sobre això, l’associació alacantina està encarregant-se de buscar familiars de les víctimes afusellades en el cementeri per “fer més força” amb vista a sol·licitar les subvencions de les exhumacions a l’Administració, explica Fernando Martínez, membre de l’executiva. Així doncs, i amb la intenció que s’òbriga pròximament la fossa 14, que aplega 15 persones, han emés un cartell en xarxes socials amb els noms dels morts segons el municipi, i han aconseguit localitzar dos familiars en els últims dies, explica Martínez. “La gent, quan descobreix que podrien trobar els seus avis o besavis afusellats, s’emociona molt”, assenyala.

Una altra de les tasques de l’associació consisteix a parlar amb els ajuntaments dels municipis d’on procedeixen totes les víctimes perquè els ajuden en aquesta cerca dels seus veïns i també perquè s’adherisquen a la petició de subvencions atorgades per la conselleria per a enguany. El termini de sol·licitud, explica Iñaki Pérez, s’ha hagut d’ampliar del 15 de febrer al 15 de març perquè hi entren més consistoris interessats gràcies a la “pressió” de l’associació.

Fernando Martínez espera “més implicació” de les administracions alacantines, com s’ha produït en les altres terres valencianes, com ara Gandia, Paterna o Castelló, amb col·laboració directa entre els consistoris i la diputació, perquè Alacant deixe de tindre com a assignatura pendent el reconeixement de les víctimes represaliades.